Virginia Rodino
L’1 de maig del 2026, més d’un milió de persones —gent treballadora, estudiants, famílies…— van alçar la veu en manifestacions per tot Estats Units per exigir que es prioritzessin les persones treballadores sobre els multimilionaris.
Moltes d’aquestes accions van exigir la fi de l’activitat econòmica habitual, sovint fent servir el lema de la iniciativa May Day Strong (Primer de Maig Fort): “Ni escola, ni feina, ni compres”.
La majoria de les manifestacions van congregar sindicats i organitzacions de barri, que es van unir per defensar les persones treballadores migrades, protegir el nostre dret a l’organització, posar fi a la vigilància governamental i insistir que els recursos públics es destinin a finançar serveis públics com les cures infantils i l’atenció mèdica, i no a la guerra.
El ressorgiment de l’interès pel Primer de Maig, més enllà de l’esquerra organitzada, és important per a la resistència anti-Trump en general, però també per construir una resposta combativa en defensa de les reivindicacions de la classe treballadora.
La composició de les diverses accions va variar segons la localitat. Però, en molts casos, el tema de la guerra va ser central. Fins i tot l’agència de premsa Associated Press va posar el titular: “Què has de saber sobre les manifestacions del Primer de Maig mentre els treballadors i les treballadores s’enfronten a l’augment dels costos de l’energia a causa de la guerra amb l’Iran”. Informant que activistes de tot el món es van manifestar per la pau, salaris més alts i millors condicions laborals, mentre que molta gent treballadora toreja amb l’augment dels costos de l’energia i la disminució del poder adquisitiu vinculats a la guerra contra l’Iran.
Accions
Les vagues escolars programades i una gran quantitat del professorat que es va prendre el dia lliure per assumptes personals van portar els districtes escolars de Geòrgia, Illinois, Carolina del Nord, Oregon i Wisconsin a tancar els seus centres el Primer de Maig.
A Chicago, la ciutat on va començar el Primer de Maig, el Sindicat de Mestres, un impulsor de la coalició May Day Strong, va aconseguir que l’1 de maig fos declarat “Dia Cívic d’Acció”. Milers d’estudiants de Chicago van fer excursions en lloc d’anar a l’escola i van aprendre sobre drets civils i defensa del dret al vot d’organitzacions històriques com Operation PUSH, pocs dies després que la Cort Suprema buidés la Llei de Drets Electorals.
A Carolina del Nord, gairebé 20 districtes escolars van cancel·lar les classes abans de les protestes pel fet que molts mestres es van prendre el dia lliure per participar als esdeveniments del Primer de Maig a tot l’estat, especialment a la multitudinària manifestació “Nens i nenes per sobre de les corporacions” a Raleigh, convocada per l’Associació d’Educadors de Carolina del Nord. Aquesta va ser una de les accions laborals més grans mai realitzades a l’estat, que ocupa l’últim lloc en finançament escolar.
El Moviment Sunrise, un grup de defensa liderat per joves i centrat en el canvi climàtic, va aconseguir el compromís de 70.000 estudiants per abandonar les aules a centenars de campus per tot el país, i va estimar que hi participarien 100.000 estudiants.
Hi va haver molta creativitat a les diferents manifestacions.
A Washington, DC, un grup d’activistes van bloquejar una sortida de l’autopista a prop de l’Institut Americà del Petroli (API) i l’Associació Americana del Gas (AGA), i van exigir que els grups de pressió deixin d’impulsar el col·lapse climàtic. Els participants van informar que la marxa principal de protesta es va estendre per 20 illes.
El sindicat de serveis, SEIU Healthcare Illinois & Indiana, va liderar protestes en instal·lacions d’Amazon, exigint que la companyia pagui impostos més alts i financi serveis comunitaris. Treballadores d’escoles bressol i de cures a domicili van acusar Amazon d’explotació laboral i de no pagar el que toca, exigint que es graven impostos als rics per finançar la sanitat i l’educació.
Enfermers i infermers de Maine van exigir que el sistema sanitari de l’estat, Maine Health, anul·lés el contracte amb Palantir (que també té contractes amb l’ICE i Israel). Enfermeres de Nova Orleans triaren l’1 de maig per iniciar una vaga de cinc dies contra les pràctiques laborals deslleials, per protegir els estàndards d’atenció al pacient i les condicions laborals.
A Minneapolis, els i els empleats de neteja i personal d’enginyeria afiliats al sindicat UNITE HERE Local 17 van realitzar una vaga d’un dia, exigint un augment de $3, dies per malaltia i un contracte just que porten intentant negociar des del juliol passat.
Tot i que no podien convocar legalment una vaga, el sindicat portuari ILWU va triar l’1 de maig com a dia de reunió sindical, mobilitzant les plantilles dels ports operatius de tota la costa oest.
A Seattle, el moviment obrer es va reunir i es va manifestar, amb un programa del Primer de Maig que va incloure Maximo Londonio, del Districte 160 del sindicat IAM, que va sobreviure a la detenció al Centre de Detenció del Nord-oest i ha continuat organitzant-se per defensar les persones que pateixen l’aplicació inhumana de la llei d’inmigració.
