Corrent Socialisme Internacional
[En català] [En castellano] [In English]
El diumenge 1 d’octubre de 2017, Catalunya celebrarà un referèndum amb la pregunta «Vols que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república?» L’Estat espanyol, on el Partit Popular (PP) de Mariano Rajoy governa en minoria, està utilitzant totes les mesures repressives possibles per intentar impedir la votació.
La demanda d’un vot sobre la independència és un producte de molts factors. L’explicació immediata és la negativa de l’Estat espanyol a acceptar canvis més moderats. Un intent en 2005 de reformar l’estatut d’autonomia de Catalunya va ser sabotejat pel PP… i també pels socialdemòcrates, el PSOE. El 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va paralitzar moltes clàusules d’un nou estatut, lleugerament reformat, desencadenant una manifestació d’un milió de persones a Barcelona sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim». Des de llavors, hi ha hagut mitja dotzena de mobilitzacions independentistes multitudinàries, d’un a dos milions de persones cadascuna, en un país de 7,5 milions. Un intent de celebrar un referèndum el 2014 va ser prohibit, però les eleccions de 2015 al Parlament català van resultar en la victòria dels partits compromesos amb la independència, els quals han convocat aquest referèndum.

El poble català vol decidir el seu futur; les enquestes indiquen que el 80 per cent de la població està a favor d’un referèndum. No només els marxistes revolucionaris, sinó qualsevol demòcrata ha de donar suport a aquesta reivindicació.
Alguns de l’esquerra sostenen que la independència és una maniobra promoguda pels patrons catalans i la dreta, però això és fals. La burgesia catalana s’oposa fermament a la independència; volen estabilitat, no la incertesa d’una ruptura amb l’Estat espanyol. El moviment independentista inclou alguns sectors de dretes, però la tendència general és progressista. A més d’avançar cap a la ruptura amb Espanya, l’actual govern català també ha introduït: mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica; la prohibició del fracking; un impost sobre l’energia nuclear; una llei que promou la igualtat de les dones en el treball i contra l’assetjament sexual; la prohibició de la tauromàquia… Totes aquestes mesures han estat revocades pel Tribunal Constitucional espanyol, seguint les exigències del PP.
Altres afirmen oposar-se a la independència des d’una perspectiva internacionalista. Però el veritable internacionalisme sempre ha significat defensar les nacions petites de la repressió per part d’estats més poderosos; així ho van entendre Lenin i els bolxevics quan van defensar activament el dret a l’autodeterminació i el dret a separar-se de Rússia. La solidaritat internacional obrera no pot construir-se sobre la base de la repressió.
Avui a Catalunya aquest no és un debat abstracte.
Al llarg de les últimes setmanes, les mesures repressives de l’Estat espanyol han augmentat, des dels registres d’impremtes i despatxos de premsa fins a batudes policials als ministeris del govern català, amb la detenció de 14 polítics i funcionaris públics. Han amenaçat emissores de ràdio i televisió per difondre informació oficial del govern català sobre el referèndum. Han tancat o bloquejat més de 140 llocs web que promouen el referèndum. Han intentat prohibir les trobades solidaris organitzades en altres indrets de l’Estat espanyol; un exemple d’un canvi molt positiu, i esperat, dins de l’esquerra espanyola. Al voltant de 6.000 agents de la Guàrdia Civil han estat desplaçats a Catalunya, equipats amb materials antiavalots, incloent canons d’aigua. Tot això malgrat que no hi ha hagut violència en cap de les protestes.
I les protestes han estat multitudinàries, especialment les 100.000 persones que espontàniament van omplir el centre de Barcelona el 20 de setembre per respondre a l’onada de incursions a les oficines governamentals. Quan agents de policia amb pasamuntanyes van intentar entrar (sense ordre judicial) a la seu del partit anticapitalista i independendista Candidatura d’Unitat Popular (CUP), van haver de marxar amb les mans buides després de 12 hores, gràcies a la protesta unitària i pacífica que es va personar davant de l’edifici involucrant a activistes de molts i diferents sectors del moviment.
El PP es va negar a obrir el diàleg i buscar una solució federal, com podrien haver intentat fer-ho fa uns anys. Potser van creure que la repressió seria suficient per contenir el moviment. De fet, la seva intransigència ha estat un factor clau per ampliar el suport públic al referèndum. Gran part dels «Comuns», la coalició catalana vinculada a Podemos, ha canviat la seva posició inicial i ha passat a donar suport actiu a la votació de l’1 d’octubre. Alguns sindicats a Catalunya fins i tot estan preparant una vaga general a partir del 3 d’octubre; una proposta molt positiva, que ha de rebre el suport de tot el moviment sindical català. Les i els estibadors de Barcelona i Tarragona ja s’han negat a prestar servei als vaixells que allotgen la Guàrdia Civil. Tot això és un altre clar exemple de la importància de la classe treballadora organitzada en qualsevol lluita social.
D’altra banda, la repressió estatal també està encoratjant les organitzacions feixistes, que estaven molt afeblides a Catalunya, en gran part a causa dels anys de treball del moviment antifeixista unitari, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). Ara, l’extrema dreta està celebrant la repressió del PP, una cosa que portaven exigint des de feia anys, i surten al carrer violentament en contra del referèndum. La unitat més àmplia possible en la lluita contra el feixisme serà essencial en els propers mesos, sigui quin sigui el resultat del referèndum.
Condemnem la repressió del Govern espanyol (que ja ha estat qüestionada per importants organitzacions de drets humans) i enviem la nostra solidaritat als i les ciudadanes de Catalunya, que s’enfronten valentament a ella. Defensem plenament el dret de Catalunya a decidir el seu futur en el referèndum de l’1 d’octubre. El vot s’ha de dur a terme i el seu resultat ha de ser respectat.
La decisió depèn de la població de Catalunya, però donem suport al vot per la independència, així com vam afavorir el vot pel sí a Escòcia. Estats com Gran Bretanya i Espanya no són un instrument de progrés, sinó armes en mans dels nostres enemics, tant contra les seves pròpies poblacions com contra els que a tot el món són explotats per multinacionals britàniques o espanyoles. La independència de Catalunya seria un cop important contra un Estat imperialista.
Aquesta lluita és important per a tots nosaltres a nivell internacional. La derrota del poble català seria un senyal que la repressió brutal pot funcionar. Però la seva victòria contra un govern de dretes que disposa de tota la maquinària estatal podria inspirar lluites democràtiques i socials de tota mena, a molts països i contextos diferents.
El poble català mereix el nostre suport. Necessitem mobilitzar una solidaritat activa ara, al voltant del referèndum, i al llarg de les pròximes setmanes i mesos per fer front a la reacció previsiblement furibunda de l’Estat espanyol. Hem de pressionar els nostres governs i la Unió Europea perquè condemnin la repressió i reconeguin el nou Estat si Catalunya declarés la seva independència.
Res d’això serà simple, i una esquerra internacionalista coherent és essencial per fer front als molts problemes i contradiccions que sorgiran. La mobilització massiva en resposta a la intransigència del PP crea una situació en la qual l’esquerra revolucionària pot avançar. Però el punt de partida ha de ser un suport total als drets democràtics del poble de Catalunya.
Corrent Socialisme Internacional
30 d’octubre de 2017