Archivo de la categoría: articles (CAT)

Rosa Luxemburg i la revolució alemanya

Amb motiu del centenari de l’assassinat de la gran revolucionària Rosa Luxemburg, publiquem aquesta reflexió sobre el seu paper en la sovint oblidada revolució alemanya

Marie Fauré

El principi del segle XX veu caure els grans imperis (fora dels imperis colonials), com una de les conseqüències de la Primera Guerra mundial: Rússia, Alemanya, Àustria, i l’imperi otomà. Aquesta guerra provoca un moviment de crisi per tot el món, i Europa coneix a partir del 1917 un clima d’efervescència revolucionària, iniciat per la revolució russa. Un any desprès d’aquella, és a Alemanya que els obrers s’aixequen per fer caure el règim et crear una república socialista.

1.       La revolució alemanya de novembre 1918

Quan Lenin decideix llançar la insurrecció a Rússia, l’octubre de 1917, espera que provocarà una explosió revolucionaria per tota Europa, que esta vivint una crisi major a causa de les restriccions i les perdudes de la guerra. Lenin veu principalment en Alemanya, país major del capitalisme, un país clau pel succés de la revolució socialista, com ho diu al març de 1918: “La veritat absoluta, és que a menys que Alemanya faci una revolució, estem perduts.” I efectivament, la revolució alemanya serà la primera revolució europea desprès de la de Rússia. Les discussions són a aquest efecte molt animades dins del partit bolxevic en novembre de 1917, alguns membres tement que la pau tregui al proletariat alemany la possibilitat de fer la seva revolució. Malgrat això, Lenin s’estima més prioritzar la supervivència de la revolució a Rússia i signa la pau en mars de 1918, amb els acords de Brest-Litovsk. Seguir leyendo Rosa Luxemburg i la revolució alemanya

Aturem VOX!

Marx21

[Castellano]

L’entrada de VOX per la porta gran a Andalucía ofereix una major cobertura d’impunitat als actes ultradretans i feixistes als carrers, que les persones més explotades i oprimides viuran en el seu propi cos.

Les manifestacions espontànies a Andalucía han estat una excel·lent resposta inicial. Caldrà analitzar els reptes per poder avançar. Seguir leyendo Aturem VOX!

L’auge de Vox i la resta de l’extrema dreta a les comarques del sud

Jorge Mancebo

[Castellano]

Radiografia de l’extrema dreta a les comarques del sud del País Valencià

En els darrers temps, hem vist un creixement de presència ultradretana a les comarques del sud del País Valencià, enfortit pel creixement global de l’extrema dreta a nivell mundial.

Tanmateix, no ens ha d’estranyar, fa anys que estan provant amb fórmules concretes: centres socio-culturals, sindicats universitaris i organitzacions estrictament polítiques. Malauradament, no els havíem posat el focus que mereixien, i avui tenim els resultats d’aquests experiments. Hogar Social, liderat per Melisa Ruiz a Madrid, i en altres nuclis com Granada i Toledo, són els referents, però les comarques del sud no són cap excepció, encara que sí patim una excepcionalitat democràtica poc desitjable i intolerable. Lo Nuestro és un grupuscle neonazi que intenta créixer a les comarques del sud del País Valencià i Múrcia fa aproximadament tres anys, i des de fa pocs mesos, el centre neonazi El Galeón al municipi d’Elda —en un primer moment amb la marca d’Hogar Social— presentant-se amb formats renovadors, al caliu de les experiències neofeixistes a Europa: Casa Pound (Itàlia) i Alba Daurada (Grècia) són els seus referents, amb matisos contextuals, beuen d’allò que els està funcionant i els permet avançar. Seguir leyendo L’auge de Vox i la resta de l’extrema dreta a les comarques del sud

Les armilles grogues, una lluita de classes?

Marie Fauré

[Castellano]

Des del 17N, França està dempeus amb el moviment de les armilles grogues. Talls de carreteres, manifestacions massives reprimides amb molta violència.

