El 30 de maig de 2025, les autoritats cubanes van anunciar un increment immediat i desmesurat dels preus en l’accés a la telefonia mòbil. La mesura implicava augments enormes en el cost d’internet (per exemple, un paquet d’internet mòbil de 15 GB que costava 950 pesos cubans, ara en costa 11.760, cosa que representa un augment de l’1.138%). Aquest increment va aixecar un rebuig molt ampli, especialment entre la població estudiantil.
Hem entrevistat José Julián Valiño Hernández, que recentment va acabar els estudis d’Història, i està acompanyant les protestes a l’Habana.
Explica què ha passat amb el preu d’internet. Què significa això per a la gent corrent?
El 30 de maig d’aquest any la companyia de Telecomunicacions de Cuba ETECSA va decidir canviar les tarifes actuals de dades mòbils per a la navegació. Aquesta companyia telefònica és monopòlica a l’illa i no hi ha cap altra variant per mantenir-se comunicat en sòl cubà. La companyia ja té complerts els 31 anys: és successora de l’antiga “Companyia de Telecomunicacions”.
Sense previ avís, van prendre la decisió de pujar la tarifa, violant l’apartat número 7 del contracte amb els seus clients que cito “ETECSA informarà el client, amb (30) dies naturals d’antelació, de qualsevol modificació en les condicions de prestació del servei.”
Els nous preus imposats han indignat totes les esferes de la societat cubana. Restringeixen la connexió normal a 6 GB al mes. Els plans extra per poder adquirir més dades —3GB costen 3.360 pesos cubans, cosa que al canvi monetari són 9 dòlars— són més del doble que una pensió mensual per a una persona jubilada que cobra 1.526 pesos cubans. A Cuba actualment existeixen gairebé 800 mil jubilats. [Nota de redacció: per tenir una idea, Movistar de Colòmbia recomanen comptar amb un pla de 5 a 10 GB mensuals per a “ús bàsic”. Per a un “ús moderat”, recomanen de 10 a 20 GB mensuals. Per a “ús intensiu”, diuen, es requereixen més de 20 GB mensuals.]
Sumant, que afecten tots els serveis públics o privats, siguin digitals o no, encarint encara més el poder adquisitiu de la població cubana.
ETECSA s’escuda en la descapitalització per aplicar aquestes mesures. Diuen que es troben com a empresa en una situació crítica, declarant en plena televisió nacional que no totes les recàrregues internacionals —aquest era el seu principal suport— arriben als comptes “un 60% d’aquestes recàrregues no van arribar als nostres comptes”.
Així, van estar convivint sota aquest frau “entre tres i quatre anys, diu la pròpia presidenta de l’empresa”.
Aleshores, la pèssima gestió empresarial va de la mà de la seva connexió amb el Partit Comunista de Cuba (PCC) que la fa pràcticament inauditable. A més, hi ha la seva relació amb el conglomerat militar GAESA, empresa de la classe militar i política cubana que controla tot allò relacionat amb la construcció d’hotels, serveis mèdics internacionals i les comunicacions. Aquesta empresa funciona com el braç oligàrquic de l’Estat cubà on l’estat dels comptes i la voluntat empresarial estan en un ordre superior a la llei.
S’ha produït un fort rebuig social, especialment entre els estudiants. Pots explicar què passa?
L’estudiantat universitari cubà s’ha mostrat rotundament contrari a la mesura i, ràpidament des de les secretaries de la Federació Estudiantil Universitària (FEU) als nivells de base de cada Facultat, es van publicar comunicats que argumentaven el seu rebuig.
Les seves discrepàncies, dubtes i enuigs van ser canalitzats per les vies institucionals amb el diàleg com a mitjà de resposta entre les FEU a nivell de base, els professors de les facultats, la direcció de la Universitat de l’Habana (UH) i els funcionaris de l’empresa d’ETECSA i del Ministeri de Comunicació.
Es van oferir unes escasses noves mesures que beneficien el jovent universitari —se’ls prometia 12 GB mensuals pel preu de 720 pesos cubans—, però deixaven fora la classe treballadora cubana. Després d’unes declaracions passives del president de la FEU Nacional en plena televisió, un grup de joves a nivell de les facultats van decidir treure comunicats expressant una aturada docent aquest 4 de juny com a manera de protesta. Han clamat que no volen privilegis, volen una solució per a tot el poble treballador. Aquesta empresa que s’autoproclama “socialista” ha de rebaixar els preus abusius.
Algunes persones a l’esquerra internacional diran que vostès es queixen quan la seva situació no és tan dolenta com en altres parts del planeta, potser vostès estan defensant uns privilegis. També diran que, en tot cas, les autoritats han respost les queixes estudiantils. Com respondries?
És interessant això que preguntes perquè les mesures recents d’ETECSA han posat sobre la taula una sèrie de preguntes que els cubans s’han fet aquests dies.
Si ETECSA està en una situació crítica i necessita captar dòlars per al seu sosteniment, què passarà quan privatitzin legalment l’educació i la salut a Cuba? Perquè el discurs oficial ha estat que ningú quedarà desemparat, però a Cuba la diferència entre les classes socials, la desigualtat, és cada vegada més gran. Amb això vull dir que els privilegis que atribueix l’esquerra internacional a la gent treballadora cubana són pràcticament inexistents.
Jo en destacaria un de sol actualment, l’educació en tots els seus nivells pública i gratuïta. Però pel camí que anem, i sota el discurs de sostenir les institucions, quan l’educació no sigui viable econòmicament per ells també la poden dolaritzar.
