Revolta contra l’apropiació de terres de Kushner i Trump
L’apropiació de terres amb conseqüències ecològicament devastadores impulsada per Jared Kushner i Ivanka Trump a Albània ha desencadenat una revolta. Ariela Zeneli, membre destacada del partit d’esquerres Lëvizja BASHKË (Moviment Junts), va parlar amb Tomáš Tengely-Evans sobre les causes que estan impulsant l’anomenada “Revolució dels Flamencs”.
La revolta recorre els carrers d’Albània mentre la Revolució dels Flamencs s’estén per tot el país balcànic.
Centenars de milers de persones es manifesten a la capital, Tirana, així com a altres ciutats i localitats. La policia utilitza canons d’aigua contra els i les manifestants, que, lluny de deixar-se intimidar, responen llançant focs artificials contra la residència del primer ministre.
A Tirana ressonen els càntics d’Albània no està en venda contra els plans del primer ministre Edi Rama de vendre part del litoral al gendre i a la filla de Donald Trump. Jared Kushner i Ivanka Trump volen convertir la zona costanera de Zvërnec en un enclavament de luxe per als ultrarics.
El seu projecte destruiria el Paisatge Protegit de Vjosa-Narta. El flamenc, una de les aus amenaçades pel desenvolupament urbanístic de Kushner i Trump, ha esdevingut el símbol de la “Revolució dels Flamencs”.
La venda d aquests terrenys va ser el detonant. La revolta, però, s’alimenta d’una profunda indignació acumulada contra la corrupció, l’autoritarisme, la brutalitat policial, les polítiques neoliberals i el suport del govern a Trump i al genocidi d’Israel.
La ira de les manifestacions es dirigeix contra tota la classe política, amb gent que exigeix l’empresonament tant de Rama com de Sali Berisha. Rama lidera el Partit Socialista, el partit moderat socialdemòcrata, mentre Berisha encapçala el principal partit d’oposició, el conservador Partit Democràtic.
Tomáš Tengely-Evans (TTE): Pots descriure com són les protestes? Estan organitzades per alguna organització concreta o són més aviat espontànies?
Ariela Zeneli (AZ): Les protestes van començar inicialment com una reacció local d’habitants de les zones de Zvërnec i Pishe Poro-Nartë, que s’oposen a la construcció d’un complex turístic de luxe en una àrea natural protegida.
En un primer moment, la protesta va ser impulsada per veïns i activistes ecologistes, incloent-hi el moviment Lëvizja BASHKË.
A causa de la seva naturalesa pràcticament intacta i de la llacuna que serveix de refugi a aus migratòries com els flamencs, la zona compta amb l’estatus de Paisatge Protegit. Tot i això, això no ha impedit que el Govern aprovés plans de “desenvolupament”.
Durant una protesta a la zona, un manifestant va ser arrossegat per guàrdies de seguretat privats; la policia que estava allà no va protegir la ciutadania.
La violència ocorreguda allà el 30 de maig va provocar una reacció i una revolta ciutadana.
Precisament aquesta violència va ser el catalitzador que va ampliar la protesta. El que va començar com una lluita per protegir un espai natural concret es va transformar gradualment en una resistència més àmplia davant la manera com es gestionen els béns públics i el territori.
A les protestes s’han escoltat consignes com: “Rama a presó, Berisha a presó!”. Això demostra que el descontentament no es dirigeix únicament contra el govern actual, sinó contra tot el sistema polític dels darrers 35 anys.
En aquest context, crida l’atenció que el Partit Democràtic, com a principal força de l’oposició, no hagi adoptat una postura clara contra el projecte.
Això ha portat les i els manifestants a presentar el conflicte no només com un enfrontament contra un partit concret. Es veu com a part d’un sistema més ampli on els interessos de l’oligarquia nacional i del capital estranger s’uneixen i van en detriment de l’interès general.
Amb el lema “Albània no està en venda”, hem exigit la cancel·lació del projecte a Zvërnec, la dimissió de Rama i la prohibició de les polítiques que afavoreixin oligarques i inversors estrangers vinculats al poder en perjudici de l’interès públic.
Critiquem amb fermesa la manca de transparència al voltant del projecte. D’una banda, el primer ministre ha defensat la inversió afirmant que s’hi invertiran 4.000 milions d’euros. De l’altra, ha declarat que encara no hi ha un projecte definitiu.
Aquestes afirmacions es contradiuen. Ranca apareix en directe pràcticament cada dia amb un discurs diferent i és clar que té por. També ha demanat negociacions, però el missatge de la protesta és clar: “Dimissió!”.
Per a mi, la protesta no és simplement una reacció d’indignació davant d’un pla turístic opac o d’un altre oligarca més. És una protesta contra un model econòmic que acumula riquesa mitjançant l’expropiació als veïns i les veïnes.
TTE: Fins a quin punt estan esteses les protestes? Es concentren principalment a Tirana o també a altres ciutats i localitats?
AZ: La protesta ha tingut el seu abast i participació més gran a Tirana, on s’han organitzat les principals mobilitzacions i on s’ha concentrat l’atenció pública. Però la reacció no ha estat limitada a la capital.
