Raymar Aguado Hernández
La violència i l’arbitrarietat que va patir en dies anteriors el cineasta palestí Hamdan Ballal, codirector del film No Other Land guanyador de l’Oscar, és una altra evidència de la brutalitat amb què el sionisme expandeix el seu poder colonialista als territoris de la Cisjordània ocupada. L’infern que desplega l’Estat genocida d’Israel contra aquesta població ja no pot ser entès altrament que no sigui com un crim contra la humanitat.
L’essència ultradretana i violenta del sionisme no necessita noves evidències per ser reafirmada. No fa falta —i des de fa temps— ni una gota més de sang, ni un fragment més de runa, ni una llàgrima més d’infants, ni un altre crit desesperat. No cal res més.
El sionisme i els seus còmplices deixen evidència diàriament del seu supremacisme, la seva fam genocida, la seva set expansionista, el seu afany assassí per robar i dominar a qualsevol cost. En aproximadament 18 mesos, centenars de milers de persones palestines han estat assassinades. Milions han estat desplaçades i no tenen accés a aigua potable, menjar, roba o un sostre per protegir-se del fred. Moltes, encara vives, ja no compten ni amb ànims per continuar vivint.
Mentrestant, el món només observa i de mica en mica s’acostuma a la idea de la desaparició gradual de Palestina.
Això és conseqüència de la constant deshumanització a la qual el sionisme va confinar els habitants de Palestina fins i tot abans del 1948. Aquesta deshumanització converteix la persona palestina en qualsevol element comparable amb una plaga que necessita ser eliminada: paneroles, rates, cucs… En altres paraules, el sionisme durant dècades ha presentat la imatge de milions de persones com la imatge d’un ens no humà, la mort del qual no significa res.
El pitjor és que aquesta imatge la cultura occidental l’ha assimilat de manera gairebé literal. Fins i tot, per als més empàtics, els habitants de Palestina passen a ser números —X quantitat de morts, X quantitat de ferits, X quantitat de desplaçats—, i com bé sabem, els números, com les paneroles, tampoc són humans.
Per a aquesta cultura occidental aquest no humà, perquè “mereixi” empatia, necessita començar a ser-ho. Com? Amb legitimitat occidental. Amb un Oscar, per exemple.
Ballal ja no és un simple palestí que el sionisme va colpejar, torturar i capturar. Ballal és un guanyador d’un Oscar que el sionisme va colpejar, torturar i capturar. Aquí, per a la consciència podrida d’occident, el que és atacat no és el subjecte palestí —racialitzat, subaltern i marginat— sinó que és l’Oscar, el premi hollywoodenc, el que atorga humanitat a Ballal.
Hi ha un sector liberal que declara el seu rebuig davant la barbàrie que passa a l’Orient Mitjà, encara que expressa la seva solidaritat en el mateix to que espera Occident que s’utilitzi. La mostra és que Ballal fos la notícia més visitada, compartida i visibilitzada de Palestina en uns dies en què gairebé mil persones palestines més fossin assassinades. Persones amb nom, cara, família, somnis, però sense Oscar, per tant sense “legitimitat” davant d’Occident.
A hores d’ara qualsevol denúncia contra el genocidi que porta a terme l’Estat israelià a Palestina és més que necessària. Però tenim la responsabilitat de no reflectir la propaganda, la visió del colonitzador, la del supremacisme occidental.
Comparteixin això de Ballal, ell és una víctima de la prepotència sionista.
Però no oblideu que a Khan Younis, Gaza, hi és Refaat Alatamna, un metge que cada dia va a l’hospital per salvar vides. Que a pocs quilòmetres d’ell, hi ha Yazan Mohammed Qudeih, un jovenet de 18 anys que treballa sense parar per ajudar a alimentar la família mentre intenta continuar els estudis.
També al sud hi ha Wadee Abu Rouk, un altre adolescent de 18 anys que treballa i somia per ell, la família i el país. Com ells, milions de persones estan atrapades entre les bombes, la fam i el rifle del colonitzador.
Ells, com Ballal, ens necessiten. Però a diferència de Ballal, als ulls de l’Occident genocida, no tenen un aval que certifiqui que són humans.
Visca Palestina Lliure!
Raymar és activista en la solidaritat des de baix amb Palestina, i simpatitzant de Marx21, a Cuba.
Veure també:
