Maria Dantas
És important que tothom sàpiga que el 20 de desembre de 2023, després de vuit anys de negociacions, els Estats de la Unió Europea van finalitzar un acord polític entre el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE sobre les principals línies del futur Pacte sobre Migració i Asil (a partir d’ara, PEMA), que comprometrà encara més els drets humans i fonamentals.
L’abril de 2024, reformaran el Sistema Europeu Comú d’Asil, cosa que a la pràctica suposa imposar encara més obstacles per a l’accés al procediment de protecció internacional.
Els eurodiputats estan venent la narrativa que han aconseguit “un acord històric per gestionar la migració de manera eficient i garantir la solidaritat entre els Estats membres”.
Aquesta és una gran mentida!
La migració com a element mercantil i de seguretat
El nou Pacte Europeu sobre Migració i Asil (PEMA) consta de cinc normes principals que restringeixen l’accés de les persones que, fugint de guerres, persecucions diverses, terribles crisis econòmiques i climàtiques, intenten arribar a la UE.
El nou PEMA inclou la creació de centres de detenció fronterers on les persones poden ser detingudes fins a sis mesos, i imposa un “mecanisme de solidaritat”, que permet als Estats complir amb les seves quotes de reubicació o pagar 20.000 euros per persona migrant/refugiada per evitar que es quedin al seu territori.
I no s’acaba aquí, ja que aquests diners s’invertiran en polítiques migratòries més inhumanes que, en lloc d’activar canals legals i segurs perquè ningú hagi d’arriscar la seva vida migrant, crearan més obstacles al dret d’asil.
El nou PEMA és la continuació i intensificació de les polítiques europees de contenció i dissuasió, centrades en el rebuig i les expulsions arbitràries de les persones migrants/refugiades a les seves fronteres. L’objectiu és que gent no arribi i, per aconseguir-ho, els Estats de la Unió Europea estan disposats a tot, absolutament a tot!
S’aplicaran novetats terribles i il·legals del PEMA, com ara el procediment de selecció, que no compleix amb les degudes garanties i aplica criteris discriminatoris; també s’inventa una ficció jurídica, el concepte de “pre entrada”, per evitar complir amb el principi de no devolució, que és una garantia per a les persones refugiades prevista a l’article 33 de la Convenció Relativa a l’Estatut dels Refugiats de 1951, que impedeix a un Estat tornar una persona quan la seva vida o els seus drets humans es veuen amenaçats.
El Comunicat de Premsa enviat per la Comissió Europea, en què “es congratula de l’acord polític assolit amb el Parlament Europeu i el Consell sobre el Nou Pacte sobre Migració i Asil”, és d’un cinisme monumental i d’una total manca d’empatia vers les persones que necessiten o que volen migrar.
Ni rastre de vies segures
Les vies legals i segures són imprescindibles perquè les persones puguin acudir a les ambaixades i consolats espanyols, sol·licitar protecció internacional i perquè siguin traslladades a Europa amb permisos i sense haver d’arriscar la vida al mar, saltar la tanca, perdre’s al desert, patir tortura, presó i tota la resta que comporta fer una ruta migratòria.
De fet, l’article 38 de la Llei 12/2009, del 30 de octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària tracta específicament aquest tema:
“A fi d’atendre casos que es presentin fora del territori nacional, sempre que el sol·licitant no sigui nacional del país on es trobi la Representació diplomàtica i corri perill la seva integritat física, els Ambaixadors d’Espanya podran promoure el trasllat del o dels sol·licitants d’asil a Espanya per fer possible la presentació de la sol·licitud d’acord amb el procediment que preveu aquesta Llei.
El Reglament de desplegament d’aquesta Llei determinarà expressament les condicions d’accés a les ambaixades i els consolats dels sol·licitants, així com el procediment per avaluar-ne les necessitats de trasllat a Espanya dels mateixos.”
A la mida de l’extrema dreta
El discurs principal de l’extrema dreta europea és “migrants, go home!”. A l’Estat espanyol, per exemple, VOX i Aliança Catalana, fan de la migració la seva eina electoral més gran, i guanyen molts escons; ja governen regions a tot Éstat espanyol i són legitimats per la majoria de mitjans de comunicació. Els seus programes electorals estan centrats, malauradament, en la gestió de les migracions dels governs de centre dreta, i fins i tot de centre esquerra.
És difícil explicar —i pair— que la massacre de desenes de persones migrants a la frontera entre Melilla i Nador (2022), la devolució de menors migrants no acompanyats (Ceuta, 2021); les 6.618 persones mortes intentant arribar a l’Estat espanyol per la frontera occidental euroafricana l’any 2023, les més de 500.000 persones que continuen sense papers; les devolucions i criminalització de ciutadans activistes per la seva condició de musulmans; i un llarg etcètera. És molt difícil pensar que tot això va passar en un Estat governat per la social democràcia i els i les que es diuen estar a la seva esquerra.
El nou PEMA suspèn, de facto, el dret a la protecció internacional; avala les devolucions en calent; externalitza i militaritza moltes més fronteres. Però això ho fa amb bones paraules i gestos polits dels partits de l’hegemonia liberal europea.
