Manuel Izquierdo
El proper 17 de maig, les persones que habiten el territori més poblat de l’Estat espanyol estan convocades a les urnes. El PP, seguint la tàctica que ha intentat posar en marxa a Extremadura, Castilla y León i Aragón, pretén guanyar les eleccions per majoria absoluta a nivell territorial per continuar desgastant el govern de Sánchez.
El “suavón” Juanma Moreno és el típic polític professional. Mai no s’ha buscat la vida fora de la política institucional, estant lligat al PP des de la seva època estudiantil.
Resulta summament curiós com els dirigents del PP critiquen les ajudes públiques a la gent més desafavorida (en diuen despectivament “paguetas”) mentre molts reben ostentosos honoraris públics. En el cas de Moreno, guanya cada any més de 92.000 euros anuals —en 3 anys, ho ha incrementat en més de 20.000 euros— mentre el sou més comú a Andalucía és al voltant de 26.000 euros anuals.
Quan un representant públic, que no ha tingut problemes mai per pagar el lloguer o comprar un habitatge o que no ha patit feines precàries, pretén representar les persones de baix, només pot sonar a acudit dolent.
Però Juanma Moreno té bons assessors. No hauria guanyat mai a Andalucía sense desprendre’s de la imatge fatxa que tenia Javier Arenas, candidat durant molts anys del PP andalús. Perquè Andalucía va patir en primer lloc una forta repressió feixista durant la guerra civil i després una misèria que ha mantingut la nostra terra a la cua d’Europa durant dècades.
Per això, Juanma Moreno es presenta com un polític moderat, centrista —si és que existeix el centre a la política— encara que sigui de dretes, com demostra amb els fets.
D’aquí ve el sobrenom de “suavón”, paraula que en andalús defineix persones que tenen una doble cara, que semblen bona gent però que després són mesquins. Pels fets els coneixereu. I els governs de Juanma Moreno des de l’any 2019 han retallat en sanitat i educació, mentre han reduït impostos als més rics.
Ha continuat aprofundint en el model d’Andalucía com a paradís turístic per als visitants d’alt poder adquisitiu del nord d’Europa mentre els habitants d’aquestes zones —amb la Costa del Sol malaguenya com a cas paradigmàtic— no poden comprar o llogar un habitatge.
L’apparatchik María Jesús Montero
I si Juanma Moreno no es podrà identificar mai amb la gent corrent d’Andalucía, la candidata del PSOE competeix a la seva mateixa lliga.
Doctora de professió, des de fa dècades ha tingut alts càrrecs a la Junta d’Andalucía, i més recentment al govern central.
Després de la patacada a Aragón, la idea de llançar els seus ministres com a candidats a les autonomies no sembla jugar a favor de les perspectives socialistes. No només perquè molta gent votarà per castigar el govern de Pedro Sánchez per qüestions que també afecten el govern de la Junta d’Andalucía, sinó perquè Montero és més del mateix, del PSOE andalús de sempre.
Com Susana Díaz, l’anterior presidenta socialista de la Junta, Montero ofereix la imatge del PSOE andalús que produeix més rebuig. Trenta-sis anys de govern que no van resoldre els problemes estructurals del poble andalús, durant els quals els casos de corrupció van florir.
A més de la imatge moderada que ofereix, Juanma Moreno no hauria guanyat mai si el PSOE andalús, a més de la corrupció o el caciquisme, no hagués defensat les tradicions més reaccionàries, com és el cas de la tauromàquia o un fort espanyolisme.
L’extrema dreta contra Andalucía
El parlament d’Andalucía va ser la primera institució autonòmica a què va accedir VOX l’any 2018. Des d’aleshores ha crescut electoralment i s’han normalitzat les seves idees reaccionàries a la societat espanyola cada vegada més.
VOX no és un element estrany dins de la dreta andalusa. Després de la Transició, molts quadres del Moviment Nacional franquista van passar a formar part d’Aliança Popular, cosa que seria més tard el PP.
A Andalucía, sobretot a les zones rurals, no hi ha hagut una dreta liberal “moderna”, per la qual cosa el gran partit de la dreta espanyola sempre va tenir una facció netament franquista, representant dels terratinents i senyorets.
Fins fa 15 anys, aquests sectors —més enllà de la militància de les diferents Falanges o d’altres partits clarament feixistes, com Democracia Nacional o España 2000— han intentat disfressar-se de demòcrates dins del PP.
