Cèsar-Darío Chaparro Giraldo reflexiona al voltant de la necessitat de relacionar les diferents lluites, per aturar l’extrema dreta i avançar en les nostres demandes.
Recordo quan vaig començar a tenir consciència política. Tot va ser durant els primers 11 de setembres multitudinaris, però també amb l’15M, les conseqüències de la crisi mundial a l’Estat espanyol, Grècia i Itàlia i l’imperialisme vers els països del sud, sobretot Veneçuela, Cuba i Bolívia, i a Colòmbia, on l’intervencionisme estatunidenc sotmetia, i sotmet. Però com que el que em tocava més de prop era Catalunya, l’independentisme era el meu eix principal de discurs pre-militant.
Els alcaldes elegits de l’HDP a Diyarbakir, Mardin i Van han estat destituïts dels seus càrrecs
El nomenament d’administradors en aquests tres municipis, en un moment en què Turquia i Estats Units preparen junts una operació militar per establir una “zona segura” a Síria, mostra que l’estat no té cap intenció d’obrir el camí a un intent de solució o a un procés de diàleg.
On és Steve? Tres paraules que es fan cada dia més visibles a l’espai públic francès.
Qui és Steve? Steve és un jove de 24 anys que un dia de juny de 2019 va anar a ballar i no va tornar mai. El 21 de juny de 2019, Steve va anar a celebrar la festa de la música a la vorera del riu Loire, a Nantes, on DJs han instal·lat un “sound system”. Són les 4 de la matinada, hora escollida per les autoritats per posar fi a la festa. La policia arriba per intimidar els milers de joves presents a la Illa de Nantes i els DJs. La música s’atura, sense problema ni mal rotllo. Uns minuts desprès, uns d’ells, com a acte de protesta davant del comportament de les forces de l’estat, posa la cançó Porcherie del grup Béruriers Noirs fluixeta, cançó que denuncia l’extrema dreta. Seguir leyendo Où est Steve?→
El passat divendres 12 de juliol, centenars de persones sense papers o “sans-papiers” del col·lectiu “armilles negres” van ocupar el Panthéon, monument emblemàtic de la República francesa a París.
Reclamaven papers i habitatge per a tothom, i una trobada amb el primer ministre Edouard Philippe, anunciant que no sortirien de l’edifici fins que l’últim d’ells tingués papers. Cridaven lemes com “solidaritat” o “Som sense papers, sense veu, sense cara per a la República francesa. Venim a les tombes dels vostres homes il·lustres per denunciar les vostres profanacions.” Seguir leyendo Repressió violenta contra el moviment de les armilles negres a París→
Fins on volem arribar per evitar una catàstrofe climàtica? Aquesta és la pregunta que cada persona treballadora, socialista i activista s’ha de fer davant l’amenaça existencial a la nostra supervivència.
Les mobilitzacions del 20-27 de setembre de 2019, segons el país, quan es proposa una vaga climàtica global, podrien canviar tot el debat sobre el tema.
Els esdeveniments catastròfics se succeeixen arreu del món, com temperatures rècord, sequeres fatals i tempestes mortals. Guadalajara a Mèxic va patir una insòlita pedregada estiuenca que va cobrir la ciutat amb 1,5 metres de gel. Unes 200 cases van quedar danyades i la tempesta es va endur dotzenes de cotxes. La temperatura abans de la pedregada era d’uns 30 graus. El governador de l’estat, Enrique Alfaro, va dir: “I després ens preguntem si el canvi climàtic és real. Aquests són fenòmens que mai s’havien vist abans”. Seguir leyendo 27S: Vaga pel clima!!→
El canvi climàtic requereix un canvi social important. Però, com ens assegurem que aquesta transformació es faci de manera equitativa i justa? L’autor, un reconegut sociòleg mediambiental i editor de Monthly Review, examina la idea de la “estratègia de transició justa” argumentant que qualsevol estratègia per salvar el planeta haurà d’anar més enllà de les estructures del capitalisme.
La idea d’una “transició justa” s’està posant de moda últimament, de manera notable durant el preàmbul de l’Acord Climàtic de París 2015, el que suposa la necessitat de tenir “en compte els imperatius d’una transició justa de la mà d’obra i de la creació de llocs de treball dignes i de feines de qualitat, de conformitat amb les prioritats de desenvolupament definides a nivell nacional”. Seguir leyendo Ecosocialisme i l’estratègia de transició justa→
Els arguments de la dreta sobre un excés de població sovint es basen en idees racistes i colonialistes. Diuen que hi ha massa persones al sud global. Però l’esquerra de vegades també utilitza arguments basats en la sobrepoblació, vinculant-los amb l’ús de recursos.
Fins i tot alguns dels millors autors sobre el tema poden caure en el parany que vincula directament la xifra de població amb el consum.
Però els i les socialistes hem de culpar la producció capitalista per l’esgotament dels recursos, la destrucció del medi ambient, etc. Hi ha una raó simple per això, inherent a la naturalesa de la producció capitalista: el “malbaratament” i la “sobreproducció”. Seguir leyendo Canvi climàtic: som massa persones?→
