Archivo de la etiqueta: Estado español

articles (CAT)

M. Rajoy s’ha anat: i ara què?

Deja un comentario

Marx21

[Català] · [Castellano] · [English]

L’expulsió del poder de l’M. Rajoy i del PP és una bona notícia.

Tant de bo no haguessin estat la primera força a les últimes eleccions. Tant de bo haguessin caigut com a resultat directe i explícit d’una massiva mobilització al carrer, o d’una vaga general… per no parlar d’una revolució socialista… No ha estat així, però l’ambient polític actual, influït per diferents lluites socials, ha estat un factor essencial per convertir la condemna judicial per corrupció del PP en una moció de censura. Després de tot, l’aritmètica del Congrés és la mateixa que fa un any i la corrupció del PP tampoc és una novetat.

Les mobilitzacions de dones, les protestes per les pensions, la lluita pel dret a decidir de Catalunya, les vagues que segueixen produint-se… tot això ha contribuït. La caiguda de Rajoy —el Sancho Panza d’Aznar, el dels “hilillos de plastilina”, el de la llei mordassa, el de la brutalitat policial de l’1 d’octubre, el de la corrupció… — és en part la nostra victòria i hem de celebrar-la.

No obstant això, diferents sectors del moviment insisteixen, per diferents motius, que res no ha canviat, que no hi ha res a celebrar. Mirem els seus arguments. Seguir leyendo M. Rajoy s’ha anat: i ara què? →

artículos (CAS)

M. Rajoy se ha ido: ¿y ahora qué?

Deja un comentario

Marx21

[Castellano] · [Català] · [English]

La expulsión del poder de M. Rajoy y del PP es una buena noticia.

Ojalá no hubieran sido la primera fuerza en las últimas elecciones. Ojalá hubieran caído como resultado directo y explícito de una masiva movilización en la calle, o de una huelga general… por no hablar de una revolución socialista… No ha sido así, pero el ambiente político actual, influido por diferentes luchas sociales, ha sido un factor esencial para convertir la condena judicial por corrupción del PP en una moción de censura. Después de todo, la aritmética del Congreso es la misma que hace un año y la corrupción del PP tampoco es una novedad.

Las movilizaciones de mujeres, las protestas por las pensiones, la lucha por el derecho a decidir de Catalunya, las huelgas que siguen dándose… todo esto ha contribuido.  La caída de Rajoy —el Sancho Panza de Aznar, el de los “hilillos de plastilina”, el de la ley mordaza, el de la brutalidad policial del 1 de octubre, el de la corrupción…— es en parte nuestra victoria y debemos celebrarla.

Sin embargo, diferentes sectores del movimiento insisten, por diferentes motivos, en que nada ha cambiado, en que no hay nada que celebrar. Miremos sus argumentos. Seguir leyendo M. Rajoy se ha ido: ¿y ahora qué? →

articles (ENG)

Bye, bye Rajoy: what now?

Deja un comentario

Marx21

[Català] · [Castellano] · [English]

The expulsion from office of Mariano Rajoy and the PP is good news.

It would have been better had they not been the biggest party at the last elections. It would have been better had they fallen as a direct result of mass mobilisation in the street, or a general strike (or a socialist revolution!). It didn’t happen like that, but the current political environment, influenced by different social struggles, was an essential factor in turning the court’s condemnation of the PP’s corruption into a no confidence motion. After all, the parliamentary arithmetic is the same as a year ago and the PP’s corruption is hardly a novelty.

The massive women’s mobilisations of recent months, the protests over pensions, the struggle for the right to decide in Catalonia, the strikes that continue to take place… have all contributed. The fall of Rajoy — Aznar’s Sancho Panza; the man who referred to the disastrous oil spill in Galicia as “little threads of plasticine”; the person responsible for the gag law, for the police brutality on 1 October, for corruption… — his fall is partly our victory and we must celebrate it.

However, different sectors of the movement insist, for different reasons, that nothing has changed, that there is nothing to celebrate. Let’s look at their arguments. Seguir leyendo Bye, bye Rajoy: what now? →

articles (ENG)

The new Catalan president: An investiture that should not have been

Deja un comentario

Marx21.net

[Català] · [Castellano]

Finally, about six months after the elections of 21 December, 2017, the Catalan parliament has invested Quim Torra as the 131st president of Catalonia. This article deals with some of the debates there have been and the challenges we are now facing.

This shouldn’t have happened

If the Spanish government had respected the referendum and the unionist parties had run a campaign of “vote no”— instead of “there’ll be no vote” — we would have had an unquestionable result… that would certainly have been “Yes” to independence, with a smaller majority but less abstention. (That’s why they boycotted the referendum instead of campaigning for “No”.)

