El dissabte 16 de març va començar la setmana de mobilitzacions internacionals contra el racisme i el feixisme, convocada per la xarxa global World Against Racism.
La gent de Marx21 vam participar molt activament en impulsar aquestes protestes unitàries, igual que ho van fer els nostres grups germans en altres parts del món.
Destruir els règims basats en la nacionalitat de les persones
Patricia Sandoval, activista migrante
El dissabte, 17 de març, horari 12.00 hores, trobada plaça Dr. Pedro Vallina, Sevilla.
Una convocatòria contra el racisme i xenofòbia realitzada per Somos Migrantes, amb el suport d’Unidad Contra el Fascismo y el Racismo Andalucía, en el marc de la crida de la xarxa internacional, WorldAgainstRacism.org.
Arribo d’hora i només hi havia la batucada Aljarafe, amb el pas dels minuts, diverses persones es reuneix al ritme d’Aljarafe (són poques), les organitzacions “Somos Migrantes” i “Andalucía con Palestina” es van fer presents portant les seves pancartes en contra de les desigualtats i injustícies patides per la població migrant i el genocidi a Palestina.
Per què han d’existir els Estats-nacions, les fronteres, la sobirania, la pàtria? Per què se’ns ha imposat aquest sentit i sentiment de pertinença a una nació? Per què he de tenir un determinat dret humà si pertanyo o no a un determinat país?
Preguntes que bé serveixen per criticar el que actualment passa als diferents Estats-nacions segregacionistes, violents, elitistes, supremacistes on l’apartheid és la política etnonacionalista impulsada amb les seves lleis antimigratòries pel nord occidental contra el sud global a les quals tots hauríem de oposar-nos.
Però, d’on neix aquest racisme, estar en contra de tot el que no té el meu color de pell, o professa les meves creences i cultures, de segur molt abans que de la creació dels Estats-nacions, i, del sorgiment dels nacionalismes i moviments antimonàrquics de l’Europa occidental (etnonacionalisme), llavors només ens queda el colonialisme, per exemple, la invasió de la colònia espanyola a les Amèriques, els mal anomenats indis no tenien ànima per tant només la pólvora era el seu destí, al igual que a l’Àfrica la supremacia racista blanca imposant les seves lleis imperialistes i la seva divisió dels territoris per part dels guanyadors de les guerres, Anglaterra es queda amb Palestina i altres regions, igual fa França a la Primera Guerra Mundial.
D’aquesta manera els imperialismes i les seves colònies imposen el seu poder, jerarquia, opressió i la mort, buscant l’or que els pobles indígenes mai no van buscar ja que només en tenien prou amb mirar el sol i els cicles naturals de la terra.
Una expressió clara de l’anterior ho expressa la poeta xilena Gabriela Mistral “…Los barcos cuyas banderas blanquean en el puerto / vienen de tierras donde no están los que no son míos; / sus hombres de ojos claros no conocen mis ríos / y traen frutos pálidos, sin la luz de mis huertos…”.
Les lleis migratòries (antimigrants) són una manifestació actual de les colònies, de la supremacia racista del nord occidental cap al sud global que ha donat lloc als Estats-nacions independents del naixement de grups supremacistes no només blancs, que en constatar un cert risc a la pèrdua de privilegis es perceben amenaçats augmentant la seva violència estatal vers les minories ètniques.
Qüestió que podem constatar a l’estat xilè des de l’assumpció del president Gabriel Boric Font en mantenir un estat d’excepció a la zona del Wallmapu (militaritzada), al Poble Nació Mapuche per proclamar el seu dret a l’autodeterminació, recuperació de les terres i expulsió dels seus territoris del gran capital extractivista, amb els seus dirigents empresonats (en procés de dictar sentències exemplificadores) i altres amb sentències de presó de 20 i 30 anys, és a dir, un estat d’apartheid, un Xile amb plens drets i un altre amb militars als territoris.
Igual que amb el poble palestí, que viu sota l’apartheid des de la creació de l’Estat-nació d’Israel el 1947. El moviment polític sionista havia sorgit a finals del s.XIX, davant del terrible antisemitisme a Europa. Tot i això, lluny de centrar-se a combatre l’antisemitisme, va buscar establir a Palestina un Estat només per a jueus, amb el suport de successives potències imperialistes. Això va comportar massacres i el llarg procés de l’expulsió del poble palestí, en què el genocidi a Gaza és l’episodi més recent.
Podem entendre aleshores que, Israel és un Estat opressor, d’apartheid i genocida, que només representa els interessos d’una part de la població amb lleis que donen drets i privilegis a jueus restant drets —fins i tot el dret a la vida— a les persones palestines , és a dir, és un Estat racista i assassí.
El racisme i els moviments antimigrants són una qüestió endògena a cada país amb orígens colonialistes i ara globalitzats, que hem de combatre-la amb més suport i solidaritat a la diversitat.
Hem d’abraçar la diversitat i entendre que la neteja ètnica que ens imposa la classe política internacional s’ha de combatre.
En això, les manifestacions són importants i les hem de seguir fent, però també hem d’impulsar la lluita organitzada des de baix, dels pobles oprimits en contra d’un sistema deshumanitzant com el que ens ha tocat i seguim vivint.
