Archivo de la categoría: articles (CAT)

“La unitat contra tot tipus d’opressions”

Georgiana Ciupag

ES CA

Ressenya del llibre: Karvala, David. El antifascismo de 99%. La lucha unitaria contra el racismo y el fascismo. Barcelona: Ediciones La Tempestad. Primera edició: març 2019

David Karvala (Hèlsinki, Finlàndia, 1959). L’interès de l’autor per la lluita unitària contra el feixisme i el racisme no sorgeix del no-res, ja que es va iniciar com activista contra el feixisme l’any 1978 a Gran Bretanya, amb el moviment unitari Anti Nazi League. Actualment és activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) a Catalunya, sent un dels seus impulsors l’any 2010.

L’obra inclou tota una sèrie d’articles, escrits i contribucions a debats sobre els moviments sociopolítics històrics i de l’actualitat. Ofereix un ampli ventall d’argumentari sobre la necessitat d’unitat des de la pluralitat social per combatre el feixisme i el racisme.

L’autor estructura el llibre en cinc grans apartats temàtiques: El fascismo y la extrema derecha hoy; Un problema global; ¿Cómo les hacemos frente?; Marxismo, clase social y las opresiones i conclou l’obra amb la secció VOX y cómo combatirlo.

El llibre comença amb una extensa i argumentada exposició del que significa l’extrema dreta avui en dia i la necessitat vital d’identificar correctament el feixisme i els seus promotors. Continua amb tota una sèrie d’exemples —històrics i de l’actualitat— de lluites contra el feixisme, accions dutes a terme arreu del món, posant accent específic sobre la necessitat d’unitat i un to crític sobre les diferents versions de l’antifeixisme clàssic.

L’autor dedica una part del llibre —des d’un punt de vista força crític— a l’anàlisi de la teoria dels privilegis, les lluites contra les opressions amb consciència de classe, i el classisme. Conclou l’obra amb un estudi breu sobre el creixement de VOX a l’Estat espanyol i exposa diverses estratègies per combatre’ls.

La finalitat del llibre és evidenciar la necessitat d’unitat, a tots els nivells, en la lluita contra el feixisme i el racisme. L’obra en si és tot un recull d’arguments i experiències reals amb una anàlisi molt profunda, anant més enllà dels tòpics.

L’autor no perd de vista cap detall en l’estudi del creixement de l’extrema dreta a nivell internacional i els factors determinants que han portat a aquest procés. També ens ofereix una amplia gamma d’arguments a favor de la lluita unitària contra el feixisme, posant un accent destacat sobre la tasca d’UCFR a Catalunya, en especial en la lluita contra el partit feixista i xenòfob, Plataforma per Catalunya, expulsats de tots els ajuntaments de les comarques on el moviment unitari ha tingut grups actius.

En dos dels articles que conformen l’obra, l’escriptor es mostra força crític amb dos llibres recents que també tracten el feixisme i els moviments sociopolítics —Antifa: el manual antifascista de Marc Bray i La trampa de la diversidad de Daniel Bernabé— considerant-los mancats de consistència en els seus arguments. Aquesta crítica no és gens gratuïta, ja que l’autor, en el transcurs de tot el llibre, argumenta que l’antifeixisme clàssic —raó que defensa Bray en la seva obra— és limitat davant del creixement electoral i institucional del feixisme disfressat. La crítica que dedica al llibre del Bernabé està orientada en l’enfocament d’aquest envers la lluita contra les opressions. Karvala defensa la unitat contra tot tipus d’opressions, amb consciència de classe.

Vaig començar a llegir aquest llibre amb una visió crítica, cercant quelcom que entrés en contradicció amb el meu criteri, tot i que era conscient que amb aquest llibre seria difícil trobar-ho. Vaig prendre notes, vaig posar marques a les pàgines on destacava més l’opinió personal de l’autor, i vaig subratllar paràgrafs que trobava necessari rellegir-los, per una raó molt senzilla: detectar si l’autor entrava en contradicció amb si mateix o —un cop acabat el llibre— tornar a llegir tot el que havia seleccionat per comprovar si l’argumentari tenia contundència.

Tot el que em semblava una visió utòpica al començament de la lectura s’ha anat carregant d’arguments sòlids al llarg del llibre, amb exemplificacions irrefutables de l’eficiència de la lluita unitària contra el feixisme i el racisme.

El antifascismo del 99%. La lucha unitaria contra el racismo y la extrema derecha, lluny de ser un manual de lluita antifeixista, proporciona suficients arguments i exemples per demostrar l’efectivitat de l’estratègia unitària, que és la base dels moviments obrers i la solidaritat en la lluita contra les opressions, més enllà de les diferències que hi pugui haver.


La Georgiana Ciupag és activista d’UCFR Vilafranca del Penedès.

Aturem el canvi climàtic des del lloc de feina

ES CA

Jesús M. Castillo

L’experiència ens demostra que els governs no aturaran l’escalfament global. Cerquen protegir els interessos de les grans multinacionals i aquestes estan més preocupades per guanyar diners a curt termini que en planificar l’economia de les properes dècades.

Som la gent treballadora les que podem frenar l’escalfament global.

És més, el canvi climàtic constitueix una gran oportunitat per avançar socialment, econòmica i política. Seguir leyendo Aturem el canvi climàtic des del lloc de feina

COP25: un mar de mentides contra el clima

ES CA

Sarah Bates

A Madrid, a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25), els líders mundials debaten els “propers passos crucials en el procés de canvi climàtic”.

