Alex Callinicos
Després de la sortida de la Emirats Àrabs Units (EAU) de l’OPEP, creixen les tensions entre ells i l’Aràbia Saudita, mentre els EAU busquen la protecció d’Israel.
Encara no sabem com es resoldrà la guerra d’Estats Units i Israel amb l’Iran. Però ja és evident que és un esdeveniment de transcendència històrica mundial.
Una potència de rang mitjà va aconseguir mantenir a ratlla dos gegants militars: Estats Units i Israel. No hi podria haver un senyal més clar del canvi en l’equilibri de poder econòmic i militar i del consegüent declivi de l’imperialisme nord-americà.
Comencem a veure les conseqüències geopolítiques.
La setmana passada, els Emirats Àrabs Units van anunciar la seva sortida de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).
L’Aràbia Saudita, líder de l’OPEP, i els EAU són els dos principals Estats del Golf. Igual que els altres, són autocràcies enormement enriquides per les reserves de combustibles fòssils i tradicionalment molt dependents de la protecció militar nord-americana.
Però creixen les tensions entre l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. A mesura que el Golf es convertia en un important centre del capitalisme global, els Emirats Àrabs Units es van transformar en un crucial nus de transport, lleure i finances. Per tant, la seva economia està més diversificada que la de l’Aràbia Saudita, que continua depenent en gran mesura del petroli.
El príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, cerca reduir aquesta dependència. Tot i això, necessita mantenir el preu del petroli relativament alt —al voltant de 70 euros, o 80 US$, per barril— per finançar les inversions necessàries. Això implica que l’OPEP es comprometi a restringir la producció de petroli per impulsar-ne els preus.
Abandonar l’OPEP permetrà als Emirats augmentar la producció.
L’any 2024, l’Aràbia Saudita va aprovar lleis destinades a obligar les multinacionals a traslladar les seves seus regionals a territori saudita com a condició per participar en licitacions de contractes governamentals. Això representa una amenaça per a la ultracorporativa ciutat-estat de Dubai, als Emirats Àrabs Units.
Però el conflicte és tant geopolític com a econòmic. L’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units són potències subimperialistes que competeixen per dominar la seva regió.
Donen suport a bàndols oposats a les brutals guerres que assolen el Iemen i el Sudan. A finals de l’any passat, l’Aràbia Saudita va obligar els Emirats Àrabs Units a retirar les seves tropes del Iemen, país fronterer amb l’Aràbia Saudita.
La guerra amb l’Iran ha exacerbat aquest conflicte. Míssils i drones iranians van atacar tots els estats del Golf. No obstant això, els Emirats Àrabs Units van ser tocats per més de 2.800 míssils i drones, molts més que qualsevol altre lloc.
Això reflecteix l’estreta relació dels Emirats Àrabs Units amb EUA i Israel. Va ser un dels quatre únics Estats musulmans que van signar els Acords d’Abraham de 2020, reconeixent Israel.
La col·laboració amb Israel ha augmentat des de llavors. Segons el Financial Times, Israel va enviar ràpidament sistemes d’armes i personal als Emirats Àrabs Units per defensar-los dels bombardejos iranians. “No es tracta d’un nombre reduït de tropes sobre el terreny”, afirma una font propera a la situació. És possible que avions dels Emirats hagin participat als bombardejos contra l’Iran.
Els saudites, per contra, aspiren a liderar el món musulmà. Per tant, el genocidi de Gaza ha fet impossible que Mohammad bin Salman reconegui Israel.
L’ofensiva bèl·lica regional de Benjamin Netanyahu ha portat l’Aràbia Saudita a signar un pacte de defensa amb el Pakistan. És possible que esperi que aquest enllaç amb una potència nuclear dissuada a Israel.
El Pakistan ha estat intervinent en les converses de pau entre Estats Units i l’Iran. Mentrestant, els saudites han impulsat l’alto el foc al Líban. Turquia i Egipte, igual que l’Aràbia Saudita, desconfien cada cop més d’Israel.
D’altra banda, la ruptura dels Emirats Àrabs Units amb l’OPEP suggereix que estan estrenyent els seus llaços amb Estats Units i Israel. Emirats van mostrar el seu descontent amb el paper de mediador de pau del Pakistan cancel·lant un préstec de 2.900 milions d’euros, que l’Aràbia Saudita va substituir immediatament.
Un dels objectius més coherents de l’administració Trump és augmentar la participació d’Estats Units a la producció mundial de petroli i gas per impulsar la producció i reduir els preus. Els plans dels Emirats de “perforar, perforar, perforar” són música per a les orelles de Donald Trump.
El fracàs de l’exèrcit nord-americà en la protecció dels aliats àrabs de Washington al Golf els està animant a buscar altres alternatives. El Pakistan és un aliat històric de la Xina. L’Aràbia Saudita, si bé no ha trencat la seva aliança amb Estats Units, s’ha acostat a la Xina i col·labora amb Rússia en el marc del càrtell ampliat de l’OPEP+, que incorpora altres deu països productors de petroli.
Mentrestant, l’Índia, rival regional del Pakistan, va donar un ferm suport a la campanya nord-americana-israeliana contra l’Iran. Si bé encara no es tracta de blocs consolidats, les fissures al sistema global s’estan accentuant.
