Per un món contra el racisme i l’extrema dreta

#StopVOX14F

Marx21

Les eleccions del 14F tenen moltes lectures. Més endavant, parlarem de la lluita per evitar que VOX entri al Parlament, una amenaça que forma part de l’auge del racisme i de l’extrema dreta arreu del món… i que, com en altres països, es pot aturar.

Però abans de tractar això, mirem altres aspectes del 14F.

El bucle polític

Fa temps que la política catalana mostra elements del dia de la marmota… excepte que aquí els i les protagonistes no aprenen amb l’experiència. El magnífic moviment popular per la independència —amb el punt àlgid al setembre i octubre de 2017— va mostrar les possibilitats, però en el moment de veritat els líders van suspendre.

I això no és una qüestió de manca de valentia o traïció en termes personals: el que van fer Puigdemont i la resta de l’espai (post)convergent reflecteix la seva posició de classe. I per molt que canviïn de nom, això no varia. La independència sense canvi social —un simple canvi de bandera— no paga la pena. A més a més, sense oferir canvi social, no s’aconseguirà la majoria necessària per fer front a la repressió estatal.

Posat d’una altra manera, en el tema nacional, com en la resta de la política, amb la dreta no anem enlloc.

I el vot?

Les persones d’esquerres que tinguin vot en aquestes eleccions (és a dir, exclusivament majors d’edat amb passaport espanyol) hauran de pensar a qui votar.

ERC ha mostrat un fort compromís amb la lluita contra el racisme i l’extrema dreta, així com certa visió de canvi social… però segueix lligada a JxCat, un partit que no només representa bona part de Convergència i del fracàs de 2017 sinó que inclou candidats xenòfobs.

La CUP és més a l’esquerra, evidentment, i correctament ha descartat entrar en un govern amb la dreta… però manté la visió de “bloc independentista” que inclou la dreta. I sobre les qüestions socials, sovint es basa en frases abstractes i “radicals” que no connecten amb les persones treballadores de carn i ossos, sinó que van dirigides a una “classe obrera” mítica, 100% revolucionària i independentista.

Els Comuns intenten presentar-se com una esquerra “no-nacionalista”, però formen part i donen suport al govern de l’Estat espanyol que, darrere la retòrica de ser “el més progressista de la història”, defensa fidelment els interessos de la classe dirigent espanyola.

El fet és que no convenç del tot cap de les candidatures, però dins de tots aquests espais hi ha persones molt vàlides i lluitadores. Així que per a nosaltres no té sentit barallar-se sobre quina opció electoral (imperfecta) d’esquerres és la millor; que cadascú voti la que més li agradi.

Però el canvi que necessitem no vindrà de les institucions, sinó sobretot de la lluita social, la més àmplia possible. Enfoquem-nos, doncs en aquesta lluita.

I ara per ara, la lluita contra el racisme i l’extrema dreta ha de ser prioritària.

#StopVOX14F

Les enquestes auguren l’entrada de VOX al Parlament amb sis, vuit, fins i tot deu escons. Això faria girar l’espectre polític cap a la dreta: enduriria el racisme institucional i animaria els matons feixistes al carrer.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) ja està impulsant la campanya davant d’aquesta amenaça, seguint el model de les campanyes exitoses que van portar a la derrota i dissolució de Plataforma per Catalunya.

La clau és construir grups actius d’UCFR al màxim de territoris, amb la màxima amplitud i diversitat: cal un antifeixisme (i antiracisme) del 99%.

Però aquesta lluita no acaba el 14 de febrer, i no és una lluita aïllada.

Adéu Trump i Alba Daurada

Una excel·lent notícia de l’any passat va ser la derrota del partit neonazi grec, Alba Daurada, i l’empresonament de la seva direcció. Això va ser fruit d’anys de lluita per part del moviment unitari, KEERFA, en què l’organització germana a Grècia de Marx21 juga un paper molt important.

La caiguda de Trump també és molt positiva, i de nou és fruit de les mobilitzacions des de baix, que van començar amb les Women’s March i van culminar l’any passat amb les increïbles protestes de Black Lives Matter que van involucrar a potser 20 milions de persones a EUA, a més de milions més arreu del món. Tinguem clar, però, que Biden no representa una alternativa real. El racisme institucional continuarà, mentre que l’assalt a la seu del Congrés d’EUA, liderat per feixistes armats, demostra la gravetat de l’amenaça de l’extrema dreta.

Així que és molt positiu que recentment diferents activistes a EUA —incloent-hi gent del nostre grup germà, Marx21 USA— estiguin impulsant una nova xarxa unitària contra el racisme i l’extrema dreta, United Against Hate and Fascism.

Protestes internacionals

La xarxa internacional de moviments unitaris contra el racisme i l’extrema dreta, World Against Racism (un món contra el racisme) convoca de nou la jornada internacional de protesta, amb motiu del dia de l’ONU contra la discriminació racial, per al dissabte 20 de març.

Aquesta iniciativa és més necessària que mai. Es preveuen accions a molts països, amb totes les mesures de seguretat necessàries davant la crisi de la Covid-19.

A Catalunya, UCFR ja ha acordat cridar per activitats diverses i descentralitzades durant la setmana anterior al 20M, i segurament un acte central a Barcelona el mateix 20M segons el que permetin les condicions en aquell moment.

Aquesta jornada i les mobilitzacions a diferents llocs poden servir per enfortir i arrelar més el moviment, per seguir lluitant contra el racisme i l’extrema dreta, passi el que passi el 14F.

Si a Grècia van poder derrotar Alba Daurada, aquí podrem aturar VOX.