Ira Vent
“El que ha d’enviar és a les forces i els cossos de seguretat de l’Estat a les fronteres espanyoles per assegurar la seguretat dels espanyols i dels ciutadans que viuen al nostre país”. Alberto Núñez Feijóo, 31/08/2025, davant l’exigència que les comunitats autònomes compleixin la seva obligació d’acollir dignament nens i nenes migrants.
La pesta que torna a recórrer avui dia les venes del vell continent no sembla haver necessitat noves maneres, ni tan sols noves dialèctiques per propagar-se entre la població. La diferència respecte a segles passats és que tant els afectats, que creuen que no ho són, com els que tenen configurada l’alarma diària per prendre l’antídot, saben i coneixen els resultats catastròfics de la malaltia.
No cal desxifrar la temàtica que aquí tractarem, només cal llegir algunes de les frases més “brillants” de la mesurada i molt centrista dreta madrilenya i nacional, i és que la realitat és molt més terrorífica del que les paraules les i denúncies poden mostrar.
El cicle polític va acabar i va començar amb la “polèmica” política del repartiment de nens i nenes migrants no acompanyats.
A Madrid, a més, malauradament hem hagut de suportar el racisme institucional que converteix menors en problemes, construeix centres d’aïllament —marcant les diferències, insistint a assenyalar “l’altre”—, una forma absolutament deshumanitzada i més quan estem parlant de nens i nenes les vides dels quals ja van ser sentenciades una vegada.
No sent suficient el comportament de les institucions madrilenyes, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha llançat el tercer recurs institucional davant dels tribunals com a mesura de combat contra la política de repartiment de menors migrants.
Per la seva banda, els esdeveniments ocorreguts als voltants del centre de menors d’Hortaleza van servir de base perquè la dreta madrilenya tornés a bullir i amb més sanya el racisme que es respira en aquesta ciutat, buscant provocar un segon Torre Pacheco, i així va ser, quan després d’això uns encaputxats van agredir sense cap raó diversos menors a les inmediacions. Un fins i tot va haver de ser hospitalitzat.
Així doncs, les declaracions d’Ayuso a X van tornar a confirmar que la lluita entre les dretes espanyoles és i continua sent el lideratge pel racisme espanyol més criminal.
Però, més enllà del que podem esperar o no del PP, a l’altra banda del tauler polític sembla que hi ha un mirall. És que només saber-se que a la localitat madrilenya de Fuenlabrada estava previst l’allotjament d’un nou centre de menors no acompanyats, el govern local dirigit pel PSOE va col·locar el crit al cel. Van arribar fins i tot a situacions tan dignes d’una pel·lícula de Berlanga, com dedicar un ple per discernir i votar que el nou macrocentre portés el nom de la presidenta de la comunitat. Sens dubte, allò que mereixen aquests nens i nenes no són més centres d’aïllament, marginació i exclusió, que és el que signifiquen i representen.
Però la criminalització que estan aplicant sobre aquests nens i nenes no és una cosa nova. Com hem dit, malauradament són camins ja recorreguts.
El que és veritablement preocupant és que avui els antídots per no patir de la malaltia estan a l’abast de la majoria. No cal anar més lluny que revisar qualsevol de les últimes notícies sobre dades de criminalitat i migració, totes basades en estadístiques d’institucions tan poc sospitoses com l’INE i els informes anuals dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol.
Les dades mostren que aquest país es troba en els mínims històrics d’índexs de criminalitat (un dels països més segurs del món) i això amb els seus índexs de màxims històrics d’arribada i acolliment de persones migrades. No, més migració no és sinònim de més criminalitat, i sí, cal dir-ho, una vegada i una altra, perquè aquest és el discurs més perillós i que millor cala en la societat: la por a l’“altre”.
Enfrontar-se al racisme i la xenofòbia, vingui d’on vingui, ja és una obligació. Perquè els que ens prenem molt seriosament la nostra salut, també ens prenem seriosament la salut de la societat que volem construir.
Sabem que hi ha malalties per a les quals no serveix un calmant, sinó un escalpel que extirpi de la nostra societat les idees d’aquells que sempre acaben assenyalat, culpabilitzant i criminalitzant les classes i els estrats més desafavorits de la nostra societat.
Crida estatal per un moviment unitari contra el racisme i l’extrema dreta:
