Marx21
Els darrers mesos del 2024 ens van portar diversos canvis molt importants, dins del terrible panorama del genocidi a Palestina i la continuada guerra interimperialista a Ucraïna.
Van caure, de maneres diferents, els dirigents de tres països molt diferents: França, Corea del Sud i Síria.
Més enllà de les enormes diferències entre els tres casos, tots van tornar a confirmar la centralitat de les lluites des de baix per aconseguir victòries.
Contra el feixisme —i el neoliberalisme— a França
Durant anys, la gran majoria de les esquerres a França negaven la naturalesa feixista del partit de Le Pen (que ara intenta normalitzar-se sota el nom de “Reagrupament Nacional”), i es negaven a impulsar un moviment unitari en contra seva.
Argumentaven que la solució passava únicament perquè la gent donés suport al programa del seu partit. Els resultats són evidents.
Davant les darreres eleccions, van respondre a l’amenaça ultra amb el Nou Front Popular. Amb això, compartien, ja no una lluita concreta, sinó un programa polític amb el Partit Socialista, encara menys “radical” que el PSOE. I després, a la segona ronda electoral, van retirar molts candidats de les esquerres a favor dels de Macron, incloent notoris racistes i individus responsables de brutals retallades.
Macron els va agrair el gest, negant-se a nomenar com a primera ministra la candidata proposada per l’esquerra. En comptes d’això, amb Le Pen va pactar el nomenament d’un macronista, Michel Barnier.
Al desembre de 2024, Barnier va caure mitjançant una moció de censura presentada pel Nou Front Popular. La moció incloïa crítiques a les polítiques neoliberals, així com al racisme i l’extrema dreta, però el partit de Le Pen la va votar per interessos propis. En el moment d’escriure, Macron intenta que un altre fidel seu, Francois Bayrou, formi govern. (Veure l’article Escalada de la crisi francesa…)
Amb tot, queden paleses les limitacions de la via institucional per fer front al feixisme. Per sort, hi ha una alternativa.
Entre el 14 i el 18 de desembre, es van celebrar protestes contra el racisme i el feixisme a ciutats de tot França. Van respondre a la crida del movimient antiracista Marche des Solidarités; a París es va aconseguir reunir 15.000 persones, des de col·lectius de persones sense papers fins a importants sindicats i partits d’esquerres.
Però aquest moviment no apareix del no-res; fa anys que treballa, i les i els activistes del grup germà a França de Marx21 juguen un paper important en impulsar-lo.
És una mostra de com l’aposta per la lluita des de baix pot donar fruits molt importants.
Corea del Sud
El 3 de desembre, el president de Corea del Sud, Yoon Seok-yeol, de dretes, va declarar la llei marcial. Com va explicar Solidaritat Obrera, la nostra organizació germana coreana, la va haver de suspendre sis hores després, davant d’una explosió de rebuig popular, amb mobilitzacions massives.
Aquest rebuig va incloure l’amenaça de vaga general indefinida per part de la Confederació Coreana de Sindicats. També va incloure accions parlamentàries impulsades pel principal partit de l’oposició, el Partit Democràtic.
Totes dues organitzacions van contribuir de manera important a la suspensió de l’intent de cop. El problema és que no volen anar més enllà.
El parlament coreà va aprovar l’impeachment de Yoon, però és un procés molt lent: pot durar fins a sis mesos. Per ara, Yoon només està suspès del seu càrrec, no destituït definitivament, i el Partit Democràtic parla de restablir “l’estabilitat”. Però si decauen les mobilitzacions, la dreta i fins i tot l’extrema dreta podrien recuperar la iniciativa.
Per això, és molt important la insistència de Solidaritat Obrera a continuar i reforçar la mobilització, exigint la sortida immediata del seu càrrec de Yoon, i lligant això a demandes més generals de canvi, no només a la substitució del President.
Específicament, assenyalen la importància del moviment estudiantil com un element dinàmic en les mobilitzacions de carrer. Però emfatitzen la centralitat de la classe treballadora: per guanyar aquestes mobilitzacions han d’inspirar lluites obreres.
Yoon representa polítiques repressives en allò polític, però també atacs contra les condicions de vida de la classe treballadora. Fa falta unir la lluita política amb lluites econòmiques, amb vagues laborals.
De nou, l’orientació de classe, i des de baix, és essencial, també per defensar de manera consistent la democràcia davant d’un intent de cop d’estat.
Síria
Una de les poques benvingudes sorpreses de 2024 va ser la caiguda de la dinastia dels Assad, que portaven mig segle manant i matant a Síria.
El pare, Hafez Al-Assad, va prendre el poder mitjançant un cop d’Estat el 1970. El 1976, va enviar tropes al Líban per donar suport a les milícies falangistes contra el moviment palestí. El 1982, va massacrar potser 20.000 persones a Hama, i va destrossar la ciutat, per aixafar la Germandat Musulmana. El 1991, va donar suport a la coalició liderada per EUA a la guerra contra l’Iraq.
El seu fill, Bashar Al-Assad, ho va succeir l’any 2000, i ràpidament va demostrar que seguia amb la línia repressiva del seu pare. Després de l’11-S, va col·laborar activament amb la CIA a la seva xarxa global de segrest, tortura i interrogació de suposats terroristes islamistes.
I després, va reprimir la revolució de 2011 —iniciada per famílies protestant contra la tortura i l’assassinat dels seus fills petits a Deraa— amb la brutalitat més gran. Va massacar mig milió de persones i va provocar la fugida del país de milions més.
Les forces que van prendre el poder a Síria a finals de 2024 —sobretot l’HTS— no representen la revolució de 2011. Però hi ha indicis del renaixement de les lluites des de baix i l’autoorganització, que seran essencials per aconseguir un avenç durador.
És escandalós que alguns sectors de les esquerres lamentin la caiguda dels Assad, presentant-los com a “aliats davant de l’imperialisme”. Els fets desmenteixen aquest argument, fins i tot en els seus termes.
I des de qualsevol visió del socialisme com a autoemancipació, ha de quedar clar que una dictadura dinàstica fundada sobre la brutal repressió i la corrupció no pot ser aliada nostra.
Des de baix
Els sectors de l’esquerra que prefereixen confiar en les accions d’uns quants mandataris, en comptes de la mobilització des de baix, reflecteixen una visió de llarg recorregut del “socialisme des de dalt”.
Això pot prendre la forma de la socialdemocràcia —allò que acaba sent la mera gestió del sistema actual— o la forma aparentment més radical de l’estalinisme, que avui dia sol estar molt diluït, en els diferents hereus dels antics forts partits comunistes.
Durant la guerra freda, l’estalinisme veia el món com un xoc entre l’imperialisme occidental –un enemic molt real– i “l’antiimperialisme” de l’URSS, la Xina, etc. que era un mite. Dit sigui de pas, gran part dels corrents trotskistes ortodoxes van compartir aquesta visió de suport (“crític”) al bloc de l’est.
Avui dia aquesta visió des de dalt s’expressa en les il·lusions en un o altre dirigent autoritari que tingui diferències amb EUA. Encara més increïble, pot prendre la forma de donar suport a l’enviament d’armes de l’OTAN a Ucraïna.
El corrent del qual Marx21 forma part manté —des dels seus inicis fa 70 anys, a l’època de la guerra freda— el principi de “Ni Washington ni Moscou, sinó socialisme internacional”, és a dir, el socialisme des de baix.
En l’àmbit internacional, aquest principi es combina amb el reconeixement que “l’enemic principal és a casa”. Estant a Moscou, tocaria combatre en primer lloc Putin, sense tenir cap il·lusió en EUA i els seus aliats. Dins d’occident, és a l’inrevés.
Al món actual, amb l’esquerra actual, aquesta visió del socialisme des de baix és poc compresa. Per això, és essencial organitzar-nos col·lectivament i políticament, per impulsar aquestes idees, i les lluites unitàries que són la seva expressió pràctica.
Els esdeveniments dels darrers mesos, amb totes les seves diferències, confirmen novament que la mobilització i l’autoorganització des de baix són la clau per aconseguir els canvis que necessitem davant aquest món en crisi. Si comparteixes aquesta visió, t’has d’unir a Marx21.
Deja tu comentario