També es podria parlar de temes com la qualitat i els preus de la salut —que es troba pràcticament privatitzada—, l’estat de la seva tecnologia, la pròpia formació de les i dels metges, el dret a l’ocupació, el dret a un habitatge digne i el mercat d’habitatges, el tema salarial, la migració galopant, les apagades de vint hores, la inseguretat alimentària, etc. Assumptes que no explicaré perquè no són el nucli de l’entrevista, però que formen part de la crua realitat cubana.
Sí, les autoritats han respost a les queixes estudiantils, però cal aclarir que aquestes insatisfaccions, primer, van sortir de les bases de les FEU a nivell de facultat. Van ser elevades a nivell nacional i es van constituir reunions amb els funcionaris del ministeri de comunicació i ETECSA.
Tot i això, davant la falta real de solucions per part de la burocràcia, ells van decidir treure altres comunicats en els quals segueixen rebutjant les mesures per al seu gremi perquè no afavoreixen la resta del país. La seva última posició, declarar que volen fer tant a la facultat de Matemàtiques i Computació, com a la de Filosofia, Història i Sociologia una aturada docent.
El que passa és, que com que aquesta via no és la institucional i “correcta”, sinó que és una posició horitzontal, autònoma i justa, comença a patir del conservadorisme polític de la FEU nacional i de certs professors.
Algunes de les denúncies vers la pujada de preus han aparegut en nom de la FEU, la Federació Estudiantil Universitària. Atès que la FEU es podria veure més com una part del règim que no pas com una organització independent, això et sorprèn?
La FEU com a organització va ser absorbida per la Unió de Joves Comunistes (UJC). Ni tan sols té personalitat jurídica, cosa que sí que tenia abans del 1959. Amb això em refereixo que la FEU és una organització pressupostada per l’UJC, és a dir, pel Govern. Per tant, a nivell nacional ha de demostrar un compromís exprés amb les polítiques governamentals.
Això no obstant, a nivell de facultats la cosa no és tan així, perquè hi ha un sistema molt més democràtic i els jocs d’amiguisme estan majoritàriament a nivells d’universitat i nacionals.
Aleshores, realment això va ser el que va passar: un fort rebuig a nivell de base, on hi ha estudiants que tenen els seus dubtes amb el dogma oficial, amb les posicions polítiques del règim i, sobretot, amb el que hem viscut els últims cinc anys, i a la qual simplement li sembla una extorsió descarada la mesura d’ETECSA.
Jo vaig ser delegat al desè congrés de la FEU a la Universitat de l’Habana (UH) pel pla polític. Allà vaig demanar només dues coses que van ser acceptades per la majoria i fins i tot va ser una cosa que ja havia discutit amb alguns companys i companyes. La primera, la imperiosa necessitat de crear un mecanisme econòmic que desfés la FEU de l’UJC. La segona, que la revista Alma Mater fos pressupostada i dirigida per la FEU o els estudiants. Totes dues van pujar al congrés nacional, però van quedar en paper mullat.
L’Estat cubà diu que Cuba és socialista; en això gran part de l’esquerra internacional està d’acord. La dreta miamienca i EUA també diuen que és socialisme, però ofereixen el capitalisme de mercat com a alternativa davant dels fracassos del sistema actual. Com entens tu el sistema cubà actual?
La gent al carrer diu que el sistema cubà té “el pitjor del socialisme amb el pitjor del capitalisme” i jo reprodueixo el que diu el refranyer popular més intel·ligent, perquè hi ha moltes veritats de a peu.
Ja teoritzant una mica, el projecte de tall social cubà sí que va ser socialista, però en la seva estructura política per a mi no ho va ser. La supressió de la classe elitista i oligàrquica per una classe burocràtica, vertical i estatista, no són característiques del sistema socialista que deixa veure Marx als seus escrits. Són més aviat característiques heretades de les formes de creació política de l’estalinisme soviètic.
Marx deia “la classe obrera no pot simplement apoderar-se de l’aparell estatal ja constituït i utilitzar-lo per a les seves pròpies finalitats” aquesta visió profètica de la dictadura del proletariat, va acabar sent un fiasco polític que ha resultat en aquests governs actuals que es diuen d’esquerres, però actuen fent molt de mal.
Seguint amb la línia de Marx, pot ser una fase del desenvolupament humà, que és el més probable, tot i així, hem de lluitar per superar-la perquè no s’estan veient els bons resultats.
En anys recents, ha sorgit una certa xarxa informal d’activistes a Cuba que defensen una visió independent d’esquerres. Quins són els reptes als què s’enfronten?
Bé, és cert que aquesta xarxa és minúscula i fràgil, però hi és i s’estan fent coses des d’un punt de vista de l’esquerra crítica.
Perquè, mentre el govern actual es dretitza més i fa la metamorfosi cap a Gorbatxov i Putin alhora, però sense ni tan sols entendre’s ells mateixos, el poble ha començat a respondre amb subtextos de desigualtat, pobresa, classes socials, racismes i a preguntar-se realment què estem vivint i veient.
Sobretot, pel que comento a la pregunta anterior, tenim una classe burocràtica que s’ha transformat en una classe burgesa de viatges, carros i negocis.
Aleshores, jo crec que aquí rau la principal força de l’esquerra crítica: la d’alimentar amb pensament crític el que estem vivint, donar solucions reals a la gent. No podem acceptar que el projecte alternatiu per a Cuba siguin les imposicions de la llei Helms-Burton d’Estats Units. Hi ha molts incendis des de diferents fronts, però això no és un obstacle, vol dir que estàs parat al lloc correcte.
- José Julián Valiño Hernández és llicenciat en Història a La Habana.
- Per rebre més informació sobre aquesta lluita, segueix el canal Telegram de Socialistas En Lucha, Cuba.
Entrevistas grabadas por el colectivo Socialistas en Lucha, 05-06-2025:
