ES CA

Sergio Loris

En ple divendres Sant (29 de març) ens despertàvem amb la notícia que Maó era el port elegit pel ministeri de defensa per ser la tercera base naval de l’OTAN a l’Estat espanyol. La notícia va córrer com la pólvora pel camí de cavalls menorquí, antany el camí que recorrien els genets missatgers per anunciar l’arribada d’enemics i pirates.

Als diferents xats d’organitzacions polítiques i d’activisme hi havia força enrenou, i s’anaven llançant al vol diferents propostes. Finalment, al final del dia, des d’Esquerra de Menorca (IU) es va llançar un comunicat trucant a les diferents organitzacions i gent a títol personal a una assemblea oberta al local de la formació política, de manera que fos tot més àgil i fàcil. La resposta va ser espectacular perquè van venir representants de 25 organitzacions i gent a títol personal, activistes habituals de l’illa, gairebé 50 persones en total. Ens acompanyava també casualment Agustín Santos, diputat de Sumar per Madrid al Congrés, i que és a la comissió de defensa, que era a l’illa aquests dies.

El resultat de l’assemblea va ser la convocatòria d’una manifestació per al diumenge dia 7 d’abril, la presentació de la Plataforma per la Pau (formada l’any 2004 i recuperada per aquesta ocasió), i la concentració dilluns al port per desplegar una lona gegant contra l’OTAN i les bases militars, i presentar la plataforma als mitjans (aquell dilluns vindria una fragata de l’OTAN al port de Maó, però per raons que no sabem, es va cancel·lar aquesta arribada). Es va acordar també fer un manifest conjunt, que va ser ràpidament consensuat. Cal destacar la rapidesa d’acció i la bona sintonia entre totes les persones participants.

La setmana va transcórrer amb notícies ambigües sobre la base naval. Ja no seria permanent, sinó transitòria i temporal, i només d’aprovisionament.

La realitat és que fa anys que els vaixells de l’OTAN venen a Menorca a fer les “típiques” maniobres militars i a confraternitzar entre soldats de diferents països. I tots sabem el punt estratègic que ha estat el port de Maó al llarg de la història. Per què havia de ser diferent ara? La Plataforma per la Pau i la manifestació seguien endavant. Les adhesions a ella seguien pujant (a hores d’ara anem per 33 organitzacions socials, culturals, sindicals i polítiques).

La manifestació del diumenge dia 7 va ser tot un èxit d’assistència, de participació i de tornada a la normalitat després d’uns anys post pandèmia caracteritzats per la desunió i la desmobilització.

També vull destacar la presència d’Agustín Santos i Félix Alonso, tots dos diputats per Sumar, així com Ismael González (responsable d’organització), i Jon Rodríguez (responsable federal d’internacional), tots dos últims d’Esquerra Unida. Manu Pineda, Sira Rego i Enrique Santiago no van poder venir per agenda, però van estar seguint els esdeveniments de prop. Amb això vull dir que ha aixecat enrenou a nivell nacional, i en termes de coalició de govern. De fet, Agustín Santos afirma que la cancel·lació de la visita de la fragata Navarra va ser deguda a l’aparició d’aquest moviment antiguerra i de no voler fer polèmica sobre això per part del ministeri de defensa.

El dilluns dia 8, durant la presentació de la Plataforma, es va despenjar una pancarta pel penya-segat del port. L’acció va ser interceptada per la policia, i va acabar amb la identificació de diversos activistes, senyal que tot això els ha posat en alerta, en un lloc, Menorca, on no hi estan tan acostumats. Potser l’enrenou, que ha traspassat més enllà de l’illa, hagi causat el nivell d’alerta.

Després d’aquestes primeres accions, la Plataforma segueix, ja amb data de propera assemblea oberta, en lloc per acordar, i oberta a noves accions, mobilitzacions, etc., i lligada a la creació recent aquest any del Comitè de Solidaritat Menorca-Palestina, i l’aparició d’un nou mitjà de comunicació independent: Revista Posidonia. Són bones notícies per als moviments socials, i per a la participació política a l’illa.

Hi ha una calma tensa a tot l’espectre polític de l’esquerra, on ningú no sap per on tirar exactament, i potser no cal anar molt lluny ni buscar sortides molt sofisticades.

Davant el clima prebèl·lic que ens anuncien alguns dirigents europeus allunyats de la realitat dels seus conciutadans, davant dels anuncis de despeses de milers de milions d’euros de les butxaques de tota la població d’Europa per finançar guerres com la d’Ucraïna, davant del vassallatge del nostre govern, i d’Europa a l’OTAN i a EUA, hi ha un lema que sempre ens unirà a la classe treballadora de tot el món: ¡No a la guerra!

Sergio Loris és militant d’Esquerra de Menorca

Manifiesto: Menorca per la pau: OTAN no, bases fora

La plataforma Menorca per la pau, constituïda per diversos col·lectius socials, partits polítics, sindicats, i persones a títol individual, davant de l’amenaça que suposa utilitzar el port de Maó per posar una base militar de l’OTAN, sigui permanent o puntual, sense comptar amb la societat menorquina i davant la manca d’informació dels plans del govern i les seves conseqüències, volem posar en coneixement de la societat i els responsables institucionals el següent:

– No a la guerra, sí a la pau. La solució a les diferències mai pot ser la guerra. Certes posicions polítiques d’increment de l’escalada bel·licista han de tenir com a resposta el clam pacifista de la ciutadania de Menorca, no ens podem quedar immòbils.

– Bases no. Ni aquí, ni enlloc. No volem la base de l’OTAN a Maó, ni a Rota, ni a Cartagena. Volem viure en pau. La conversió de Menorca en objectiu militar és un risc que no ens podem permetre, ni aquí ni a cap poble. Som solidaris amb la resta de pobles.

– No volem una Menorca militaritzada. L’interès estratègic de la Mediterrània és una cosa que no ens importa com a poble, les preocupacions de la gent són altres. No pot ser utilitzat políticament i va directament en contra nostra. No volem tornar a ser una illa militaritzada com en temps passats.

– Denunciem el desorbitat pressupost en armament, i amb finalitat militar per a la guerra, que va en contra dels interessos del poble i la humanitat, minvant els recursos per a serveis socials, hospitals, ensenyament, assistència social, etc. i de la humanitat.

– El bel·licisme accelera el canvi climàtic. A més de produir un impacte ambiental brutal, si dediquéssim els recursos d’armament a lluitar contra el canvi climàtic, els beneficis per totes i tots serien molt considerables.

– No volem ser una diana, està clar que de continuar una escalada bèl·lica, Maó i Menorca passaríem a ser objectiu militar.

– Solidaritat amb el poble palestí, condemnem la complicitat d’EUA i l’OTAN en el genocidi que està perpetrant Israel contra el poble palestí. Solidaritat amb el poble sirià, iemenita, del Donbass, iraquià, afganès… i tots els llocs on l‘OTAN té les seves brutes armes.

No en el nostre nom.

-No a la utilització del port per part de vaixells de l’OTAN, el dia 8 estava prevista l’arribada d’una fragata al port de Maó, finalment no va venir, i podria ser fruit d’aquesta important mobilització ciutadana, d’aquesta plataforma Menorca per la pau. No vindran, no volem bases de l’OTAN.

OTAN no! Bases fora! Menorca per la pau!