Legitimen els programes electorals dels ultres.
Què diuen les entitats i la majoria de la classe treballadora?
Més de 200 entitats socials defensores dels drets humans van presentar un manifest, que va ser signat per moltíssimes persones de tot l’Estat espanyol, contra la proposta del Pacte Europeu de Migracions i Asil.
Denuncien que: la seva base són les fronteres com a espais on no aplica la legalitat; comporta més discriminació i menys garanties d’accés a l’asil; normalitza les detencions massives, fins i tot de menors; és un sistema indiscriminat d’expulsions exprés; hi haurà més pressió als països de pas per arribar a la UE; és un sistema injust de solidaritat a la carta; donarà via lliure als països de la UE per saltar-se les obligacions internacionals; hi ha una major criminalització de les persones que migren; posa eines digitals per a la vigilància massiva de les persones migrades; evita l’aplicació de vies legals i segures i delega la gestió migratòria a països tercers…
Capitalisme neoliberal, migracions i racisme
Una frase de la cançó del Moviment RegularitzacióJa, diu: “Qué rareza, que ilegales son las personas y no sus riquezas”.
Aquesta part de la cançó resumeix la dicotomia entre la mobilitat necessària de la força laboral amb el capitalisme, relacionada amb el caràcter mercantil que assumeix la capacitat de treball de les persones; i les migracions internacionals d’aquesta força de treball que es troben amb rigoroses delimitacions territorials: les fronteres de tota mena; les físiques, les legals, les que imposen el racisme i la xenofòbia, entre moltes altres.
Les condicions en què les persones treballadores migrants i refugiades, que estan extremadament precaritzades i sotmeses a explotació laboral, assenyalen la manera com la dinàmica capitalista actual es veu retroalimentada per l’esclavitud i el racisme contemporanis.
La Declaració Universal dels Drets Humans afirma que:
Article 13:
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar-ne la residència al territori d’un Estat.
- Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i a tornar al país.
Article 14
- En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir-ne, a qualsevol país.
- Aquest dret no es pot invocar contra una acció judicial realment originada per delictes comuns o per actes oposats als propòsits i principis de les Nacions Unides.
A la pràctica, les persones no tenen reconegut el seu dret a migrar lliurement a un altre país per desenvolupar, també lliurement, la seva força de treball. A l’Estat espanyol, per exemple, es xoquen amb el front al mur de la Llei d’Estrangeria, els protocols i les circulars administratives antiimmigrants.
El capitalisme neoliberal, lluny de crear mecanismes per a les vies de migració legals i segures, amb una base en els drets humans i fonamentals, va decidir, des de fa dècades, connectar el dret humà i universal a migrar, a la lliure circulació, en funció de les necessitats i demandes del mercat laboral.
Migració circular, la proposta estrella
La contractació en origen, la proposta estrella de l’actual govern espanyol, es materialitza en la migració circular. Aquesta no és ni més ni menys que una visió mercantilista de les persones migrants, que sempre han tingut els Estats-nació. Així, naturalitzen el passat colonial —cada dia més present— a les relacions bilaterals, als tractats de cooperació migratòria i de lliure comerç entre el nord i el sud global.
Les migracions circulars, caracteritzades per la idea del retorn al país d’origen i la repetició del moviment migratori, tal com apunta Gualda Caballero al seu llibre Migración circular en tiempos de crisis. Mujeres de Europa del Este y Africanas en la província de Huelva, 2012. (Papers. 97/13.), “marquen i dirigeixen el desenvolupament dels processos migratoris, limitant el poder de decisió de les persones migrants. Tornar a l’origen o seguir al país de destinació no és una opció per a les temporeres marroquines. La tornada és l’única possibilitat.”
El Govern espanyol no preveu aprovar la ILP RegularitzacióJa, per regularitzar de forma extraordinària la situació administrativa de més de 500.000 persones; tot i això, continua fent propaganda de “projectes pilot cofinançats per la Unió Europea a través del mecanisme Migration Partnership Facility (MPF), que cerca enfortir les relacions sobre la base d’una col·laboració reforçada en matèria de migració regular”. És a dir, Migració Circular.
Sobre el tema, recomano força la lectura dels informes de les companyes “Jornaleras de Huelva en lucha”, que fa anys que denuncien la contractació en origen, la migració circular, per: discriminació en la selecció en origen; incompliments en material laboral; incompliments en material de prevenció de riscos laborals; vulneracions de drets fonamentals; discriminació per raó de sexe i assetjament sexual; indicis de tràfic laboral; absència de dispositius per a l’assessorament de drets; insuficients actuacions de la inspecció laboral; insuficients actuacions judicials i el menyspreu de les administracions competents que no eradiquen les vulneracions de drets que pateixen les treballadores marroquines en el context de la campanya de recol·lecció del fruit vermell a Huelva.
Com Marx21 ens oposem radicalment al nou PEMA.
En poques paraules: El PEMA mata!
