Amb motiu del centenari de l’assassinat de la gran revolucionària Rosa Luxemburg, publiquem aquesta reflexió sobre el seu paper en la sovint oblidada revolució alemanya
Marie Fauré
El principi del segle XX veu caure els grans imperis (fora dels imperis colonials), com una de les conseqüències de la Primera Guerra mundial: Rússia, Alemanya, Àustria, i l’imperi otomà. Aquesta guerra provoca un moviment de crisi per tot el món, i Europa coneix a partir del 1917 un clima d’efervescència revolucionària, iniciat per la revolució russa. Un any desprès d’aquella, és a Alemanya que els obrers s’aixequen per fer caure el règim et crear una república socialista.
1. La revolució alemanya de novembre 1918
Quan Lenin decideix llançar la insurrecció a Rússia, l’octubre de 1917, espera que provocarà una explosió revolucionaria per tota Europa, que esta vivint una crisi major a causa de les restriccions i les perdudes de la guerra. Lenin veu principalment en Alemanya, país major del capitalisme, un país clau pel succés de la revolució socialista, com ho diu al març de 1918: “La veritat absoluta, és que a menys que Alemanya faci una revolució, estem perduts.” I efectivament, la revolució alemanya serà la primera revolució europea desprès de la de Rússia. Les discussions són a aquest efecte molt animades dins del partit bolxevic en novembre de 1917, alguns membres tement que la pau tregui al proletariat alemany la possibilitat de fer la seva revolució. Malgrat això, Lenin s’estima més prioritzar la supervivència de la revolució a Rússia i signa la pau en mars de 1918, amb els acords de Brest-Litovsk. Seguir leyendo Rosa Luxemburg i la revolució alemanya
