Archivo de la categoría: articles (CAT)

Declaració del Corrent Socialisme Internacional (IST) sobre l’auge racista a Europa

[Castellano] · [Català] · [English] · [عربى]

1. La reunió del Consell Europeu del 28 de juny va marcar un punt d’inflexió perillós en l’auge del racisme contra persones migrants a Europa. Després de l’elecció de Donald Trump, al novembre de 2016, la Unió Europea es va presentar com un bastió de liberalisme i tolerància que sobresortia contra el racisme i el masclisme del nou president nord-americà. No obstant això, l’última cimera va veure la UE abraçar l’agenda antimigrant de Trump.

2. Trump va causar indignació quan va detenir i separar els menors indocumentats dels seus pares. Però la UE ha decidit crear camps de detenció —les mal anomenades “plataformes de desembarcament”— per a famílies senceres al llarg de les seves fronteres. Líbia, un país dominat per milícies bel·ligerants depredadores que a dia d’avui trafiquen, segresten, torturen i violen persones migrants, ha estat escollit per a desenvolupar aquest paper. La cimera va donar als guardacostes libis l’exclusivitat per “rescatar” embarcacions de refugiats a la Mediterrània.

Seguir leyendo Declaració del Corrent Socialisme Internacional (IST) sobre l’auge racista a Europa

M. Rajoy s’ha anat: i ara què?

Marx21

[Català] · [Castellano] · [English]

L’expulsió del poder de l’M. Rajoy i del PP és una bona notícia.

Tant de bo no haguessin estat la primera força a les últimes eleccions. Tant de bo haguessin caigut com a resultat directe i explícit d’una massiva mobilització al carrer, o d’una vaga general… per no parlar d’una revolució socialista… No ha estat així, però l’ambient polític actual, influït per diferents lluites socials, ha estat un factor essencial per convertir la condemna judicial per corrupció del PP en una moció de censura. Després de tot, l’aritmètica del Congrés és la mateixa que fa un any i la corrupció del PP tampoc és una novetat.

Les mobilitzacions de dones, les protestes per les pensions, la lluita pel dret a decidir de Catalunya, les vagues que segueixen produint-se… tot això ha contribuït. La caiguda de Rajoy —el Sancho Panza d’Aznar, el dels “hilillos de plastilina”, el de la llei mordassa, el de la brutalitat policial de l’1 d’octubre, el de la corrupció… — és en part la nostra victòria i hem de celebrar-la.

No obstant això, diferents sectors del moviment insisteixen, per diferents motius, que res no ha canviat, que no hi ha res a celebrar. Mirem els seus arguments. Seguir leyendo M. Rajoy s’ha anat: i ara què?

El poder popular elimina la prohibició general de l’avortament a Irlanda

Tina MacVeigh

[Castellano] · [Català] · [English]

El divendres 25 de maig de 2018, la població d’Irlanda va votar massivament a favor d’eliminar la 8a Esmena de la Constitució irlandesa. Es va produir la inversió de la història, la setmana passada el 66% va votar a favor d’eliminar l’Esmena: el 67% havia votat a favor d’incloure-la en 1983.

Les dones a Irlanda porten 35 anys vivint sota l’ombra de la 8a Esmena. Aquesta no només ha constituït l’efectiva prohibició de l’avortament per qualsevol motiu, equiparant la vida del fetus a la de la dona, sinó que també ha encarnat dècades de vergonya i criminalització de les dones per part de l’Estat i de l’església.

Durant aquests 35 anys, els moviments feministes de base han fet campanya a favor de l’anticoncepció, l’avortament, del dret a la informació sobre l’avortament, del dret a viatjar a altres països per avortar quan encara era il·legal a Irlanda. Aquest cap de setmana, el govern conservador d’Irlanda es va presentar com el protagonista d’aquesta victòria, tot i que tan sols el 2014 aprovés la condemna de 14 anys de presó per a les dones que compressin o prenguessin píndoles abortives, i tot i que en setembre de 2017 el nostre Taoiseach (Primer Ministre) declarés públicament les seves reserves sobre introduir una nova llei sobre l’avortament. Seguir leyendo El poder popular elimina la prohibició general de l’avortament a Irlanda

Una investidura que no havia de ser

Marx21

[Castellano] · [English]

Finalment, vora sis mesos després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el parlament ha investit Quim Torra com al 131è president de Catalunya. Fem un balanç de les disputes i els reptes.