El partit neofranquista VOX i la seva base social sempre han estat els representants de l’oligarquia rural i més tard dels empresaris més explotadors que es van aprofitar de la pilotada urbanística dels 90 i primers anys dels 2000. Aquests són els responsables del subdesenvolupament andalús, de l’encapçalament d’Andalucía a nivells d’atur o pobresa, una terra exportadora de mà d’obra barata i matèria primera a la resta de l’Estat i a Europa.
Per això VOX i la seva prioritat nacional només pot enredar quan hi ha sectors populars totalment alienats i decebuts amb l’esquerra institucional.
Una ultradreta que posa en dubte la figura de Blas Infante —assassinat pels feixistes a la guerra civil—, el pare de la pàtria andalusa, el del nostre himne que parla que els andalusos ens aixequem contra les desigualtats i els qui les provoquen. Uns neofranquistes que ni tan sols creuen en l’existència històrica de la nostra terra —la bandera de la qual es basa en una insígnia de l’època musulmana d’Almería de fa gairebé 1.000 anys— que veuen com una zona d’esbarjo de la seva Espanya excloent.
I l’esquerra?
Igual que en la darrera convocatòria electoral andalusa, són dues candidatures les que tenim a l’esquerra del PSOE: Por Andalucía i Adelante Andalucía.
Por Andalusia seria novament el resultat del pacte entre IU, Más País i altres petites organitzacions amb Podemos. Un altre pacte d’última hora motivat entre altres coses pels pèssims resultats de l’esquerra estatal a les últimes eleccions de Castilla y León i Aragón.
Amb Antonio Maíllo —amb una àmplia experiència a nivell institucional— al capdavant, es tracta d’una coalició liderada per IU —amb el PCE al capdavant— l’aposta del qual és la repetició a nivell andalús del pacte amb el PSOE a nivell estatal.
D’altra banda, tenim Adelante Andalucía, impulsat per Anticapitalistas després de la seva ruptura amb Podemos a propòsit de l’entrada del mateix al govern estatal al costat del PSOE l’any 2019.
Tenen aquesta diferència estratègica amb Por Andalucía, juntament amb l’anàlisi de la qüestió nacional andalusa —segons el meu parer encertat— com a resultat de la divisió del treball a l’Estat espanyol, com a terra desindustrialitzada i exportadora de mà d’obra i matèries primeres.
El seu candidat, José Ignacio García Sánchez, va començar militant al moviment estudiantil i a l’organització En Lucha/En Lluita —diversos integrants de la mateixa vam fundar Marx21 l’any 2016— abans de recalar a Anticapitalistas, sent orientador educatiu de professió.
De tots els candidats amb possibilitats de representació, és l’únic que no és un polític professional i amb una sòlida trajectòria i compromís amb els moviments socials.
Les perspectives electorals d’Adelante Andalucía són força positives. Sembla que podrien duplicar-ne la seva representació i fins i tot ser la primera força a l’esquerra del PSOE, tant per la popularitat del seu candidat, com per la recerca d’una esquerra que no sigui simplement subalterna al PSOE, així com pel seu sentiment andalusista que sempre hi és present.
Què s’espera d’aquestes eleccions?
Per desgràcia, la principal disjuntiva és si el PP treu majoria absoluta o necessita VOX per governar.
Tot i que Juanma Moreno s’allunya públicament de la formació neofranquista, no podem oblidar el perfil de María Guardiola a Extremadura que ha acabat governant amb els d’Abascal. Des de l’esquerra hauríem d’abordar com frenar VOX, qüestió que simplement és ignorada.
Quan els partits són apel·lats sobre aquesta qüestió, absolutament totes les organitzacions apel·len a votar-los o organitzar-se sota les sigles per frenar els neofranquistes. No és nou: l’argument que se sol donar és que només un programa d’esquerres —encara pitjor, de quin partit?— frenarà la ultradreta.
Malauradament, cap organització d’esquerres amb possibilitats de representació no planteja la lluita unitària contra VOX.
En qualsevol cas, des d’aquí els meus millors desitjos per a l’avenç de l’esquerra institucional —especialment per a Adelante Andalucía— i que el “suavón” Moreno es trobi amb uns resultats adversos que no espera.