Les negociacions de la COP25 veuen funcionaris de centenars de països discutir sobre com implementar acords climàtics anteriors, el Protocol de Kyoto de 1990 i els Acords de París de 2016.

El que passi a Madrid és important. I el que passi a Glasgow l’any que ve és encara més important, ja que en aquesta cimera, els funcionaris registraran com estan aplicant els Acords de París.

Ambdues cimeres són una oportunitat perquè els i les activistes posin l’emergència climàtica com a prioritària i exerceixin pressió sobre els nostres governants perquè actuïn. Però, són organismes com l’ONU i els acords internacionals entre estats capitalistes la resposta a la catàstrofe climàtica? Seguir leyendo COP25: un mar de mentides contra el clima

Resistència gitana a Hongria

Marina Morante

Es Ca

Lluny de les fotos de postal típiques de Budapest, viatgem a la menys coneguda trinxera contra l’autoritarisme de Viktor Orbán que perviu a la capital hongaresa

“Soc un home gran amb una samarreta de ‘Refugees Welcome’, em veuràs ràpidament, aquí això no és comú”. Així s’identifica Sandor Szöke, activista antifeixista hongarès, vicepresident del Parlament Gitano –organització política romaní independent– i membre de Roma Versitas –agrupació internacional per a la promoció escolar gitana. Ens presentem i es presenta: “Soc l’únic membre paio de l’organització, però… Què havia de fer? La situació és molt greu, hi ha grups paramilitars agredint brutalment comunitats gitanes. Em recorda al nazisme i no vull ser-ne còmplice”. Seguir leyendo Resistència gitana a Hongria

Un món en lluita

Marx21

Es Ca

Creixen protestes massives i revoltes per tot el món, des de Hong Kong fins a Xile.

Solen començar com a reacció a un problema específic però es poden convertir, ràpidament, en desafiaments generals al sistema.

Al Líban les protestes massives van començar el 17 d’octubre contra un pla del govern —una coalició del partit Futur del milionari pro saudita, Hariri, i el partit proiranià, Hezbolá— de cobrar impostos per trucades via WhatsApp i Messenger. L’endemà, el govern ja havia retirat la proposta però les i els manifestants ja cantaven: “Revolució, revolució” i “El poble vol la caiguda del règim”, el crit de les revolucions de 2011. Seguir leyendo Un món en lluita

La #SentènciaProcés és un atac a la democràcia

Marx21

Aquest text es va redactar la tarda del 15 d’octubre. La situació canvia ràpidament però, com explica l’article, els arguments de fons no han canviat gaire als últims dos anys.

Castellano · Català · English

Les llargues penes de presó declarades el 14 d’octubre contra les i els presos polítics independentistes són un motiu d’indignació i ràbia per a qualsevol persona demòcrata. Tot i que esperada, la notícia va ser un xoc. Fins i tot el diari liberal britànic, The Guardian, va declarar que “Les sentències draconianes són una vergonya per a Espanya”.

Recordem les sentències: Oriol Junqueras, 13 anys; Raül Romeva, 12 anys; Jordi Turull, 12 anys; Dolors Bassa, 12 anys; Carme Forcadell, 11 anys i 6 mesos; Joaquim Forn, 10 anys i 6 mesos; Josep Rull, 10 anys i 6 mesos; Jordi Sánchez, 9 anys; i Jordi Cuixart, 9 anys.

Totes són escandaloses. Aquí només cap destacar dos aspectes.

Carme Forcadell ha estat condemnada per sedició pel fet d’haver, com a Presidenta del Parlament català, actuat en funció dels desitjos, democràticament expressats a les eleccions, de la població del país. El Tribunal Suprem l’ha empresonada per permetre un debat parlamentari sobre un referèndum. És un precedent terrible. Seguir leyendo La #SentènciaProcés és un atac a la democràcia

Hong Kong: les tàctiques estan en debat

Lam Chi Leung

CA ES

El socialista revolucionari de Hong Kong, Lam Chi Leung, ens parla sobre el moviment de masses i les estratègies a seguir.

Com està l’estat d’ànim a Hong Kong des que Carrie Lam va anunciar la retirada del projecte de llei d’extradició el 4 de setembre?

L’anunci de Lam va ser en gran mesura només un postureig. Ja a mitjans de juny havia aturat el canvi legislatiu, però havia evitat fer servir la paraula “retirada”. Encara més destacable és que ella es va negar completament a acceptar les quatre demandes restants del moviment de masses: que una comissió independent investigués la violència policial, la retirada de la designació de “avalots”, l’alliberament dels i les manifestants arrestades i un autèntic sufragi universal.

Per tant, la gent no se sent com si hagués fet concessions reals. De fet, el govern ha augmentat el nivell de violència policial contra les manifestacions. L’estat d’ànim de la campanya popular continua sent elevat, sense que es noti un refredament notable. No obstant això, la vaga i el boicot a les aules previst pel 2 de setembre no van arribar al nivell del 5 d’agost.

La vaga en sí no va passar realment, però el boicot a les aules va tenir força èxit, particularment la cadena humana que es va formar davant les portes escolars, una iniciativa d’estudiants de més de 200 centres de secundària. Abans no havíem vist accions tan importants entre estudiants de secundària. Seguir leyendo Hong Kong: les tàctiques estan en debat