Rubén Vargas
Passen els mesos. És el sisè mes de bombardejos i l’assassinat de més de 31.000 persones palestines, segons els darrers recomptes a la Franja de Gaza.
La gran majoria, unes 25.000, són dones i menors. La xifra real serà més gran, ja que no s’han pogut recuperar els cossos de moltes persones que segueixen atrapades sota la runa.
Gaza ha estat dividida entre la zona nord i la zona del sud. A Rafah, al sud, s’amunteguen a la intempèrie i sota lones gairebé un milió i mig de persones desplaçades per l’ocupació de les Forces de Defensa Israelians (FDI).
En un món cada cop més interconnectat per les xarxes socials, els palestins documenten el genocidi en viu i de l’altra banda les FDI documenten els seus crims de guerra.
Les imatges i vídeos en xarxes són esquinçadores, des de nens tremolant pel xoc després d’un bombardeig, a cadàvers de nadons en descomposició en un hospital —dels quals només 7 de 24 queden operatius—, fins al lament de gent gran que criden mentre cerquen familiars sota la runa… fins a nens i nenes que presenten símptomes de desnutrició aguda.
Gaza
Sense treure importància a la invasió russa d’Ucraïna que ja fa dos anys, s’ha calculat que el nombre de dones i menors que han mort a l’assalt israelià Gaza, que fa mig any, és sis vegades més elevat que la xifra a Ucraïna . No hi ha un precedent històric on en una guerra es cobri un nombre tan elevat de civils i especialment de nenes i nens.
Netanyahu afirma que aquesta guerra és per alliberar les persones israelianes segrestades per Hamàs i altres grups de la resistència palestina a l’acció del 7 d’octubre.
Però la realitat és que aquesta matança continuada vers la població civil de Gaza no només es cobra vides palestines. Desenes d’israelians segrestats han mort sota les mateixes bombes amb què el govern israelià assegura voler alliberar-los.
A més de les xifres publicades per Hamàs, també ha sortit a la llum un enregistrament realitzat per soldats de les FDI on disparen tres israelians segrestats que havien escapat dels seus captors i que estaven intentat arribar fins al bàndol israelià. Tots tres van ser executats fins i tot portant una bandera blanca i cridant en hebreu que no els disparessin, ja que eren ostatges. Però aquest incident no és estrany, ja que les FDI no han dubtat a disparar contra civils palestins portant banderes blanques.
La realitat és que el “casus belli” del govern de Netanyahu mai no van ser els ostatges. La seva integritat física i llibertat podrien haver-se aconseguit a canvi de la llibertat de les persones palestines que han estat detingudes a presons sense dret a judici.
La causa real d’aquesta barbàrie és la que sempre ha volgut el projecte sionista. Això és quedar-se amb tot el territori de la Palestina històrica, i en aquest cas desplaçar 2 milions de persones a Gaza mitjançant una neteja ètnica.
Els bombardejos que han arrasat barris i districtes sencers a Gaza, reduint-los a runes, han popularitzat un nou terme el “domicidi”. A més, membres del moviment de colons israelians han entrat a la Franja de Gaza sota la protecció de les FDI.
Cisjordània i Jerusalem
La violència contra el poble palestí no només afecta Gaza.
A la Cisjordània ocupada, fins ara les FDI han assassinat almenys 360 persones palestines que inclouen 95 menors.
Recentment, els primers dies de Ramadà, un nen de 12 anys, Rami-Hamdan al-Halhouli, va ser tirotejat per la policia israeliana al camp de refugiats de Shuafat, a prop del Jerusalem Est. L’agent en qüestió va ser detingut, però tot i això ha rebut el suport del ministre de seguretat nacional de l’extrema dreta, Ben Gvir, que va comentar: “Així és exactament com cal actuar contra els terroristes: amb determinació i precisió”.
Queda clar que allò que s’intenta amb aquesta retòrica és seguir amb el procés de deshumanització del poble palestí. Un nen no és un nen, sinó un objectiu. Des de llavors s’ha denegat per força l’accés a la Mesquita d’Al-Aqsa per resar durant el mes sagrat del Ramadà amb atacs brutals per part de la policia israeliana.
Tot i així, aquesta guerra no està sent popular dins la societat israeliana. S’han produït moltes protestes contra el govern, amb l’exigència d’eleccions anticipades.
Internacional
La UE, el Regne Unit i EUA continuen donant suport incondicional a l’Estat israelià, encara que aquest suport comença a tenir un cost polític.
