Marx21
Els atacs que duen a terme Estats Units i el Regne Unit contra el Iemen —on el grup hutí s’ha atrevit a actuar en solidaritat amb el poble palestí— són l’últim exemple de com la situació al món està empitjorant.
En els darrers anys, als llargs i sagnants conflictes preexistents a diferents parts del planeta, com el Congo, s’han sumat cada vegada més guerres terribles.
La invasió russa d’Ucraïna l’any 2022 va desencadenar la guerra actual en territori ucraïnès, que en realitat és entre els entre EUA/OTAN i Rússia.
Més recentment, és clar, tenim l’atac genocida de l’Estat d’Israel contra el poble palestí, sobretot a Gaza, però també a Cisjordània. Mentrestant, la situació d’apartheid a la resta de la Palestina històrica continua empitjorant.
Ara que s’ha obert la veda per a “atacs preventius” i la “guerra contra el terror” —que en realitat és simplement més terror— l’Iran i el Pakistan intercanvien míssils.
Amb tot, no hem d’oblidar Síria, on mig milió de persones han estat assassinades, sobretot pel dictador Assad i el seu aliat Putin, però EUA i Israel també tenen les mans tacades de sang siriana.
Tot això no és fruit d’una distracció, d’un parell de dirigents malvats (encara que ho siguin), sinó que és producte d’un sistema. El capitalisme actual des de fa temps es caracteritza per ser un sinònim de l’imperialisme: un sistema global de competència i conflicte —econòmic, geopolític, militar…— entre Estats.
Ara com ara, a molts països, la realitat d’opressió i guerra es combina amb una retòrica de democràcia i drets humans.
Incongruència
La incongruència entre la retòrica i la realitat es tapa amb el racisme. “Drets humans sí, però els que moren sota les bombes no són plenament humans, així que no tenen drets.” Això es veu de manera flagrant al genocidi a Gaza, on diversos dirigents israelians han titllat el poble palestí d’“animals”, “subhumans”, etc.
Però també es veu en els atacs occidentals contra l’Orient Mitjà —els bombardejos actuals contra el Iemen només són l’exemple més recent— que es justifiquen amb arguments islamòfobs.
I aquest racisme no “només” mata a països llunyans.
No hem d’oblidar la massacre de Melilla, el juny de l’any 2022, quan entre 37 i un centenar de persones van morir a la frontera a les mans de les forces policials de l’Estat espanyol i del Marroc.
Escandalosament, el Ministre d’Interior que va felicitar aquesta acció policial, Grande Marlaska, segueix en aquest càrrec al Govern actual, del PSOE i Sumar.
I no cal dir que el racisme pren moltes més formes, des de les deportacions sense motiu fins a infinitat d’accions racistes a la vida quotidiana.
El recent Pacte Europeu de Migracions i Asil, gestionat sota la presidència de la UE del “govern més progressista de la història”, empitjora encara més les condicions de vida de les persones refugiades o migrades.
Qualsevol esquerra coherent, qualsevol persona coherent, s’ha d’oposar totalment a les guerres i al racisme que les justifica. I dins aquest rebuig, hem d’explicar el que hem dit abans: que no són aberracions estranyes, sinó que formen part del propi sistema capitalista, imperialista, que regeix a tot el món ara mateix.
Per tant, per acabar definitivament amb les guerres i el racisme, cal acabar amb aquest sistema, i al seu lloc construir una societat basada en les necessitats de les persones —totes les persones— i del planeta, no en els interessos de la minoria de superrics.
En això estem a la xarxa anticapitalista Marx21.
Llegeix també:
El Pacte Europeu de Migració i Asil mata!
Entrevista: Ràbia a França contra una nova llei racista
