Archivo de la categoría: articles (CAT)

L’esquerra davant l’auge de l’extrema dreta

Marina Morante

[Castellano]

Un fantasma recorre Europa, i no, no és el fantasma del qual parlava Karl Marx… És el fantasma de l’esquerra cedint als discursos de l’extrema dreta europea. És Manuel Monereo i Julio Anguita aplaudint polítiques del feixista Salvini. Són sectors de Die Linke i de l’esquerra francesa apostant per endurir els controls migratoris.

L’auge de l’extrema dreta a Europa és una realitat: Jobbik a Hongria, el Front Nacional Francès, DF a Dinamarca, AfD a Alemanya, FPÖ a Àustria o “Demòcrates de Suècia”. La crisi dels partits tradicionals de la socialdemocràcia, les mesures d’austeritat i el racisme permeabilitzat a les nostres societats són algunes de les causes d’aquest auge. Però davant aquesta realitat, l’esquerra europea, fins i tot la “nova esquerra”, també ha jugat i juga un paper. Seguir leyendo L’esquerra davant l’auge de l’extrema dreta

Realment s’han d’obrir les fronteres?

Marina Morante

[Castellano]|

La majoria de l’esquerra a l’Estat espanyol denuncia la brutalitat i la hipocresia de les mesures anti-immigració, i el lema “Obriu les fronteres” o “Refugiades Benvingudes” apareix a moltes manifestacions.

Tot i així, després, quan entrem en un debat profund, se sol argumentar que un control d’immigració és essencial: cal “revisar” la política interna als Centres d’Internament d’Estrangers i és necessària una llei d’estrangeria “que no sigui racista”. Seguir leyendo Realment s’han d’obrir les fronteres?

No és país per a Manters

Maria Dantas

[en castellano]

Començo aquest text parafrasejant el nom de la pel·lícula “No country for old men” dels germans Coen, i l’emplaço a moltes ciutats turístiques espanyoles, sobretot a l’estiu, i a Barcelona, que va rebre 12,6 milions de turistes l’any passat, segons l’Observatori de Turisme, sent una de les ciutats més visitades de tot Europa.

Dimecres passat, 1 d’agost, van aparèixer unes imatges de carrer de la plaça de Catalunya de Barcelona, en les quals un turista suposadament va ser ferit per un manter.

És normal veure imatges de manters corrent davant de la policia a Barcelona. Moltes vegades els manters són agredits en plena llum del dia, també a la Plaça Catalunya, per exemple, com fa dos mesos quan un manter va quedar inconscient després d’una empenta de la policia (foto).

Seguir leyendo No és país per a Manters

Apunts sobre #SOSNicaragua

Anna Alcalà
@aanna895

[en castellano]

Després de llegir molts articles sobre la situació actual a Nicaragua, de com s’ha arribat fins aquí, i algun que fins i tot apunta com sortir-ne, penso que és difícil escriure alguna cosa amb cara i ulls, que aporti alguna informació nova. Intentaré fer-ho amb el que sé, el que he trobat i el que m’han explicat, en especial una companya de Managua que va estar afiliada al FSLN fins al 2000 i que evidentment, no vol que surti el seu nom ni que doni més pistes de la seva identitat.

Per entendre aquests últims mesos, s’ha de fer un cop d’ull als últims deu o onze anys, recomano llegir aquest article de Iosu Perales que va publicar a Alainet, A dónde va Nicaragua, o aquest publicat a Borrokagaraia ¿Que pasa en Nicaragua? . També m’ha agradat molt Contra el gobierno de Ortega y la derecha empresarial pro-imperialista, co-escrit per Milton D’Leon, integrant de LTS de Venezuela i Maria Rosas, en el que es té la “gosadia” de criticar Ortega i també l’esquerra internacional, que abandona la població nicaragüenca enlloc d’animar-la a organitzar-se per poder fer front al dictador en aquest panorama d’interessos creuats. Un altre podria ser Huerfanos de la Izquierda, escrit per un nica anònim, però ja dic que n’hi ha molts d’articles, aquests son recents, però se’n poden trobar d’escrits ja fa més temps, que també donarien pistes del que estava per succeïr, com aquesta entrevista a Henry Ruiz del 2017. Seguir leyendo Apunts sobre #SOSNicaragua

Festival #Marxism2018 a Londres: “l’aprenentatge i suport de classe internacional”

Roger Serrano

[Castellano]

Diverses companyes de Catalunya vam participar al MarxismFestival, les jornades organitzades pel Socialist Workers Party (SWP) del 5 al 8 de juliol a la Universitat de Londres.

Vam ser convidades, entre altres coses, per explicar l’actual situació política a Catalunya i les nostres expectatives, a partir de la nostra participació als CDRs.

A la xerrada-debat “Catalonia and the crisis in Europe” va assistir molta gent i de diferents orígens, d’Escòcia, Polònia, França, Irlanda, etc; totes van conèixer la nostra experiència concreta i van mostrar la seva solidaritat internacional. Seguir leyendo Festival #Marxism2018 a Londres: “l’aprenentatge i suport de classe internacional”

Declaració del Corrent Socialisme Internacional (IST) sobre l’auge racista a Europa

[Castellano] · [Català] · [English] · [عربى]

1. La reunió del Consell Europeu del 28 de juny va marcar un punt d’inflexió perillós en l’auge del racisme contra persones migrants a Europa. Després de l’elecció de Donald Trump, al novembre de 2016, la Unió Europea es va presentar com un bastió de liberalisme i tolerància que sobresortia contra el racisme i el masclisme del nou president nord-americà. No obstant això, l’última cimera va veure la UE abraçar l’agenda antimigrant de Trump.

2. Trump va causar indignació quan va detenir i separar els menors indocumentats dels seus pares. Però la UE ha decidit crear camps de detenció —les mal anomenades “plataformes de desembarcament”— per a famílies senceres al llarg de les seves fronteres. Líbia, un país dominat per milícies bel·ligerants depredadores que a dia d’avui trafiquen, segresten, torturen i violen persones migrants, ha estat escollit per a desenvolupar aquest paper. La cimera va donar als guardacostes libis l’exclusivitat per “rescatar” embarcacions de refugiats a la Mediterrània.

Seguir leyendo Declaració del Corrent Socialisme Internacional (IST) sobre l’auge racista a Europa

M. Rajoy s’ha anat: i ara què?

Marx21

[Català] · [Castellano] · [English]

L’expulsió del poder de l’M. Rajoy i del PP és una bona notícia.

Tant de bo no haguessin estat la primera força a les últimes eleccions. Tant de bo haguessin caigut com a resultat directe i explícit d’una massiva mobilització al carrer, o d’una vaga general… per no parlar d’una revolució socialista… No ha estat així, però l’ambient polític actual, influït per diferents lluites socials, ha estat un factor essencial per convertir la condemna judicial per corrupció del PP en una moció de censura. Després de tot, l’aritmètica del Congrés és la mateixa que fa un any i la corrupció del PP tampoc és una novetat.

Les mobilitzacions de dones, les protestes per les pensions, la lluita pel dret a decidir de Catalunya, les vagues que segueixen produint-se… tot això ha contribuït. La caiguda de Rajoy —el Sancho Panza d’Aznar, el dels “hilillos de plastilina”, el de la llei mordassa, el de la brutalitat policial de l’1 d’octubre, el de la corrupció… — és en part la nostra victòria i hem de celebrar-la.

No obstant això, diferents sectors del moviment insisteixen, per diferents motius, que res no ha canviat, que no hi ha res a celebrar. Mirem els seus arguments. Seguir leyendo M. Rajoy s’ha anat: i ara què?