ES CA

El dissabte 16 de març va començar la setmana de mobilitzacions internacionals contra el racisme i el feixisme, convocada per la xarxa global World Against Racism.

La gent de Marx21 vam participar molt activament en impulsar aquestes protestes unitàries, igual que ho van fer els nostres grups germans en altres parts del món.

Unim-nos per un món sense racisme ni feixisme

Rosana Carvalho Paiva

El dissabte 16 de març, Barcelona es va unir a les més de 30 ciutats que es van organitzar al voltant de la xarxa Un món Contra el Racisme per expressar el nostre rebuig a totes les formes de discriminació racial. Més de 100 entitats es van adherir al manifest escrit i difós per UCFR.

El manifest es va centrar a rebutjar el racisme institucional i la intensificació de l’expressió al voltant de les polítiques adoptades pels governs com a estratègia per dividir poblacions, fomentar els conflictes i augmentar el seu propi poder.

Argentinxs para la Victoria, Associació Catalana de Persones ex-Preses Polítiques del Franquisme, Coordinadora Obrim Fronteres, Comunitat Palestina i el Comitè Prou Complicitat amb Israel, Iaioflautes, Mulheres Brasileiras contra o Fascismo, Plataforma Justicia para Brian Rios, Regularización Ya, SOS Racisme, Tanquem els CIE, xarxa d’organitzacions contra el PEMA, i representants dels drets del Poble Gitano, l’Observatori contra la LGBTI-fòbia, i activistes de diversos grups locals de l’UCFR: aquestes van ser algunes de les entitats amb representacions presents.

Respecte a les organitzacions polítiques, va participar gran part de la militància de Marx21, així com delegacions de la majoria dels partits d’esquerres de Catalunya. També van tenir representació els diferents sindicats.

La manifestació va començar amb una concentració a la plaça Universitat, a les 17h i va continuar baixant pel barri del Raval fins als Jardins de les Voltes de Cirés, l’avinguda de les Drassanes amb el carrer Nou de la Rambla.

Els parlaments, cartells i consignes cridats pels activistes es van fer ressò del que aquestes polítiques representen a la pràctica: la negació dels drets de les persones migrades i refugiades per la Llei d’estrangeria, pel PEMA, pels CIE, per FRONTEX, per la violència policial…

El genocidi del poble palestí, una tragèdia històrica que està passant amb la complicitat d’Europa, l’OTAN i Estats Units, també hi era present.

Les dificultats per les quals passen las persones que travessen diferents països del continent africà i s’enfronten a les rutes del Mar Mediterrani, les morts que queden pel camí, la massacre de Tarajal fa 10 anys, la massacre de Melilla… Tot això no són casualitats. Formen part d’una política d’Estat, una necropolítica que determina la mort de persones a partir d’un criteri d’exclusió racista.

Sabem que la lògica i la pràctica del racisme estructural estan presents més enllà de la dreta i de l’extrema dreta i estan implicades a diferents nivells dins l’espectre polític, podent estar presents en partits i col·lectius que es defineixen com d’esquerres, o que són, al cap i a la fi, com a màxim de centre-esquerra.

En els últims anys, però, el racisme ha trobat la seva font de retroalimentació en el feixisme, juntament amb el masclisme, la LGBTI-fòbia i el neoliberalisme. L’actual ascens global de l’extrema dreta utilitza el racisme com a part de la seva estratègia de crear enemics i amenaces fantasmes per consolidar el poder sobre els seus seguidors.

Contra el terror, l’acció col·lectiva i la resistència. Mentre baixàvem junts pel Raval, passant pel carrer Joaquim Costa, la manifestació va arribar al seu moment més fort. La decisió de passar pel Raval va ser crucial perquè l’acte va guanyar un sentit especial de diàleg amb els de sota, amb les persones més afectades pel racisme estructural.

I va ser emotiu veure la gent treballadora sortir de les botigues i comerços de Joaquim Costa per veure’ns passar. Dones i homes d’origen migrat que van demostrar amb la seva mirada que els agradaven les nostres pancartes i cartells, els nostres emblemes i la nostra acció d’alçar la veu.

Algunes persones es van sumar a la marxa de manera espontània perquè s’identificaven amb les pancartes que veien i amb les consignes que escoltaven. La lluita antiracista, decolonial, anticapitalista, feminista i interseccional és una batalla quotidiana. Però té els seus moments de confort, quan ens adonem que no estem sols. Seguim.

Cap persona és il·legal! No és una guerra, és un genocidi!

Acció unitària d’UCFR Sant Martí

Carmen Gómez Serrano

Dimecres 13 de març a la tarda, al cor del barri de La Verneda, al districte de Sant Martí de Barcelona, va sortir un grup divers de persones per enganxar cartells per a la manifestació internacional convocada per al dissabte 16 de març en contra del racisme i el feixisme.

Es destaca la unitat de totes les forces polítiques de l’espectre d’esquerres del territori. Hi van assistir persones de les següents forces polítiques: PSC, Barcelona en Comú, ERC, les CUP, Podem i Marx 21.

Es va fer una crida als moviments sindicals que no es va poder tancar a temps, però així i tot van fer presència persones afiliades a CCOO i CNT.

També hi van participar veïnes i veïns del barri de la Verneda, barri de llarga tradició combativa.

Companyes del nostre grup, Marx21, han tingut un paper clau en la crida a la unitat contra els discursos d’odi. També es destaca el treball de les companyes d’Esquerra Republicana, ja que van tenir la presència més gran de persones en l’acció.

Des d’Unitat contra el Racisme i el Feixisme de Sant Martí es treballa per fer arribar la convocatòria de la manifestació del #16M a tot el Districte; així com que s’està preparant una propera xerrada sobre islamofòbia i dones musulmanes, ja que va tenir tant d’interès la primera que es va fer que es vol repetir i arribar a més gent.