If article 155 had not been applied, suspending the government; if the scarcely independent judicial system had not sent the government to prison or exile; in short, if democracy had been respected… In that case, Carles Puigdemont would now still be president, and the Spanish and Catalan governments would be negotiating the terms of independence in a civilised manner. And we would not have had the 21 December elections or all this investiture debate. Seguir leyendo The new Catalan president: An investiture that should not have been →

articles (CAT)

Una investidura que no havia de ser

Deja un comentario

Marx21

[Castellano] · [English]

Finalment, vora sis mesos després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el parlament ha investit Quim Torra com al 131è president de Catalunya. Fem un balanç de les disputes i els reptes.

No havíem de ser aquí

Si el govern espanyol hagués respectat el referèndum i els partits unionistes haguessin fet una campanya de “vota no”  –en lloc de “no votaràs”— hauríem tingut un resultat inapel·lable… que segurament hauria estat un “Sí” més ajustat però amb més participació. (Per això van fer boicot en lloc de fer campanya pel “No”.)

Si no s’hagués aplicat el 155, suspenent el govern; si el poc independent sistema judicial no hagués enviat el govern a la presó o bé a l’exili; en breu, si s’hagués respectat la democràcia… Si hagués estat així, ara Carles Puigdemont encara seria president, i els governs espanyol i català estarien negociant els termes de la independència de manera civilitzada. I no hauríem tingut les eleccions del 21 de desembre ni tot aquest debat sobre la investidura.

Però no ha estat així. Van reprimir el referèndum i van apallissar les persones que volien votar, van aplicar el 155, van imposar noves eleccions… i van tornar a perdre.

Els tribunals, seguint les demandes del PP, van impedir la investidura de Puigdemont, de Jordi Sánchez, de Jordi Turull… i al final Puigdemont va proposar Quim Torra.

Cap partit que hagi donat suport a aquests atacs a la democràcia pot donar lliçons ara davant la investidura de Quim Torra. Hem arribat aquí per culpa de les forces que s’han oposat, no només a la independència, sinó al mateix dret a decidir. Seguir leyendo Una investidura que no havia de ser →

artículos (CAS)

Una investidura que no debía ser

Deja un comentario

Marx21

[Català] · [English]

Finalmente, cerca de seis meses después de las elecciones del 21 de diciembre de 2017, el parlament catalán ha investido a Quim Torra como el 131º presidente de Catalunya. Hacemos un balance de las disputas y los retos.

No teníamos que estar aquí

Si el gobierno español hubiera respetado el referéndum y los partidos unionistas hubieran hecho una campaña de “vota no” —en lugar de “no votarás”—habríamos tenido un resultado inapelable… que seguramente habría sido un “Sí” más ajustado pero con más participación. (Por eso hicieron boicot en lugar de hacer campaña por el “No”.)

Si no se hubiera aplicado el 155, suspendiendo al gobierno; si el poco independiente sistema judicial no hubiera enviado al gobierno a la cárcel o al exilio; en breve, si se hubiera respetado la democracia… Si hubiera sido así, ahora Carles Puigdemont aún sería presidente, y los gobiernos español y catalán estarían negociando los términos de la independencia de manera civilizada. Y no habríamos tenido las elecciones del 21 de diciembre ni todo este debate sobre la investidura.

Pero no ha sido así. Reprimieron el referéndum y golpearon a las personas que querían votar, aplicaron el 155, impusieron nuevas elecciones… y volvieron a perder.

Los tribunales, siguiendo las demandas del PP, impidieron la investidura de Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull… y al final Puigdemont propuso a Quim Torra.

Ningún partido que haya apoyado estos ataques a la democracia puede dar lecciones ahora ante la investidura de Quim Torra. Hemos llegado aquí por culpa de las fuerzas que se han opuesto, no sólo a la independencia, sino al mismo derecho a decidir. Seguir leyendo Una investidura que no debía ser →

articles (CAT)

Nosaltres som la Manada

Deja un comentario

[Castellano]

Marina Morante

El dijous 26 d’abril va fer-se pública la  sentència de l’Audiència de Navarra, que condemna al grup de cinc homes, “La Manada”, a 9 anys de presó per abús després de violar brutalment una noia de 18 anys als Sanfermines del 2016.

Converses de Whatsapp i vídeos penjats a la xarxa van demostrat que l’agressió havia estat planificada, executada i celebrada posteriorment amb orgull pel grup de cinc homes, un d’ells membre del cos policial de la Guàrdia Civil. Paral·lelament, a la víctima se l’ha qüestionat i culpabilitzat durant el procés judicial. Seguir leyendo Nosaltres som la Manada →