Xavier Figuerola, Marx21
Eleanor Marx (1855–1898), filla de Karl Marx i coneguda com “Tussy” pel seu afecte pels gats, va ser molt més que la filla d’un pensador revolucionari: va ser una intel·lectual, activista i organitzadora destacada del moviment obrer i de dones.
Nascuda a Londres en un ambient polític i intel·lectual vibrant, va participar des de jove en les discussions sobre El Capital i va treballar com a secretària, traductora i col·laboradora del seu pare.
Com ha dit la Rachel Holmes, autora d’una monumental biografia d’ella (per desgràcia no traduïda al català): “Tussy i El Capital van créixer junts”. Després de la mort de Karl Marx, Eleanor va ser una difusora clau del marxisme a Anglaterra, contribuint a introduir aquest pensament en el moviment obrer britànic, i sobretot vinculant teoria i pràctica.
Eleanor Marx va entendre que el socialisme havia de materialitzar-se en acció concreta. Com a militant de la Social Democratic Federation i posteriorment de la Socialist League —organitzacions revolucionàries de l’època— va treballar en la formació política i l’organització de la classe treballadora. Va establir vincles amb moviments obrers d’Europa i d’Estats Units, defensant la idea que la classe treballadora és internacional.
La seva participació en la històrica vaga portuària de Londres del 1889 n’és un exemple clar. No només va donar suport públic, sinó que va organitzar una recaptació de fons i presència activa als carrers, demostrant que les dones podien assumir responsabilitats centrals en la lluita obrera.
També va impulsar sindicats per a obreres en sectors especialment precaritzats, com el de les costureres i treballadores del gas, destacant com l’explotació capitalista afectava de manera diferenciada les dones, amb salaris més baixos, jornades llargues i doble càrrega laboral.
Més enllà del sufragisme
Eleanor Marx va criticar el feminisme burgès del seu temps. Tot i defensar el dret al vot i a l’educació, considerava que aquestes mesures eren insuficients si no transformaven les bases econòmiques que sostenen la subordinació femenina.
El seu article La qüestió de la dona (1886), és un escrit fonamental, encara avui dia. El va signar amb el seu company Edward Aveling, encara que aquest reconegué més endavant que el text era de l’Eleanor. En ell analitza l’opressió de les dones des d’una perspectiva materialista, vinculant-la a la propietat privada i a les formes de producció.
Per a ella, l’alliberament real no podia limitar-se a reformes legals; la incorporació al treball assalariat tampoc no era garantia d’emancipació si es mantenien les relacions d’explotació.
Eleanor defensava que la lluita per l’alliberament de les dones i la lluita de classes eren inseparables: un socialisme que ignorés la subordinació de les dones quedava incomplet, i un feminisme que desatengués l’explotació econòmica era superficial.
Dormint amb el diable
La relació amb Edward Aveling, company i col·laborador polític, va ser complexa. Junts van escriure textos, fer conferències i participar en campanyes obreres.
Tot i confiar en la seva fidelitat, Eleanor va patir tensions econòmiques i personals a causa de la conducta irresponsable d’Aveling. Aquestes traïcions van contribuir a la seva crisi personal i, finalment, al suïcidi el 31 de març de 1898, als 43 anys.
Tot el seu entorn l’havia advertit de les obscures intencions d’Aveling, dels seus enganys constants, del saqueig econòmic al que la sotmeté sempre, inclús endeutant-se a nom d’ella.
La traca final, va ser quan es va assabentar que s’havia casat, a esquenes seves, amb una jove actriu. El dramaturg progressista irlandès G.B. Shaw ja havia descrit a Aveling com un “rèptil”. Ningú dubta, ni llavors ni avui, de la seva responsabilitat directa en la mort d’Eleanor, que avui es pot veure com un cas clar de violència de gènere d’ell vers ella.
La seva mort va sacsejar el moviment socialista internacional i va posar en relleu les tensions entre teoria i pràctica dins dels moviments revolucionaris, així com la persistència de dinàmiques masclistes fins i tot en espais d’emancipació; tema de completa actualitat, per desgràcia, encara avui dia.
Emancipadora
Eleanor Marx també va destacar com a traductora i difusora cultural, introduint a Anglaterra l’obra d’Henrik Ibsen i valorant el potencial crític de textos com Casa de nines per denunciar la subordinació femenina.
Considerava que la cultura i la formació política eren claus per desenvolupar la consciència de classe i la capacitat d’organització. Com a oradora pública, va trencar estereotips de gènere i va demostrar que les dones podien ocupar espais polítics centrals, inspirant altres dones a implicar-se en la política i el sindicalisme.
La trajectòria d’Eleanor Marx recorda que el marxisme és una pràctica emancipadora que travessa totes les dimensions de la vida. La seva vida i obra subratllen que no hi ha alliberament femení sense transformació socialista, ni socialisme real sense igualtat plena de les dones treballadores. En un context on el capitalisme segueix generant explotació de classe i violències masclistes, recuperar la figura d’Eleanor Marx és una necessitat i un repte polític.
