Cuba fa més de mig segle que està sota la pressió del bloqueig nord-americà. Ara Donald Trump ho està intensificant, en un intent d’ofegar l’illa. És un exemple més dels intents d’imposar els seus desitjos i els seus interessos sobre altres països. Rebutgem aquest bloqueig completament.
De la mateixa manera, rebutgem la seva campanya contra la presència de personal sanitari cubà a altres països, especialment a l’Amèrica Llatina. La classe dirigent cubana té els seus interessos en enviar 30.000 persones a treballar a l’exterior, sota condicions qüestionables. Però és obvi que la pressió nord-americana —que durant aquestes setmanes ha portat països com Hondures, Jamaica, Guatemala o Guyana a suspendre la seva col·laboració mèdica amb Cuba— no té res a veure amb preocupacions humanitàries, més aviat suposa que moltes persones pobres es quedaran sense atenció mèdica. Forma part del mateix intent d’asfixiar l’illa.
Però el rebuig al bloqueig no ens ha de portar a justificar les polítiques de la cúpula que fa més de 60 anys que governa Cuba. Les pèssimes condicions de la població també es deuen al fet —denunciat per socialistes a l’illa— que l’Estat inverteix molt més en hotels de cinc estrelles, i en la indústria turística en general, que en serveis bàsics per a la població. Igual que altres governs a tot el continent, ha aplicat una sèrie de mesures d’austeritat.
Per això, de la mateixa manera que defensem el dret de Cuba a cercar el seu propi camí, sense les pressions de Trump, defensem el dret de la gent treballadora i pobre a defensar els seus interessos contra la classe dirigent de l’illa. Ens solidaritzem amb l’esquerra independent a Cuba.
Com a part d’aquest compromís, publiquem aquesta nota sobre unes protestes molt significatives. Es va publicar per primer cop a la web de Comunistes Cuba, un espai de l’esquerra independent a l’illa. – Nota de Marx21
A la matinada de dissabte, 14 de març, va tenir lloc al municipi de Morón, Ciego de Àvila, Cuba, un esclat social inèdit. La protesta va ser deguda a les paupèrrimes condicions en què està vivint la classe treballadora cubana. Encara que des de l’11 de juliol de l’any 2021 Cuba viu contínues protestes, mai no s’havia atacat així una seu del govern o del Partit. Tot i això, en aquesta ocasió, els i les manifestants van incendiar la seu local del Partit Comunista de Cuba.
Escriu Yasmani Castro, cineasta cubà i activista a Cuba pels drets de les persones afro descendents.
Lo que sucedió anoche en Morón es una muestra de un pueblo cansado de consignas y al que solo le queda su cuerpo y su voz como resistencia. No son hechos vandálicos como lo describe la prensa oficial, es desobediencia civil. Porque cuando estos mismo hechos ocurren en cualquier país de derechas la retórica gubernamental cubana, ampliada por los medios de comunicación oficiales, utilizan estos mismos argumentos ¿Por qué allá afuera sí y aquí no?
El gobierno dialoga con su enemigo histórico “El imperio” —es decir EEUU, en el que ha habido grandes protestas contra la administración actual— pero se niega a dialogar con su pueblo. Ese que no tiene electricidad, agua, comida y futuro propio.
Por la información que circula en las redes la gente salió en Morón de los barrios más pobres donde viven la gente humilde que según la Revolución es “con ellos y para ellos”. Si la gente no cree en los “canales pertinentes” es porque los que ejercen el poder lo tapiaron. Si no creen en las informaciones oficiales es porque digo hoy una cosa y mañana digo lo contrario.
Aunque es mayor la represión la gente no deja de protestar y no dejarán de hacerlo porque ya no tienen nada. Porque el pacto social con el que se construyó la Revolución los burócratas lo rompieron sumado a la exclusión política. Si tú que te llamas intelectual/artista no te compadeces de esos humildes, —tú no sirves para nada— porque nunca hay que estar con el poder, y siempre con los pobres y desvalidos que son la razón del verdadero pensamiento antifascista y anticolonial. Así como predica el evangelio pero la soberbia de los dirigentes de este país es mucha con sus acciones predecibles: actos de reafirmación, ataques a los manifestantes en los medios de comunicación y represión con más presos políticos. Lo que demuestran es que no quieren y no les interesa establecer un diálogo con el pueblo y esto no es culpa del Bloqueo.
Por lo tanto toda esa gente de izquierdas que viene y se solidariza con Cuba solo lo hace con el gobierno y no con su pueblo por ende sus acciones y discursos son sacos vacíos que no cambiarán la realidad ni tendrán ningún impacto en el mundo real.
Recomendaciones: si quieres cosas diferentes no sigan haciendo lo mismo, escuchen a ese pueblo que dicen representar del cual se burlan y humillan olímpicamente.