Què està passant realment?

1. Macron, president dels rics

a. La construcció de la llegenda macroniana

Macron es va construir la seva pròpia llegenda, la d’un sobirà il·luminat, la d’un nou Júpiter.
Teatralitza la seva vida com ho faria un Lluís XIV. Surt al carrer a parlar amb el poble, com un rei paternalista. Desenvolupa la teoria del retorn als anys 30, per posar-se com última muralla contra l’extrema dreta. Seguir leyendo Les armilles grogues, una lluita de classes?

Bolsonaro: un perill internacional

Marx21

[Castellano]

NOTA: Tenim una xerrada sobre Brasil, a Barcelona el dissabte 3 de novembre: més informació

La victòria a les eleccions presidencials del Brasil del candidat d’extrema dreta, Jair Bolsonaro (d’aquí endavant, Bolsonazi) és una notícia terrible. És terrible en primer lloc per a la gent pobra i treballadora, les dones, la gent negra i indígena, la gent LGTBI, l’esquerra, el moviment sindical i camperol… del Brasil.

Però ha de preocupar a la gent de tot el planeta… exceptuant l’1% més ric que va celebrar la seva victòria amb pujades a les borses. És un nou pas en el creixement internacional de l’extrema dreta.

El programa d’Bolsonazi representa una agressió sistemàtica contra els drets de la gran majoria de la població. Ja s’han anunciat els primers atacs. Seguir leyendo Bolsonaro: un perill internacional

Entrevista a Marina Morante: “L’única cosa que ens queda per a la construcció de la república és la nostra classe”

[Castellano]

Com valores les últimes mobilitzacions del 29S i 1O de 2018?

Per mi un fet molt important és que veníem d’una època de reflux de mobilització. L’1 d’octubre i el 29 de setembre van ser repunts de mobilització que van animar a la gent a tornar-se a organitzar en els CDR. També va haver-hi un aspecte polític molt interessant: les càrregues dels Mossos d’Esquadra quan es complia un any del context de repressió policial de la Guardia Civil i Policía Nacional.

Aquest fet i la demanda de la dimissió de Buch ens ha posat en un altre escenari. El procés de mobilitzacions segueix, òbviament la masivitat de les mobilitzacions no és la mateixa, però és un procés que segueix viu. Hem passat de sentir a sectors dels CDR dir que els Mossos són la nostra policia a demanar la dimissió del Conseller o els Mossos d’Esquadra també són forces d’ocupació. Això políticament és interessant i cal veure com evoluciona. Seguir leyendo Entrevista a Marina Morante: “L’única cosa que ens queda per a la construcció de la república és la nostra classe”

El referèndum, un any després

Marx21

[Castellano]

Aquest 1 d’octubre marca l’aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. És un bon moment per recordar tant l’autoorganització i la mobilització des de baix que van permetre la seva celebració, com la brutal intervenció de l’estat que va intentar impedir aquest exercici democràtic. Més de mil persones ferides; centenars d’urnes requisades; al final més de dos milions de vots… amb tot, va ser un dia històric.

Una altra jornada històrica va ser la vaga general contra la repressió del 3 d’octubre. De nou, la participació va superar amb escreix el sector explícitament independentista de la població. De nou, va ser una mostra viva de la capacitat de mobilització de la gent de a peu.

Si es respectés la democràcia, Catalunya ja seria independent, o com a mínim s’estarien ultimant els detalls de la seva independència. No ha estat així.

Cal analitzar per què no. I no només té a veure amb la lluita nacional catalana. Davant d’una lluita d’aquesta magnitud —amb almenys 8 manifestacions de més d’un milió de persones cadascuna, amb més de dos milions de vots en el referèndum malgrat la brutalitat policial, sense oblidar tota la resta— el fet que s’hagi aconseguit reprimir —per ara— aquesta demanda democràtica, ha de preocupar tothom. Seguir leyendo El referèndum, un any després