ES CA

Marx21.net

Aquest estiu, a la ciutat de Barcelona, hem viscut una revifalla de l’activitat de grups feixistes.

Aquesta noticia, sens dubte negativa, té una part positiva, que ha estat la confrontació als carrers dels actes feixistes, una confrontació, a mes, que ha tingut una base amplia, no restringida a unes o altres sigles concretes, assumint que el creixement del feixisme es un perill que ens interpel·la a totes.

La primera mobilització va ser amb diferencia la mes esperpèntica. La campanya Save Europa Act impulsada per Martin Sellner i Eva Vlaardingerbroek, va aconseguir aplegar amb prou feines una cinquantena de persones a la Plaça de Sant Jaume el dia 22 d’agost per demanar la “remigració” (un terme de la neollengua feixista per anomenar el vell concepte de la neteja ètnica).

Mentre els feixistes tenien problemes per desplegar la sobredimensionada pancarta que havien portat, eren confrontats per entre quatre-cents i cinc-cents antifeixistes. Un fracàs en tota regla.

La concentració mes reeixida en termes d’assistència pels feixistes va ser la del dia 2 de setembre, igualment a Plaça de Sant Jaume.

Amb l’excusa de la crisi humanitària de Sabta/Ceuta, i amb el suport inestimable d’un Partit Popular que no té cap complexe en sortir a la foto amb el més florit del feixisme, incloses les banderes de grupuscles neonazis com Núcleo Nacional, es van aplegar unes 1.500 persones per cridar vergonyoses consignes que poc de solidari tenen amb ningú.

Van ser confrontades de nou per una mobilització àmplia i unitària urgent que, si bé no va aconseguir superar el feixistes (la Guàrdia Urbana parla d’unes 700 persones), sí que va aconseguir l’objectiu de disputar l’espai als feixistes. Les autoritats no va autoritzar la protesta antirracista, sinó que volien deixar la plaça per als feixistes, desplaçant la convocatòria antifeixista a una altre espai, retirat de la Plaça Sant Jaume.

La convocatòria inicial de contramani va ser d’UCFR Barcelona, el moviment unitari. Això va permetre que s’hi sumessin des de CCOO i la UGT fins a la Coordinadora Antifeixista i grups anarquistes, i així es va aconseguir una força important. La pressió de les organitzacions convocants va evitar la vergonya de que els feixistes ocupessin el centre simbòlic del poder a Catalunya sense oposició.

Finalment (per ara), hem de parlar del feixisme amb estelada. El 10 de setembre, amb motiu dels actes previs a la Diada, Aliança Catalana, com ja ve sent costum des de d’irrupció d’aquest grup d’ultradretà al paisatge independentista català, va voler fer servir el simbòlic espai del Fossar de les Moreres com a marc del seu discurs d’odi. Uns 500 militants del partit ultra amb estelada van ser confrontats aquest cop per potser entre 3.000 i 7.000 manifestants contra el feixisme, segons el medi consultat.

La extrema dreta creix quan no se la confronta, quan es normalitza la presencia dels seus discursos als nostres carrers. Aquest inici de curs polític a Barcelona ens recorda la necessitat de confrontar en tot moment els discursos d’odi amb moviments amplis i de base.

No podem normalitzar la seva presencia als nostres carrers.