Dissabte, 6 d’octubre · 19h
Casal Popular Tres Voltes Rebel
Passeig d’Urrútia 125, 08042 Barcelona
Metro Llucmajor, L4 · https://goo.gl/maps/GGiYjfGGEuy
Organitza: Marx21 Seguir leyendo Per una república catalana de la diversitat, de la gent treballadora
Roger Serrano
Passat l’estiu i amb el curs anterior ja acabat, comença un nou curs a Nou Barris amb un panorama clarament diferent.
Avui, passar pel Carrer Japó de Prosperitat és un viu reflex de com deixar fora de joc una campanya racista islamòfoba impulsada per organitzacions feixistes.
Gràcies al treball associatiu del barri amb el suport dels moviments socials i després de desemmascarar al districte els partits feixistes que feien campanya contra l’obertura de la mesquita —amb l’inici de processos judicials per delicte d’odi contra aquests— (Democracia Nacional, PxC, etc), s’ha normalitzat l’activitat habitual de la mesquita. Seguir leyendo Nou Barris sense feixistes
Roger Serrano
[Català]
Pasado el verano y con el curso anterior ya terminado, comienza un nuevo curso en Nou Barris, distrito popular de Barcelona, con un panorama claramente diferente.
Hoy, pasar por la Calle Japón de Prosperidad es el vivo reflejo de cómo dejar fuera de juego una campaña racista islamófoba impulsada por organizaciones fascistas.
Gracias al trabajo asociativo del barrio con el apoyo de los movimientos sociales y tras desenmascarar en el distrito a los partidos fascistas que hacían campaña contra la apertura de la mezquita —con el inicio de procesos judiciales por delito de odio contra éstos— (Democracia Nacional , PxC, etc), se ha normalizado la actividad habitual de la mezquita. Seguir leyendo Nou Barris sin fascistas
Marx21.net
[Català] · [Castellano]
Finally, about six months after the elections of 21 December, 2017, the Catalan parliament has invested Quim Torra as the 131st president of Catalonia. This article deals with some of the debates there have been and the challenges we are now facing.
If the Spanish government had respected the referendum and the unionist parties had run a campaign of “vote no”— instead of “there’ll be no vote” — we would have had an unquestionable result… that would certainly have been “Yes” to independence, with a smaller majority but less abstention. (That’s why they boycotted the referendum instead of campaigning for “No”.)
If article 155 had not been applied, suspending the government; if the scarcely independent judicial system had not sent the government to prison or exile; in short, if democracy had been respected… In that case, Carles Puigdemont would now still be president, and the Spanish and Catalan governments would be negotiating the terms of independence in a civilised manner. And we would not have had the 21 December elections or all this investiture debate. Seguir leyendo The new Catalan president: An investiture that should not have been
Marx21
[Castellano] · [English]
Finalment, vora sis mesos després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el parlament ha investit Quim Torra com al 131è president de Catalunya. Fem un balanç de les disputes i els reptes.
Si el govern espanyol hagués respectat el referèndum i els partits unionistes haguessin fet una campanya de “vota no” –en lloc de “no votaràs”— hauríem tingut un resultat inapel·lable… que segurament hauria estat un “Sí” més ajustat però amb més participació. (Per això van fer boicot en lloc de fer campanya pel “No”.)
Si no s’hagués aplicat el 155, suspenent el govern; si el poc independent sistema judicial no hagués enviat el govern a la presó o bé a l’exili; en breu, si s’hagués respectat la democràcia… Si hagués estat així, ara Carles Puigdemont encara seria president, i els governs espanyol i català estarien negociant els termes de la independència de manera civilitzada. I no hauríem tingut les eleccions del 21 de desembre ni tot aquest debat sobre la investidura.
Però no ha estat així. Van reprimir el referèndum i van apallissar les persones que volien votar, van aplicar el 155, van imposar noves eleccions… i van tornar a perdre.
Els tribunals, seguint les demandes del PP, van impedir la investidura de Puigdemont, de Jordi Sánchez, de Jordi Turull… i al final Puigdemont va proposar Quim Torra.
Cap partit que hagi donat suport a aquests atacs a la democràcia pot donar lliçons ara davant la investidura de Quim Torra. Hem arribat aquí per culpa de les forces que s’han oposat, no només a la independència, sinó al mateix dret a decidir. Seguir leyendo Una investidura que no havia de ser
Marx21
Finalmente, cerca de seis meses después de las elecciones del 21 de diciembre de 2017, el parlament catalán ha investido a Quim Torra como el 131º presidente de Catalunya. Hacemos un balance de las disputas y los retos.
Si el gobierno español hubiera respetado el referéndum y los partidos unionistas hubieran hecho una campaña de “vota no” —en lugar de “no votarás”—habríamos tenido un resultado inapelable… que seguramente habría sido un “Sí” más ajustado pero con más participación. (Por eso hicieron boicot en lugar de hacer campaña por el “No”.)
Si no se hubiera aplicado el 155, suspendiendo al gobierno; si el poco independiente sistema judicial no hubiera enviado al gobierno a la cárcel o al exilio; en breve, si se hubiera respetado la democracia… Si hubiera sido así, ahora Carles Puigdemont aún sería presidente, y los gobiernos español y catalán estarían negociando los términos de la independencia de manera civilizada. Y no habríamos tenido las elecciones del 21 de diciembre ni todo este debate sobre la investidura.
Pero no ha sido así. Reprimieron el referéndum y golpearon a las personas que querían votar, aplicaron el 155, impusieron nuevas elecciones… y volvieron a perder.
Los tribunales, siguiendo las demandas del PP, impidieron la investidura de Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull… y al final Puigdemont propuso a Quim Torra.
Ningún partido que haya apoyado estos ataques a la democracia puede dar lecciones ahora ante la investidura de Quim Torra. Hemos llegado aquí por culpa de las fuerzas que se han opuesto, no sólo a la independencia, sino al mismo derecho a decidir. Seguir leyendo Una investidura que no debía ser
David Karvala
Dins dels moviments socials i de l’esquerra s’estén la idea que ara vivim sota el feixisme.
Hi ha un vídeo a les xarxes socials, “¿Es España un régimen fascista?”, que cita algunes característiques que associa amb el feixisme i dóna exemples d’elles a l’Estat espanyol; s’ha vist més d’un milió de vegades.
També hi ha un post al web babelrepublicat.cat que compara el tracte de l’herència del franquisme a l’Estat espanyol amb la manera en què Alemanya tracta el nazisme, sota el títol “És Espanya un estat Feixista?”; donen a entendre que sí.
No són arguments o anàlisis rigorosos, sinó observacions anecdòtiques. Però idees com aquestes formen la base de l’argument que ara vivim sota el feixisme.
S’entén la greu preocupació per la situació actual. No es tracta de treure-li importància; més aviat tot el contrari. Donada la gravetat del que està passant, hem d’esforçar-nos per analitzar-ho correctament, per poder traçar estratègies de lluita adequades a la situació real.
Nota: Aquesta és una versió retallada d’un article molt més llarg i detallat. Si t’interessa la qüestió, t’animem a llegir la versió sencera. El tema és important i s’ho mereix. Seguir leyendo Per què l’Estat espanyol no és feixista
