Carlo Carmim
El Govern del front ampli de Lula ha mantingut i tirat endavant moltes de les polítiques del Govern d’extrema dreta de Jair Bolsonaro. Tot i un discurs més inclusiu i progressista, el que s’observa a la pràctica, cada dia, és una continuïtat brutal de polítiques que perpetuen la desigualtat socioeconòmica, fomenten la divisió de la classe treballadora i intensifiquen l’explotació i l’opressió.
Un clar exemple de com el Govern de Lula no suposa una ruptura amb l’anterior govern és el tracte que reben les persones refugiades en desembarcar a l’aeroport més gran del país, l’aeroport internacional de São Paulo-Guarulhos.
Per empitjorar encara més les coses, el govern de Lula ha anat més enllà i ara, a través del Ministeri de Justícia i Seguretat Pública, ha establert recentment una regulació que impedeix les persones sense visa demanar asil en aterrar al Brasil. El govern Lula tanca la porta a les persones refugiades.
Això empitjora una situació que ja era deplorable.
Centenars de persones refugiades, moltes d’elles criatures i dones embarassades, es troben en una zona restringida esperant la lentitud deliberada de la burocràcia d’immigració brasilera a l’hora de processar les sol·licituds d’asil.
Aquestes persones refugiades, de diferents nacionalitats, però majoritàriament procedents de l’Àsia i l’Àfrica, es troben en una situació extremadament precària amb una violació clara dels drets humans. Romanen als llimbs per temps indefinit, amuntegats en un espai sense privadesa, sense instal·lacions adequades per a una estada prolongada: sense llit, sense mantes, sense accés a un bany i amb la prohibició d’accedir a altres espais.
A principis d’agost, un refugiat de Ghana va morir mentre vivia en aquestes condicions deplorables imposades pel govern brasiler. No n’hi havia prou que fugissin de situacions de patiment extrem als seus països d’origen —patiment moltes vegades causat per les abominables accions directes de l’imperialisme nord-americà—, quan arriben al Brasil, encara passen per aquesta agonia. En endurir les lleis d’immigració, Lula i el seu govern del front ampli tiren més sal en una ferida oberta.
Necessitem la mobilització de la classe treballadora, dels moviments socials, estudiantils… per exigir que el govern brasiler revoqui immediatament aquesta regulació execrable i respecti les convencions internacionals de protecció de les persones refugiades de les quals és signatari; perquè deixi d’imposar patiments innecessaris a persones innocents que mereixen ser tractades amb respecte, dignitat i acolliment.
Només amb mobilitzacions aconseguirem que el Brasil sigui un país acollidor i que cap ésser humà sigui considerat il·legal, tingui documents o no.
L’autor és un simpatitzant de Marx21 que viu a Brasil.
