No a la guerra, sí a la lluita popular

Marx21

Es Ca

El 3 de gener de 2020, Trump va fer assassinar a Qasem Soleimani, un destacat general i número dos de l’Estat iranià. Amenaçant així amb un conflicte molt més ampli, regional i potser mundial. Fins ara, això no ha passat. Però sí que és una nova mostra del perill de la intervenció estatunidenca a la regió.

És molt positiu que s’estigui reactivant el moviment antiguerra. A EUA, ja s’han celebrat desenes, potser centenars de protestes.

Per al dissabte 25 de gener, una àmplia coalició antiguerra a EUA ha fet una crida per a realitzar protestes internacionals. Hi haurà gairebé 200 accions a EUA i protestes a diverses ciutats d’uns vint països, des de Costa Rica fins al Japó.

Però la situació també obre molts debats.

Iran

Soleimani no era una bona persona. Estava personalment implicat en matances a Síria —on va jugar un paper clau en reforçar el règim de Assad—, a l’Iraq…

Iran no té el règim més dictatorial i sanguinari del món, ni tan sols del Pròxim Orient. Però no deixa de ser un govern autoritari que reprimeix la seva població: el moviment obrer, les dones, la joventut, les minories nacionals…

Però res d’això treu que l’assassinat va ser un crim, comès per EUA, un estat que és responsable de molt més patiment, més repressió, més morts. I si amb aquest acte el país de Trump s’enforteix, és una terrible notícia per a tothom.

Hem de recordar què han significat les intervencions nord-americanes de les últimes dècades al Pròxim Orient. La destrucció de l’Afganistan, on el més probable és que els talibans tornin al poder d’alguna manera. Més d’un milió de morts a l’Iraq, la meitat nens. Amb tot això, EUA va crear les condicions per al sorgiment d’ISIS/Daeix.

I ara hem de recordar que l’any 2003, EUA es va enfrontar a un Iraq molt debilitat per dues dècades de guerres i sancions. Iran també ha patit sancions, però és un estat molt més poderós del que ho va ser l’Iraq de Saddam Hussein. Una guerra oberta entre els EUA i l’Iran tindria conseqüències impensables.

 ”Antiimperialismes” selectius

Tot l’anterior fa molt necessari el ressorgiment del moviment antiguerra. No obstant això, algunes persones de l’esquerra i els moviments socials que fa anys que intenten promoure la solidaritat amb les lluites populars a Síria han plantejat algunes qüestions.

El poble de Síria porta des de 2011 patint una guerra terrible, sobretot els atacs mortífers del “seu” govern que, per exemple, llança bombes barril sobre barris populars. Han mort mig milió de persones, la gran majoria a mans del règim d’Assad i els seus aliats, Rússia i l’Iran. Però, escandalosament, molts sectors de l’esquerra internacional han ignorat la matança, quan no han donat suport al govern assassí, tot en nom d’un “antiimperialisme” mal entès.

La veritat és que si bé EUA és la potència imperialista més gran del món, no és l’única. Rússia, la Xina, la pròpia EU… també són poders imperialistes. D’altra banda, l’Aràbia Saudita, Israel i l’Iran són poders sub-imperialistes, amb el poder militar, polític, econòmic… per imposar-se sobre altres països a l’Orient Mitjà.

Així que l’antiimperialisme conseqüent exigeix ​​oposar-se en primer lloc a l’imperialisme del “propi bàndol”, però no implica de cap manera justificar els crims d’altres potències imperialistes o sub-imperialistes. I tristament, com s’ha dit, alguns sectors de l’esquerra sí que ho han fet respecte a Síria.

Tot i així: No a la guerra!

Tenint clar tot això, tampoc hem d’oblidar un altre fet clau. Que les raons fonamentals que van inspirar 35 milions de persones de tot el món a protestar contra la guerra a l’Iraq, en la major mobilització de la història, el 15 de febrer de 2003, segueixen vigents. No volem que persones innocents morin sota les bombes; bombes enviades, a més a més, per països membres de l’aliança militar a la qual pertany l’Estat espanyol, l’OTAN.

Així que hi ha motius de sobres per a mobilitzar-se contra la guerra des d’una visió purament pacifista o antimilitarista. Però no és només això.

EUA ja és la major potència del món en termes econòmics, i encara més en termes militars. La despesa militar estatunidenca és semblant a la dels següents 8 estats més militaritzats —la Xina, l’Aràbia Saudita, l’Índia, França, Rússia, Regne Unit, Alemanya i Japó— ¡junts! Que EUA s’enforteixi encara més representa un perill per a la gent corrent de tot el món, des de Teheran i Bagdad fins a l’Amèrica llatina, i fins i tot al mateix EUA.

L’EUA que intenta imposar-se al Pròxim Orient mitjançant les armes és el mateix estat que dóna suport als colpistes a Bolívia, el que impulsa les polítiques neoliberals arreu del món mitjançant l’FMI i el Banc Mundial. El mateix estat que dedica més esforços a ficar als joves del seu propi país a la presó que en assegurar-los una educació digna o atenció sanitària assequible.

Antiimperialisme internacionalista i de classe

És essencial que hi hagi moviments antiguerra amplis, dedicats a aquest tema específic.

No obstant això, la lluita més àmplia contra l’imperialisme no és una lluita que tingui a veure únicament amb les guerres. Una esquerra conseqüent ha de plantejar-se una lluita contra el sistema que produeix aquests conflictes. I els governants de la Xina, Rússia i l’Iran formen part d’aquest sistema tant com ho fan les classes dirigents d’EUA, o de l’Estat espanyol.

No té cap sentit, llavors, plantejar aquesta lluita en aliança amb els que exploten i oprimeixen les seves poblacions a Rússia, la Xina o els països del Pròxim Orient.

