ES CA

Quines forces sustenten el desenvolupament de la societat humana?

Socialist Worker

Alguns dels enfocaments més populars per comprendre la història són els menys convincents. La majoria de la gent encara aprèn que la història tracta de les guerres, les lleis i els amors de reis poderosos, unes quantes reines, líders religiosos i polítics.

Se’ns ensenya que la història és un viatge des d’un passat opressiu a un “present gloriós” i al triomf de la democràcia liberal. L’esclavatge, el colonialisme i la tirania van ser només arrugues superades pels líders il·lustrats.

Però les fantasies de progrés infinit sempre han estat interrompudes bruscament per la guerra, la crisi econòmica, el desastre climàtic i les convulsions polítiques.

El marxisme té una comprensió diferent del canvi històric: una que posa l’activitat humana, i específicament l’activitat de la gent treballadora, al centre de les coses.

La gran intuïció de Karl Marx va ser que els éssers humans “fan la seva pròpia història, però no la fan al lliure albir, sota circumstàncies triades per ells mateixos, sinó sota aquelles circumstàncies amb què es troben directament, que existeixen i els han estat llegades pel passat.”

Són els i les treballadores els que tenen un paper clau en la iniciació del canvi. El poeta comunista Bertolt Brecht va donar llum sobre el paper ocult de les persones esclavitzades i treballadores a la història quan va preguntar:

“Qui va construir Tebes, la de les Set Portes?
Als llibres figuren només els noms de reis.
¿Potser van arrossegar ells blocs de pedra?
I Babilònia, mil vegades destruïda,
qui la va tornar a aixecar d’altres?”

Com va escriure Marx, “La història no fa res, no ‘posseeix riqueses immenses’, no ‘va lliurar batalles’.” Són els éssers humans els que fan aquestes coses.

L’enfocament marxista de la història se centra en les forces ocultes que sustenten el desenvolupament de la societat humana.

Tot desenvolupament humà depèn del desenvolupament de les forces productives: la tecnologia, la maquinària i la força de treball utilitzades en la producció.

En el passat, aquestes forces productives es van desenvolupar prou per crear un excedent a més del que la gent necessitava per sobreviure. La societat es va dividir en classes, amb una minoria que controlava l’excedent i una majoria exclosa del gaudi d’una part. Les classes tenien interessos diferents i lluitaven per accedir a aquest excedent.

Avui, les societats produeixen més que suficient menjar per alimentar tothom. Però l’imperatiu de la classe dominant de crear guanys vol dir que algunes persones passen gana.

La història està determinada per les lluites de classes socials successives per modelar la societat en funció dels seus propis interessos.

La visió de Marx de la història, coneguda com a materialisme històric, ens ajuda a entendre que no hi ha res inevitable en el progrés.

Marx va analitzar com la tecnologia va influir en la societat. La nova tecnologia obre noves possibilitats de canvis a la societat. La invenció de la màquina de vapor va permetre que els capitalistes industrials dominessin.

Però la tecnologia no fa això sola, i no és automàtic que la societat avanci. És molt fàcil imaginar que el capitalisme s’enfonsa en una catàstrofe climàtica en lloc de donar pas a la llibertat socialista.

A Marx i Engels se’ls acusa sovint de reduir-ho tot a l’economia. Però com va escriure Friedrich Engels el 1890, “Segons la concepció materialista de la història, el factor que en última instància determina la història és la producció i la reproducció de la vida real. Ni Marx ni jo no hem afirmat mai més que això”.

Les visions d’un comunisme de luxe i totalment automatitzat poden semblar fantàstiques, però per fer realitat el potencial de les noves tecnologies cal lluitar-hi.

La tecnologia sempre se la poden agenciar aquells que són hostils al progrés. Al Manifest Comunista, Marx i Engels van argumentar que la lluita de classes és clau per entendre la història.

En aquesta lluita, l’organització, la confiança i la comprensió de la classe treballadora seran crucials perquè la societat avanci, o s’enfonsi cap enrere a la barbàrie.

Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.