Grans manifestacions contra l’ICE van tenir lloc a tot Califòrnia. Es van programar 26 esdeveniments a l’àrea de Los Angeles, incloent-hi una marxa de prop de 20.000 persones amb organitzacions comunitàries i contingents sindicals.
A la ciutat de Nova York, es van realitzar diversos esdeveniments menors abans de la manifestació vespertina del Primer de Maig, recolzada pel Consell Central del Treball de la Ciutat de Nova York (AFL/CIO), que generalment només dóna suport a la desfilada del Dia del Treball.
La plantilla d’Amazon i els simpatitzants es van manifestar d’hora i se’n van anar cap a l’àtic de Jeff Bezos. Al migdia, més de cent manifestants van bloquejar simbòlicament totes les entrades a la Borsa de Nova York, amb nombrosos arrestos prèviament planificats.
La gran participació de diversos sindicats va garantir que la marxa principal fos la major acció del Primer de Maig des que Occupy Wall Street unís l’esquerra i els sindicats l’1 de Maig de l’any 2012.
A moltes ciutats les entitats convocants van incloure el lema “Sense escola, sense feina, sense compres” als missatges dels esdeveniments del Primer de Maig. Però a la ciutat de Nova York, la cautela dels dirigents sindicals i el temor a la Llei Taylor (que prohibeix vagues al sector públic de l’estat de Nova York) van impedir que aquest lema figurés als comunicats oficials. Tot i això, moltes persones a les protestes el van corejar de totes maneres.
Fomentant l’activitat de la classe treballadora
Per descomptat, les recents marxes de “No Kings” van ser molt més grans, tant a Nova York com a nivell nacional (el 28 de març, uns 8 milions de persones van protestar contra Trump).
Però el Primer de Maig va representar un pas endavant en la participació dels sindicats i en la visibilització explícita de la política de classe. Fins i tot més que la crida a organitzar vagues per al Primer de Maig de 2028, aquesta iniciativa es va inspirar en les lluites de Minneapolis/St. Paul. Sumant-se a la seva ja impressionant organització comunitària contra l’ICE a principis d’aquest any, aquestes ciutats bessones han experimentat un augment significatiu en la participació sindical i absències massives no oficials del treball per part de més de 70.000 persones que van protestar contra les accions racistes i assassines de l’ICE i la Patrulla Fronterera.
Dins del moviment May Day Strong, també hi ha intents per part de forces més convencionals, que abans haurien ignorat el Primer de Maig, que es van unir a l’activitat, però volien convertir-la en un altre moviment anti-Trump (més petit), afí a “No Kings”.
Alguns, en última instància, volen dirigir “la resistència” cap al vot per al Partit Demòcrata a les eleccions de meitat de mandat d’aquest novembre. Aquest enfocament seria desastrós per al moviment. No n’hi ha prou de defensar un statu quo odiat; ni tan sols és una manera eficaç d’oposar-se als excessos de Trump. L’1 de maig va demostrar que una coalició independent de la classe treballadora és possible, però encara necessita enfortir-se.
Després del Primer de Maig de 2026, els esforços organitzatius se centren en mantenir l’impuls mitjançant accions laborals a llarg termini, com les protestes de Setembre de Solidaritat; el suport al “Pla 2028” per harmonitzar els convenis col·lectius en preparació per a una gran mobilització laboral i la “vaga general” del Primer de Maig de 2028; i la creació d’infraestructures per a “estructures preparades per a la vaga” i programes de mentoria al lloc de treball a través de grups com el Comitè d’Organització Laboral d’Emergència (EWOC), un projecte del Sindicat de Treballadors Elèctrics, Radiofònics i de Maquinària d’Amèrica (UE) i el Partit Democràtic Socialista d’Amèrica (DSA).
Després de les protestes de “No Kings” i del Primer de Maig, les entitats convocants també impulsen la reconstrucció de xarxes veïnals i comunitàries, així com tàctiques de “no cooperació” a llarg termini.
La mobilització generalitzada és benvinguda. Tot i això, dins d’ella no hem de renunciar a l’organització independent de la classe treballadora, que ha de combinar objectius econòmics i polítics. L’organització independent i contínua (contra l’ICE, en defensa de les persones trans, contra la guerra a l’Iran i el genocidi sionista, etc.) és igualment important, juntament amb les lluites laborals.
A les pancartes i càntics del Primer de Maig, en l’intent de bloqueig de Wall Street i en altres llocs, va quedar clar que moltes persones veuen les arrels dels nostres problemes al sistema econòmic, però alhora es veuen arrossegades vers una postura més limitada contra Trump.
A mesura que s’acosten les eleccions de meitat de mandat de novembre, hi haurà més pressió per acceptar el capitalisme normatiu i l’imperialisme del Partit Demòcrata. Molt més que les marxes de “No Kings”, les accions del Primer de Maig brinden a les i els socialistes un espai per argumentar a favor dels canvis sistèmics que necessitem i assenyalar el poder latent per assolir-los.
Virginia Rodino és militant de la nostra organització germana a EUA, Marx21 US.
Aquest article va aparèixer al seu web