S’han realitzat esforços organitzatius a altres ciutats, com Vlora i Durrës, cosa que indica que la causa ha trobat suport més enllà de la zona directament afectada pel projecte.
La qüestió també ha començat a mobilitzar la diàspora albanesa, amb iniciatives i organitzacions a Itàlia, Alemanya i el Regne Unit.
Això demostra que la preocupació per aquest projecte i per la gestió dels béns públics a Albània també ressona entre la gent albanesa que viu a l’estranger.
D’aquesta manera, la protesta està adquirint gradualment una dimensió nacional i internacional i supera els límits d’un conflicte local relacionat amb un únic projecte turístic.
TTE: Quin impacte tindria el complex turístic de luxe de Kushner i Trump?
AZ: En el cas de Pishë-Poro-Narta, la proposta actual permet instal·lacions d’allotjament per a agroturisme, zones d’acampada, instal·lacions d’energies renovables i centres d’aqüicultura. A més a més, amb l’aprovació del Consell Nacional del Territori, inclouria la construcció d’àrees urbanitzades i carreteres.
Això tindria un important impacte ambiental sobre els delicats ecosistemes de la zona de Narta, coneguda per la seva biodiversitat i rellevància ecològica.
TTE: Les protestes van sorgir de sobte o el descontentament contra el govern feia temps que s’acumulava?
AZ: No, aquestes protestes no van sorgir de forma sobtada i no es poden entendre únicament com una reacció al projecte de Zvërnec i Nartë. La indignació vers el govern i vers la classe política en general fa anys que s’acumula a causa dels nombrosos problemes existents a Albània.
Entre ells hi ha la corrupció, l’emigració de les generacions més joves, les desigualtats socials i la concentració de la riquesa en mans de poques persones. En els darrers anys s’han produït diversos conflictes relacionats amb grans projectes de desenvolupament.
TTE: Participen principalment joves o hi ha persones de totes les edats?
AZ: La protesta reuneix persones de diferents grups d’edat, tot i que cal assenyalar que la participació juvenil ha estat especialment destacada.
TTE: Hi estan implicats els sindicats? Hi ha crides a la vaga a més de les protestes?
AZ: A Albània, la relació amb els sindicats és una mica problemàtica, ja que les dues principals confederacions sindicals són percebudes com a properes als grans partits polítics.
Això els ha impedit exercir un paper actiu en les protestes contra el projecte de Nartë i Zvërnec. Com a conseqüència, la mobilització ha estat liderada principalment per residents, activistes i organitzacions cíviques.
TTE: Com caracteritzaries el govern d’Edi Rama?
AZ: Des del punt de vista econòmic, les polítiques del govern són neoliberals. Hi ha una fe cega en el lliure mercat, en les privatitzacions massives i en les associacions publico-privades.
Durant aquesta dècada, propietats que pertanyien a ciutadans corrents han estat transferides a oligarques mitjançant una llei especial anomenada Llei d’Inversors Estratègics.
Políticament, l’Institut V-Dem ha caracteritzat el govern com una autocràcia electoral. Segons aquesta definició, hi ha pluralisme polític, però no un veritable Estat de dret; hi ha institucions, però estan controlades pel partit governant.
TTE: Podries explicar-nos una mica més sobre Lëvizja BASHKË?
AZ: Lëvizja BASHKË (Moviment Junts) es va fundar el 18 de desembre de l’any 2022. Va sorgir per iniciativa d’activistes i membres de l’Organització Política, un grup que opera des de l’any 2011.
L’Organització Política utilitzava el pit-roig com a símbol de llibertat i resistència. El pit-roig representa la visió del moviment en una “Albània glaçada” que s’està despoblant ràpidament a causa de l’emigració, especialment entre la joventut. Ser pit-rojos significa “quedar-se aquí, a Albània, resistir, viure amb intensitat i cantar, treballant dia rere dia per una societat més justa i democràtica”.
Som un partit polític d’esquerres i progressista. Inicialment funcionem com un moviment de base i hem participat en nombroses causes socials.
Entre elles figuren lluites laborals en què hem donat suport a persones mineres, treballadores petrolieres i obreres de la construcció durant les seves protestes.
La causa estudiantil va començar com una iniciativa d’estudiants i professors i professores d’universitats públiques per oposar-se a reformes a l’educació superior. Posteriorment es va ampliar als nombrosos problemes que afecten les i els estudiants a la seva vida quotidiana.
També hem participat en diverses causes socials: des d’una proposta legislativa per al reconeixement d’un salari digne, fins a la defensa d’un transport públic de qualitat, l’oposició a la destrucció del riu Vjosa, la protecció mediambiental i la promoció de la igualtat de gènere.
Lëvizja BASHKË va obtenir representació parlamentària per primera vegada a les eleccions legislatives albaneses de l’any 2025, quan Redi Muçi va ser elegit diputat.
Anteriorment, el partit havia participat a les eleccions municipals de Tirana de 2023. El líder del partit, Arlind Qori, es va presentar com a candidat a alcalde de Tirana i va obtenir prop del 5 % dels vots, mentre que Mirela Ruko va ser triada membre del consell municipal.
Aquest article va aparèixer al Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