Al Regne Unit, en unes votacions parcials per la diputació de Rochdale, al nord d’Anglaterra, George Galloway del Partit dels treballadors de la Gran Bretanya va derrotar tant el candidat laborista com el conservador per aconseguir l’escó. Aquesta victòria va ser deguda al seu missatge clar de suport a Gaza i a Palestina ja que els seus contrincants tenien postures proisraelianes. Galloway és una figura com a mínim controvertida en temes com els drets de les dones i les persones LGTBI+, mentre justifica el dictador sirià Assad. Tot i això, la seva fama i popularitat no es deuen a això, sinó al seu paper destacat en el moviment antiguerra de la Gran Bretanya i al seu suport a la causa palestina.
Tràgicament el militar de les forces aèries d’EUA, Aaron Bushnell, es a immolar calant-se foc en protesta, al crit de “Palestina Lliure!”, davant de l’ambaixada israeliana a Washington DC. Ho va fer mentre un policia de seguretat israeliana li apuntava en tot moment amb una arma. Un dibuix de la seva acció mentre l’apunten amb una pistola s’ha convertit en tot un símbol a les manifestacions d’EUA. De fet, a la Palestina ocupada ja li han dedicat, amb el nom, un carrer. La premsa convencional no ha trigat a intentar treure-li importància titllant-lo de ser una persona amb problemes de salut mental. La realitat és que el treball de Bushnell volia dir que havia de participar en el genocidi a Palestina i no volia continuar sent còmplice d’aquesta maquinària de mort.
Mentrestant, en el llarg procés de les eleccions presidencials d’EUA, Biden s’enfronta a molts objectors en mítings del Partit Demòcrata. Una de les accions que té més visualització tant a la Gran Bretanya com a EUA és en reunions d’ajuntaments que tenen negocis amb l’Estat sionista a través d’empreses israelianes, o quan representants d’aquestes empreses van a fer xerrades a les universitats. En aquests esdeveniments, els objectors propalestins s’aixequen un per un per assenyalar la barbaritat que estan realitzant, així boicotegen els esdeveniments.
Desinversió
Les accions per part dels estudiants estan tenint molt èxit a l’hora de promoure la desinversió de contractes amb empreses israelianes. A més, hi ha hagut piquets davant de fàbriques d’armes a la Gran Bretanya, com Elbit Systems que fabrica material bèl·lic per a Israel.
A la UE les mobilitzacions convocades per les plataformes de solidaritat amb Palestina també estan tenint molt èxit.
El govern espanyol de coalició s’omple la boca dient que s’ha deixat d’importar i exportar material bèl·lic a Israel, però la realitat és que ho ha continuat fent durant l’agressió.
D’altra banda, Egipte segueix mantenint tancada la frontera amb Gaza, malgrat les protestes populars dins del país, i Israel deixa que el moviment de colons bloquegi el trànsit de camions amb menjar fins a la franja.
Els EUA i Jordània han llançat ajudes des de l’aire, però això és molt ineficient i problemàtic. Molta de l’ajuda cau al mar, mentre que diverses persones a Gaza han mort aixafades pels palets d’ajuda. Encara que la performance del monarca hachemita vulgui vendre una imatge de solidaritat amb Gaza, la realitat és que la policia jordana va reprimir durament una manifestació que es dirigia a la frontera amb Cisjordània.
Una bona notícia és que Sud-àfrica —després de guanyar el judici al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia, on es va decidir que Israel ha, plausiblement, comès genocidi— ha decidit detenir ciutadans sud-africans que hagin participat a les FDI en aquesta guerra.
Al Iemen, la milícia hutí es prepara per expandir les operacions al mar Roig, per bloquejar l’arribada d’embarcacions israelianes a l’oceà Índic.
El vaixell solidari Open Arms finalment va aconseguir arribar a la costa de Gaza, on va desembarcar 200 tones d’aliments. Tot i això, han explicat que això només proporcionarà 500.000 menjars; per exemple un dinar diari per a 50.000 persones, durant deu dies, en un territori amb més de 2 milions de persones. Tot i que els Estats Units i els seus aliats parlen de construir un port a Gaza per fer arribar aliments, la realitat és que la carretera segueix sent la manera més eficient per fer arribar menjar i altres necessitats bàsiques.
Per això, a més de continuar demanant des del carrer un cessament al foc, obrir les carreteres als camions també ha de ser una consigna central.
Des de Marx21, animem que les persones participin activament a les plataformes solidàries amb Palestina. I si comparteixes el nostre punt de vista també instem que t’uneixis al nostre grup. Palestina serà lliure des del riu fins al mar! Visca Palestina lliure i plural, i pel socialisme des de baix!