No havíem de ser aquí

Si el govern espanyol hagués respectat el referèndum i els partits unionistes haguessin fet una campanya de “vota no”  –en lloc de “no votaràs”— hauríem tingut un resultat inapel·lable… que segurament hauria estat un “Sí” més ajustat però amb més participació. (Per això van fer boicot en lloc de fer campanya pel “No”.)

Si no s’hagués aplicat el 155, suspenent el govern; si el poc independent sistema judicial no hagués enviat el govern a la presó o bé a l’exili; en breu, si s’hagués respectat la democràcia… Si hagués estat així, ara Carles Puigdemont encara seria president, i els governs espanyol i català estarien negociant els termes de la independència de manera civilitzada. I no hauríem tingut les eleccions del 21 de desembre ni tot aquest debat sobre la investidura.

Però no ha estat així. Van reprimir el referèndum i van apallissar les persones que volien votar, van aplicar el 155, van imposar noves eleccions… i van tornar a perdre.

Els tribunals, seguint les demandes del PP, van impedir la investidura de Puigdemont, de Jordi Sánchez, de Jordi Turull… i al final Puigdemont va proposar Quim Torra.

Cap partit que hagi donat suport a aquests atacs a la democràcia pot donar lliçons ara davant la investidura de Quim Torra. Hem arribat aquí per culpa de les forces que s’han oposat, no només a la independència, sinó al mateix dret a decidir. Seguir leyendo Una investidura que no havia de ser

Nosaltres som la Manada

[Castellano]

Marina Morante

El dijous 26 d’abril va fer-se pública la  sentència de l’Audiència de Navarra, que condemna al grup de cinc homes, “La Manada”, a 9 anys de presó per abús després de violar brutalment una noia de 18 anys als Sanfermines del 2016.

Converses de Whatsapp i vídeos penjats a la xarxa van demostrat que l’agressió havia estat planificada, executada i celebrada posteriorment amb orgull pel grup de cinc homes, un d’ells membre del cos policial de la Guàrdia Civil. Paral·lelament, a la víctima se l’ha qüestionat i culpabilitzat durant el procés judicial. Seguir leyendo Nosaltres som la Manada

Per què l’Estat espanyol no és feixista

[Castellano]

David Karvala

Dins dels moviments socials i de l’esquerra s’estén la idea que ara vivim sota el feixisme.

Hi ha un vídeo a les xarxes socials, “¿Es España un régimen fascista?”, que cita algunes característiques que associa amb el feixisme i dóna exemples d’elles a l’Estat espanyol; s’ha vist més d’un milió de vegades.

També hi ha un post al web babelrepublicat.cat que compara el tracte de l’herència del franquisme a l’Estat espanyol amb la manera en què Alemanya tracta el nazisme, sota el títol “És Espanya un estat Feixista?”; donen a entendre que sí.

No són arguments o anàlisis rigorosos, sinó observacions anecdòtiques. Però idees com aquestes formen la base de l’argument que ara vivim sota el feixisme.

S’entén la greu preocupació per la situació actual. No es tracta de treure-li importància; més aviat tot el contrari. Donada la gravetat del que està passant, hem d’esforçar-nos per analitzar-ho correctament, per poder traçar estratègies de lluita adequades a la situació real.

Nota: Aquesta és una versió retallada d’un article molt més llarg i detallat. Si t’interessa la qüestió, t’animem a llegir la versió sencera. El tema és important i s’ho mereix. Seguir leyendo Per què l’Estat espanyol no és feixista

De l’aigua i la política des de baix

Marx21

Aquests dies s’ha parlat molt de la votació a l’Ajuntament de Barcelona sobre les consultes populars. No volem afegir més llenya al foc de la batalla partidista que s’ha desfermat. Sí volem fer unes observacions sobre l’aspecte de la relació entre partits i moviments, i visions polítiques generals.

Sense saber tots els detalls de la vida interna de l’Ajuntament, sembla que la CUP va fer unes observacions vàlides respecte a l’actuació de l’equip de govern, de Barcelona En Comú (BEC). Però si dubtaven del compromís de BEC, no hauria estat millor tirar endavant amb la consulta per així enfortir la demanda social per la remunicipalització? Seguir leyendo De l’aigua i la política des de baix