L’any 2016, Barak Obama va anunciar que la cara de Harriet Tubman substituiria la del president Andrew Jackson en els bitllets de 20 dòlars. Aquesta iniciativa seria posteriorment cancel·lada, en arribar a la presidència per primera vegada Donald Trump.
Però, qui era aquesta dona? Harriet Tubman és una llegenda en la lluita contra l’esclavatge a Estats Units. Activista, espia, líder militar, la seva vida és digna d’una pel·lícula d’acció.
Harriet Tubman va néixer amb el nom d’Araminta Ross, es creu que entre 1820 i 1822 a Dorchester, Maryland, filla d’una família d’esclaus i per tant, destinada ella mateixa a l’esclavitud, destí al qual mai no es va rendir mai.
Als dotze anys va ser ferida al cap, durant l’intent de fugida d’un esclau en la detenció del qual s’havia negat a col·laborar. De resultes d’aquesta ferida patiria seqüeles durant la resta de la seva vida, en forma de migranyes i episodis al·lucinatoris que Tubman, persona profundament religiosa, va interpretar com a visions místiques que la impulsaven a alliberar les persones afroamericanes de l’esclavitud, igual que Moises havia fet amb els hebreus a Egipte.
El 1844 adoptaria el nom de Harriet Tubman després de casar-se amb un home negre lliure.
No obstant això el seu matrimoni no va ser un fre a les seves ànsies de llibertat, més aviat un esperó, ja que el seu marit no va fer res per alliberar-la, i la veia més com una serventa que com una companya. Així que el 1849 va protagonitzar el seu primer intent de fugida acompanyada de dos dels seus germans, però aquests, acovardits en assabentar-se que s’oferia una recompensa per la seva captura, van decidir lliurar-se, no deixant a Harriet més opció que rendir-se al costat d’ells.
No va trigar gaire a tornar a escapar-se, però aquesta vegada sola i amb èxit, aconseguint arribar al territori abolicionista de Pennsilvània. En aquest segon intent va ser ajudada per activistes de la xarxa coneguda com el Ferrocarril Subterrani. Per això, no es coneixen gaires detalls de la fugida, ja que Harriet no va revelar mai res que pogués comprometre els activistes implicats, ni tan sols dècades després l’abolició oficial de l’esclavitud.
Però Tubman no es va conformar amb obtenir la seva pròpia llibertat. Fermament convençuda, com ja s’ha dit, de tenir el mandat diví d’alliberar el seu poble, es va implicar al Ferrocarril Subterrani.
Va tornar a Maryland d’incògnit a finals del 1850 per rescatar la seva germana i els seus dos fills. Va ser la primera de moltes incursions amb èxit a territori esclavista.
S’estima que Tubman en persona, actuant com a “maquinista” hauria conduït a la llibertat unes 70 persones fugitives, a banda de donar instruccions precises a moltes altres per emprendre la fugida pel seu compte, al llarg d’una xarxa de cases segures que arribava fins al Canadà.
Es va guanyar una merescuda fama de líder audaç, hàbil en la disfressa i coneixedora del terreny. Va ser capaç d’internar-se profundament en territori hostil si era necessari, a fi d’evitar les rutes més fàcils que sabia que estarien vigilades. Però també va ser dura, donat que acostumava a anar armada, i no dubtava a “convèncer” a punta de pistola qualsevol que flaquegés davant la duresa del camí, i posés en risc la missió.
Es diu que als estats esclavistes del sud es va posar preu al seu cap, 40.000 dòlars, encara que és molt probable que això sigui només propaganda del bàndol unionista després de la Guerra Civil Americana.
En esclatar el 1861 la Guerra Civil Americana, Tubman es va unir a l’exèrcit unionista, enfrentant-se al sud confederat, esclavista. Primer va treballar de cuinera i infermera, però aviat les seves habilitats per a la infiltració la van fer més valuosa al camp de l’espionatge.
Harriet Tubman va convertir Fort Monroe, a Virgínia, en un pol d’atracció de persones esclaves fugitives, moltes de les quals acabaven enrolant-se a les files unionistes, i en la base d’una eficient xarxa d’exploradors i espies.
El seu coneixement del terreny i les seves xarxes de contactes, que s’estenien en territori confederat molt més enllà de la línia del front, arribant fins a Florida, la van fer una peça valuosa en operacions d’infiltració i sabotatge.
Un exemple va ser l’operació al riu Combahee, que va ajudar a organitzar. Aquí es van alliberar prop de 700 persones esclaves de diverses plantacions, a més de destruir infraestructures i capturar gran quantitat de subministraments de l’exèrcit confederat. Així, Tubman es va convertir en la primera dona a organitzar una operació militar per a l’exèrcit d’Estats Units. Durant aquesta època, es va guanyar el sobrenom de “General Tubman”.
Després de la guerra, Harriet Tubman va continuar lluitant pels drets de la comunitat afroamericana, així com pels de les dones.
Es va involucrar en el moviment sufragista, i va pronunciar conferències a diverses ciutats, on solia posar les seves pròpies accions com a prova que les dones podien i havien de tenir responsabilitats polítiques.
Quan es va fundar l’Associació Nacional de Dones de Color, Tubman es va unir a les seves files.
El 1869 Sarah Bradford va escriure la seva biografia, titulada Escenes de la vida de Harriet Tubman. Amb els beneficis d’aquest llibre fundaria un asil per a gent gran afroamericana el 1898. A aquest mateix lloc seria traslladada Harriet el 1911 a causa de l’empitjorament de la seva salut. Fins aquell moment havia continuat participant en el moviment sufragista. Finalment, Harriet Tubman moriria el 1913.
L’exèrcit d’Estats Units, que en vida s’havia negat a concedir-li una pensió fins al 1899, i encara llavors reconeixent només els seus serveis com a infermera, però no els d’exploradora i espia, li va rendir honors militars al seu enterrament.
El seu nom ha passat a la història com un símbol de lluita i compromís, d’algú que no es va conformar amb el destí de submissió que altres amb poder volien imposar-li, i va lluitar per canviar-lo, per a ella i per als altres.
