Xoán Vázquez, Marx21
“Un esdeveniment sense precedents equivalent a 104 Super Bowls”. Així va descriure Gianni Infantino, president de la FIFA, la Copa del Món de Futbol que començarà l’11 de juny.
I les xifres semblaven donar-li la raó: 48 seleccions, 104 partits, 16 seus i, per primera vegada, les seus a tres països i una previsió d’ingressos per part de la FIFA molt superior als 7.570 milions de dòlars del Mundial de Qatar.
Perquè, més enllà de l’esport, el Mundial és una indústria global on participen governs, empreses, patrocinadors i organismes internacionals, tots amb interessos econòmics que moltes vegades no es veuen a primera vista.
Evidentment, la magnitud de l’esdeveniment també redundarà en benefici del mateix Infantino. Les seves retribucions —a banda del salari anual de tres milions d’euros— s’incrementen amb bonificacions i incentius segons l’abast de l’esdeveniment. Aquesta vegada sembla que es traduirà al voltant de 2,27 milions d’euros més.
El costat fosc
Però igual que és nombrosa a la història dels mundials la quantitat de moments inoblidables que ressalten la glòria esportiva, també n’hi ha d’altres que reflecteixen el seu costat fosc i polèmic.
Aquests van des d’acusacions de tripijocs fins, igual que va passar a Qatar, intentar ocultar les violacions dels drets laborals, l’especulació immobiliària i la vulneració dels drets de migrants i del col·lectiu LGTBI+.
I hi ha hagut fets encara més greus, com centres de tortura al voltant dels estadis com al mundial d’Argentina, jugadors morts en circumstàncies sospitoses, mundials de futbol utilitzats com a propagada per règims feixistes com la Copa Mundial d’Itàlia de 1934 i ocultació de violacions contra els drets humans.
I així a un mes de començar el torneig, la FIFA va bloquejar una inspecció laboral a les obres de renovació de l’Estadi Azteca i va ignorar les denúncies de gentrificació i especulació a les seus de Mèxic amb un increment del cost d’arrendaments d’habitatges d’un 40%.
A EUA està passant el mateix i com a exemple la tarifa habitual d’anada i tornada des de Manhattan al MetLife Stadium d’East Rutherford (Nova Jersey) seu de la final, que costava 12,90 dòlars, ha passat a costar 105 dòlars.
Tampoc sembla importar-li a la FIFA que als voltants de l’estadi de Guadalajara (Mèxic) s’hagin trobat els últims mesos més de 450 bosses amb restes humanes relacionades amb el crim organitzat.
I també com sempre passa en aquest tipus d’esdeveniments, la Xarxa mexicana de treball sexual, va denunciar una “neteja social” de treballadores del sexe i captaires per “mostrar un Mèxic del primer món”. Aquesta organització va encapçalar una protesta a l’avinguda Tlalpan (on treballen habitualment i que connecta al centre amb el sud de Ciutat de Mèxic, on hi ha l’estadi Azteca) el dia que l’alcaldia inaugurava les obres realitzades.
El Mundial de Trump
L’esdeveniment mundialista es va convertir en el mundial de Trump des del moment que el president nord-americà va rebre de mans del president de la FIFA un certificat com el guanyador inaugural del Premi de la Pau de la FIFA el desembre de 2025 pel seu “compromís infrangible amb l’avenç de la pau i la unitat”.
El macroesdeveniment futbolístic de l’estiu es presentava com un impuls econòmic important per als països amfitrions.
Tot i això, noves dades publicades per l’American Hotel & Lodging Association (AHLA), amb més de 12.000 associats, redueixen notablement les expectatives de negocis, ja que les reserves evolucionen per sota de les previsions inicials.
Al seu darrer informe, FIFA World Cup 2026 Hotel Outlook, la patronal adverteix que la demanda prevista “no s’ha traduït en reserves hoteleres sòlides” i que les i els viatgers nacionals “superen” els internacionals. Rosanna Maietta, presidenta i consellera delegada de l’AHLA, assenyala les cancel·lacions de les quotes d’habitacions reservades per la FIFA, les restriccions de visat, les tensions geopolítiques i l’encariment dels costos com a “factors clau” de l’afebliment de la demanda d’hotels.
Maietta considera que Estats Units i la FIFA han de garantir “una experiència acollidora i fluida per als viatgers internacionals”. Va afegir que “això implica evitar augments de costos innecessaris en visats i en el transport cap i des dels estadis, i dissuadir les administracions locals d’aprovar pujades d’impostos d’última hora que perjudiquin el torneig i els consumidors”.
Una mica d’història
Si bé la FIFA es va fundar a París el 1904 i el Cuju xinès és el joc més antic similar al futbol, es considera que el futbol modern va néixer a la Gran Bretanya el 1863 quan en una reunió a la taverna londinenca, Freemasons Tavern, es van oficialitzar les primeres regles del futbol.
Però la veritat és que va ser un procés col·lectiu que va involucrar diverses cultures i temps. Actualment, 270 milions de persones el practiquen diàriament i compta amb 4.000 milions d’aficionats
Empresarials
Tot i que la Football Association creada el 1863 no ho va professionalitzar fins al 1885, el futbol ha evolucionat cap a aspectes excessivament empresarials i mercantils que, a poc a poc, van destruint la seva essència com els 285 milions de dòlars que, segons la revista Forbes, guanyarà Cristiano Ronaldo aquest 2026.
En un article aparegut el febrer de 2025 al bloc Balanzone, s’afirma que el futbol és el fruit de la Revolució Industrial.
Una llei britànica, la Factories Act de 1847 (10 hores de treball), va permetre la separació entre temps de treball i de lleure, per la qual cosa les activitats recreatives s’havien d’ajustar a límits temporals. L’aprovació el 1850 de la mitja jornada els dissabtes permetia a partir de les dues de la tarda dedicar-se a jugar a futbol. Després hi ha el tren que permetia als equips viatjar per competir. I la conversió de terrenys erms en estadis on els treballadors establien llaços socials contribuint moltes vegades a l’enfortiment de la consciència política.
El futbol va néixer com una forma d’evasió i una religió laica per a les comunitats obreres. Tot i això, la seva essència ha mutat vers un model de negoci globalitzat que sovint xoca amb els sentiments de les aficions tradicionals. Tot i els intents de les corporacions i l’elit per treure el futbol a la gent comuna, continua sent un espai de lluita per la comunitat i la pertinença enmig de l’alienació capitalista.
