Archivo de la categoría: articles (CAT)

Bolsonaro: un perill internacional

Marx21

[Castellano]

NOTA: Tenim una xerrada sobre Brasil, a Barcelona el dissabte 3 de novembre: més informació

La victòria a les eleccions presidencials del Brasil del candidat d’extrema dreta, Jair Bolsonaro (d’aquí endavant, Bolsonazi) és una notícia terrible. És terrible en primer lloc per a la gent pobra i treballadora, les dones, la gent negra i indígena, la gent LGTBI, l’esquerra, el moviment sindical i camperol… del Brasil.

Però ha de preocupar a la gent de tot el planeta… exceptuant l’1% més ric que va celebrar la seva victòria amb pujades a les borses. És un nou pas en el creixement internacional de l’extrema dreta.

El programa d’Bolsonazi representa una agressió sistemàtica contra els drets de la gran majoria de la població. Ja s’han anunciat els primers atacs. Seguir leyendo Bolsonaro: un perill internacional

Entrevista a Marina Morante: “L’única cosa que ens queda per a la construcció de la república és la nostra classe”

[Castellano]

Com valores les últimes mobilitzacions del 29S i 1O de 2018?

Per mi un fet molt important és que veníem d’una època de reflux de mobilització. L’1 d’octubre i el 29 de setembre van ser repunts de mobilització que van animar a la gent a tornar-se a organitzar en els CDR. També va haver-hi un aspecte polític molt interessant: les càrregues dels Mossos d’Esquadra quan es complia un any del context de repressió policial de la Guardia Civil i Policía Nacional.

Aquest fet i la demanda de la dimissió de Buch ens ha posat en un altre escenari. El procés de mobilitzacions segueix, òbviament la masivitat de les mobilitzacions no és la mateixa, però és un procés que segueix viu. Hem passat de sentir a sectors dels CDR dir que els Mossos són la nostra policia a demanar la dimissió del Conseller o els Mossos d’Esquadra també són forces d’ocupació. Això políticament és interessant i cal veure com evoluciona. Seguir leyendo Entrevista a Marina Morante: “L’única cosa que ens queda per a la construcció de la república és la nostra classe”

El referèndum, un any després

Marx21

[Castellano]

Aquest 1 d’octubre marca l’aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. És un bon moment per recordar tant l’autoorganització i la mobilització des de baix que van permetre la seva celebració, com la brutal intervenció de l’estat que va intentar impedir aquest exercici democràtic. Més de mil persones ferides; centenars d’urnes requisades; al final més de dos milions de vots… amb tot, va ser un dia històric.

Una altra jornada històrica va ser la vaga general contra la repressió del 3 d’octubre. De nou, la participació va superar amb escreix el sector explícitament independentista de la població. De nou, va ser una mostra viva de la capacitat de mobilització de la gent de a peu.

Si es respectés la democràcia, Catalunya ja seria independent, o com a mínim s’estarien ultimant els detalls de la seva independència. No ha estat així.

Cal analitzar per què no. I no només té a veure amb la lluita nacional catalana. Davant d’una lluita d’aquesta magnitud —amb almenys 8 manifestacions de més d’un milió de persones cadascuna, amb més de dos milions de vots en el referèndum malgrat la brutalitat policial, sense oblidar tota la resta— el fet que s’hagi aconseguit reprimir —per ara— aquesta demanda democràtica, ha de preocupar tothom. Seguir leyendo El referèndum, un any després

Nou Barris sense feixistes

Roger Serrano

[Castellano]

Passat l’estiu i amb el curs anterior ja acabat, comença un nou curs a Nou Barris amb un panorama clarament diferent.

Avui, passar pel Carrer Japó de Prosperitat és un viu reflex de com deixar fora de joc una campanya racista islamòfoba impulsada per organitzacions feixistes.

Gràcies al treball associatiu del barri amb el suport dels moviments socials i després de desemmascarar al districte els partits feixistes que feien campanya contra l’obertura de la mesquita —amb l’inici de processos judicials per delicte d’odi contra aquests— (Democracia Nacional, PxC, etc), s’ha normalitzat l’activitat habitual de la mesquita. Seguir leyendo Nou Barris sense feixistes

L’esquerra davant l’auge de l’extrema dreta

Marina Morante

[Castellano]

Un fantasma recorre Europa, i no, no és el fantasma del qual parlava Karl Marx… És el fantasma de l’esquerra cedint als discursos de l’extrema dreta europea. És Manuel Monereo i Julio Anguita aplaudint polítiques del feixista Salvini. Són sectors de Die Linke i de l’esquerra francesa apostant per endurir els controls migratoris.

L’auge de l’extrema dreta a Europa és una realitat: Jobbik a Hongria, el Front Nacional Francès, DF a Dinamarca, AfD a Alemanya, FPÖ a Àustria o “Demòcrates de Suècia”. La crisi dels partits tradicionals de la socialdemocràcia, les mesures d’austeritat i el racisme permeabilitzat a les nostres societats són algunes de les causes d’aquest auge. Però davant aquesta realitat, l’esquerra europea, fins i tot la “nova esquerra”, també ha jugat i juga un paper. Seguir leyendo L’esquerra davant l’auge de l’extrema dreta

Realment s’han d’obrir les fronteres?

Marina Morante

[Castellano]|

La majoria de l’esquerra a l’Estat espanyol denuncia la brutalitat i la hipocresia de les mesures anti-immigració, i el lema “Obriu les fronteres” o “Refugiades Benvingudes” apareix a moltes manifestacions.

Tot i així, després, quan entrem en un debat profund, se sol argumentar que un control d’immigració és essencial: cal “revisar” la política interna als Centres d’Internament d’Estrangers i és necessària una llei d’estrangeria “que no sigui racista”. Seguir leyendo Realment s’han d’obrir les fronteres?

No és país per a Manters

Maria Dantas

[en castellano]

Començo aquest text parafrasejant el nom de la pel·lícula “No country for old men” dels germans Coen, i l’emplaço a moltes ciutats turístiques espanyoles, sobretot a l’estiu, i a Barcelona, que va rebre 12,6 milions de turistes l’any passat, segons l’Observatori de Turisme, sent una de les ciutats més visitades de tot Europa.

Dimecres passat, 1 d’agost, van aparèixer unes imatges de carrer de la plaça de Catalunya de Barcelona, en les quals un turista suposadament va ser ferit per un manter.

És normal veure imatges de manters corrent davant de la policia a Barcelona. Moltes vegades els manters són agredits en plena llum del dia, també a la Plaça Catalunya, per exemple, com fa dos mesos quan un manter va quedar inconscient després d’una empenta de la policia (foto).

Seguir leyendo No és país per a Manters