Sí podem forjar aliances en aquests països, i també en el mateix EUA; amb la gent treballadora i els moviments populars.

Ara mateix, tota la regió del Pròxim Orient està en ebullició. Hi ha gent lluitant al carrer contra totes les ingerències internacionals, contra la corrupció, pels drets democràtics, per la justícia social, fins i tot per la provisió de serveis bàsics… a l’Iran, a l’Iraq, al Líban…

L’atac nord-americà del passat 3 de gener fàcilment podria haver fet descarrilar aquests moviments, invisibilitzant-los sota el mantra de la “unitat nacional”. És impressionant que s’hagin mantingut ferms; a l’Iran han afegit a les seves denúncies la manera en què el govern ha gestionat la crisi actual.

Així que a Occident, hem de tenir la mateixa capacitat: rebutjar el poder imperialista d’Estats Units sense deixar-nos portar per il·lusions vers cap altre estat o líder.

La solució al sistema de guerra, explotació i opressió es troba en la lluita popular i internacionalista, i això és tan cert a Barcelona, ​​Madrid o Sevilla com a Bagdad, Beirut o Teheran.

Entrevista: “Nunca fui a votar en la RDA”

Gabi Engelhardt era activista opositora de izquierdas en la antigua Alemania del Este (RDA). Actualmente participa en el movimiento unitario “Aufstehen gegen Rassismus” (“En pie contra el racismo”) y milita en la red Marx21, una corriente anticapitalista dentro del partido Die Linke (La Izquierda).

¿Qué piensan los testimonios y los protagonistas de la caída de la RDA en Chemnitz sobre esa época y lo ocurrido desde entonces? Michael Müller, de Freie Presse, habló con Engelhardt sobre estas cuestiones. Seguir leyendo Entrevista: “Nunca fui a votar en la RDA”

“La unidad contra todo tipo de opresiones”

Georgiana Ciupag

ES CA

Reseña del libro: Karvala, David. El antifascismo de 99%. La lucha unitaria contra el racismo y el fascismo. Barcelona: Ediciones La Tempestad. Primera edición: marzo 2019

El interés del autor por la lucha unitaria contra el fascismo y el racismo no surge de la nada, ya que se inició como activista contra el fascismo en 1978 en Gran Bretaña, con el movimiento unitario Anti Nazi League. Actualmente es activista de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) en Catalunya, siendo uno de sus impulsores en 2010.

La obra incluye toda una serie de artículos, escritos y contribuciones a debates sobre los movimientos sociopolíticos históricos y de la actualidad. Ofrece un amplio abanico de argumentación sobre la necesidad de unidad desde la pluralidad social para combatir el fascismo y el racismo. Seguir leyendo “La unidad contra todo tipo de opresiones”

“La unitat contra tot tipus d’opressions”

Georgiana Ciupag

ES CA

Ressenya del llibre: Karvala, David. El antifascismo de 99%. La lucha unitaria contra el racismo y el fascismo. Barcelona: Ediciones La Tempestad. Primera edició: març 2019

L’interès de l’autor per la lluita unitària contra el feixisme i el racisme no sorgeix del no-res, ja que es va iniciar com activista contra el feixisme l’any 1978 a Gran Bretanya, amb el moviment unitari Anti Nazi League. Actualment és activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) a Catalunya, sent un dels seus impulsors l’any 2010.

L’obra inclou tota una sèrie d’articles, escrits i contribucions a debats sobre els moviments sociopolítics històrics i de l’actualitat. Ofereix un ampli ventall d’argumentari sobre la necessitat d’unitat des de la pluralitat social per combatre el feixisme i el racisme. Seguir leyendo “La unitat contra tot tipus d’opressions”

Notas urgentes sobre la investidura: paremos a la derecha

“Abstención: no nos fiamos de éstos, pero los demás nos gustan aún menos”

David Karvala

La relación entre la investidura en el Congreso y la política real es un poco como la que existe entre mirar un partido de Champions en la TV y realmente practicar el deporte. Se puede comentar una jugada, aplaudir si quieres, pero a fin de cuentas sólo manejas el mando a distancia, nada más. Los comentarios deberían mantener este hecho muy presente.

Es una situación compleja, contradictoria, llena de “por un lado, por el otro”. Por tanto, todas las posiciones de blanco y negro son falsas, o al menos incompletas.

Seguir leyendo Notas urgentes sobre la investidura: paremos a la derecha

[Vídeo] Voces de un mundo en lucha

Voces de un mundo en lucha

Acto final de las jornadas de Marx21: Ideas para cambiar el mundo, Tres Voltes Rebel, Nou Barris, Barcelona, Viernes 1 y sábado 2 de noviembre de 2019.

sábado 2/11/19, 19.00-20.45h

Presenta:
Paty Gómez, Marx21

Hablan:
Antea Izquierdo Saez, Colectivo Anticapitalista de Burgos, la lucha sindical precaria en Burgos
Marina Morante, Marx21, la lucha de Catalunya
Pablo Hernández, Extinction Rebellion Barcelona

Iris Yaritza Rosario, participante en las protestas en Puerto Rico
Mycaela Garcia, Ecuatorianos Residentes en Catalunya
Frank García Hernández, marxista revolucionario de Cuba
Maria Dantas, Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo, la lucha contra Bolsonaro en Brasil

Marie Fauré, Marx21, luchas de clase en Francia
Lam Chi Leung, socialista revolucionario en Hong Kong (por vídeo)
Héctor Puente Sierra, Marx21 y SWP GB, un mundo en crisis
Marina Morante, Marx21, hay que organizarse políticamente Seguir leyendo [Vídeo] Voces de un mundo en lucha

red/xarxa/sare/rede anticapitalista