Una onada d’ira i horror antiracistes està esclatant per tot França contra una nova llei antiimmigrants aprovada amb el suport dels feixistes, dimarts a la nit 19 de desembre.
La gent va sortir als carrers a Rennes, Chambéry, Montpeller i deu ciutats més al següent dijous a la nit. Estaven previstes manifestacions per a aquest divendres a París, Rennes, Marsella, Lió, Tolosa, Brest, Llemotges, Baiona, Pau i altres ciutats i pobles.
Els i les estudiants van bloquejar diverses universitats i grups de treballadors de base van pressionar per fer vagues.
El govern del president neoliberal Emmanuel Macron va imposar una nova llei antimigrants impulsada pel ministre de l’Interior, Gerald Darmanin.
Inicialment, els parlamentaris havien rebutjat els plans i tant l’esquerra com gran part de la dreta, inclòs la feixista Rassemblement National (RN) de Marine Le Pen, hi van votar en contra. Després, Macron es va acostar encara més a la dreta i va obtenir el suport dels conservadors tradicionals i els vots del RN.
Denis Godard, un socialista i antiracista a París, va parlar amb Charlie Kimber de la nostra publicació germana Socialist Worker sobre les mobilitzacions actuals i per què hi ha tanta indignació. L’entrevista és del 22 de desembre de 2023.
Per què hi ha aquesta resposta?
Vam veure el grup de Macron, els conservadors i els feixistes votar junts.
Vaig parlar davant del parlament aqueslla setmana en una manifestació i vaig dir que Macron havia guanyat la seva elecció basant-se que era un baluard contra la pujada del feixisme. De fet, el govern ha obert el camí a l’organització feixista de dues maneres.
La primera forma és que van fer una aliança al parlament per poder votar amb el RN. Això vol dir que van legitimar l’organització feixista al nivell més alt.
La segona és que han acceptat la “preferència nacional”, segons la qual les persones que l’Estat considera franceses reben un tracte diferent de les persones migrants —fins i tot aquelles considerades migrants legals— i les persones indocumentades. És una desigualtat oberta i estructural.
Aquesta jerarquia ha estat un somni durant dècades del feixista Front Nacional i després del RN. Ara ho tenen. Per això Le Pen va dir que era una “victòria ideològica” per al seu partit.
És un canvi qualitatiu, no només una normativa racista més entre una sèrie de lleis racistes. Arriba fins al punt que fins i tot el Primer Ministre, l’endemà de la votació, va dir a la televisió que hi ha punts de la llei que potser no siguin constitucionals i que potser hagin de ser eliminats.
Explica’ns sobre la resistència
El nostre lema és que això ja és emergència, emergència, emergència.
La gent es va manifestar dilluns a 60 ciutats diferents de França. A París, les autoritats van dir que la marxa estava prohibida, però la gent va sortir igualment. Darmanin va prohibir la manifestació… Contra Darmanin! Va ser un ultratge i el moviment no ho va acceptar.
Dilluns hi havia 15.000 o més persones a París. Estem orgullosos del que hem construït. Però vam dir que no n’hi havia prou. No n’hi havia prou de poder impedir que la llei s’aprovés quan tant l’esquerra com la dreta s’hi oposaven.
Macron sempre tornaria amb una llei pitjor.
Com a socialistes i antiracistes vam dir que els sindicats tenen el poder de destruir la llei. Havien d’haver convocat vagues.
Alguns dirigents sindicals s’han pronunciat contra la llei. Bé. Però s’han de mobilitzar. Això va passar en alguns llocs de treball; no en gaires, però crec que és la primera vegada que els treballadors organitzen vagues explícitament antiracistes.
L’esquerra tampoc no es va mobilitzar realment. Però ara que s’ha aprovat la llei, una llei encara pitjor, hi ha una nova possibilitat perquè la gent està molt consternada. No poden creure què va passar.
Diverses universitats ja estan en vaga i bloquejades pels estudiants. Algunes escoles de París estan bloquejades pels estudiants. A la biblioteca més coneguda de París, els treballadors van col·locar una pancarta que deia que no calen papers per entrar en aquesta biblioteca.
Hi ha manifestacions espontànies. Sophie Binet, presidenta de la central sindical CGT, va fer una crida a “la desobediència civil i a intensificar les accions de resistència”. D’acord, tant de bo hagués arribat abans, però així és més fàcil d’organitzar.
Necessitem una aliança entre les persones treballadores que es van manifestar al voltant de la qüestió de les pensions a principis d’aquest any i del jovent que es van manifestar i rebel·lar contra el racisme i la brutalitat policial. Aquest és el tipus d’aliança que necessitem ara mateix.
Alguna cosa està passant. Podem guanyar, no tot s’ha acabat.
També hi ha divisions a dalt. Els líders d’un terç de les regions de França van dir que no complirien certes mesures de la llei.
No es pot parlar d’una “esquerra” al partit de Macron, però 27 dels parlamentaris del seu grup van votar en contra i 32 es van abstenir : gairebé una quarta part de les i els parlamentaris pro-Macron. Un ministre del gabinet va dimitir i un altre va presentar la dimissió.
Tindrem manifestacions, augmentarem la pressió per fer vagues i després un dia nacional de protestes el 6 de gener.
Enviem solidaritat a les vostres lluites contra el racisme a la Gran Bretanya. A tot Europa haurem de lluitar i no deixar que ens divideixin.
Què imposa la nova llei?
Ha estat en tràmit realitzat durant més d’un any. La primera versió ja era una llei molt racista, basada en la idea que no només les persones migrades sinó totes les persones estrangeres són delinqüents i criminals. Al centre hi havia la criminalització i, per tant, la repressió.
D’aquí va sorgir la determinació de permetre que l’Estat expulsés i deportés persones, fins i tot si tenien els documents de ciutadania necessaris.
Va dir que les persones podrien ser expulsades si, per exemple, estan en una manifestació convocada sense permís o altrament “amenaçant l’ordre”. Ara només cal oposar-se als “valors republicans”.
Aquesta és una arma utilitzada contra les persones musulmanes. La llei aprovada aquesta setmana diu que les criatures nascudes a França de pares estrangers ja no es convertiran automàticament en ciutadans francesos.
Les persones sol·licitants d’asil el comportament dels quals es consideri “una amenaça a l’ordre públic” poden ser sotmeses a presó preventiva.
Els i les ciutadanes de països no pertanyents a la UE que treballin a França hauran de demostrar que han estat al país durant 30 mesos abans de poder rebre prestacions socials com per tenir cura de les criatures. Els estrangers a França que no treballin hauran d’esperar cinc anys abans de poder obtenir prestacions.
Les persones no pertanyents a la UE que no tinguin permís de residència o treball però que treballin en àrees o indústries que tinguin dificultats per reclutar persones treballadores, com ara restauració, construcció i agricultura, poden sol·licitar un permís de residència i treball. Però han d’haver viscut a França almenys tres anys i haver treballat almenys 12 mesos durant els dos últims anys.
Les autoritats jutjaran el grau d’“integració del sol·licitant a la societat francesa i el seu respecte pels valors republicans”.
