Ira Vent, Marx21
Sobre governs que costen vides
L’octubre passat va esclatar l’escàndol de les fallades al cribratge de càncer de mama a Andalucía. S’havia omès el deure de prestar serveis sanitaris a dones afectades o amb possibles afectacions, cosa que s’ha traduït en morts evitables.
L’octubre de 2025, l’advocat de l’associació AMAMA, Manuel Jiménez, va confirmar la posada en marxa d’una denúncia col·lectiva amb una llarga llista d’afectades, que per desgràcia no hi cap en un sobre o un sol foli, i que feia més de dotze mesos que esperaven per rebre els resultats de les seves mamografies.
AMAMA, Associació de Dones Afectades pel Càncer de Mama d’Andalucía, ha estat la primera esquerda en un mur de silenci que ocultava les històries clíniques d’almenys dues mil dones. Aquesta esquerda que a les portes de l’any 2026 s’ha convertit en una allau de casos per tot l’Estat espanyol, ha obligat el Parlament andalús a constituir una comissió de recerca de la qual seguim a l’espera del seu informe.
La detecció precoç del càncer de mama a la sanitat andalusa neix als anys 90 amb una premissa clara: la detecció precoç salva vides. Durant les dècades següents la tendència va ser clarivident, una inversió més gran en aquest servei va portar a una mortalitat inversament proporcional, tant és així, que alguns informes apuntaven que la mortalitat específica va baixar al voltant del 25%.
Però un punt d’inflexió clau en aquesta tendència el va marcar la posada en marxa d’uns pressupostos en què es reivindicava la “col·laboració publico-privada”, amb un model simple: el Servei Andalús de Sanitat (SAS) seguia pagant, però les mamografies es llegien en centres concertats que facturaven per prova (5,2 milions d’euros anuals) i que, en no estar integrats en la història clínica única, retornaven els informes per via postal. Entre els anys 2015 i 2022 l’externalització va passar del 12% al 67% i el temps mitjà de resposta es va disparar de 21 a 147 dies.
Les dades que ha aportat el Servei Andalús de Sanitat, a petició parlamentària, deixen ben clares les línies que dibuixen el mapa del negoci: mentre que els llocs públics de radiologia s’anaven reduint, les despeses a l’externalització de les mamografies (entre altres) s’incrementaven al cent per cent. De l’article del diari El Salto d’Aurora Báez Boza, “Quines empreses es beneficien de les privatitzacions en sanitat de la Junta d’Andalusia”, podem posar nom i cognoms a les externalitzacions, i tots coneixem bé la finalitat d’aquest mecanisme, desinvertir i degradar allò públic per justificar allò privat.
A dia d’avui segueixen sent centenars, milers de dones que continuen esperant els resultats i una segona lectura. A més d’això, com hem dit, s’estan fent i reconeixent errors en altres comunitats autònomes, com és el cas de la Comunitat de Madrid amb la detecció de càncer de colom.
Desvergonyiment
Tot això mentre es va exaltant el mantra que la “dreta gestiona millor”.
Tot i això, el que estem presenciant una vegada més, és el desvergonyiment i arrogància d’una dirigència política que demana despolititzar allò públic, quan si alguna cosa tenim clara des de la lluita i la col·lectivització és que la “despolitització del públic” dels governs del PP sempre ens acaba costat vides.
Però, encara que difícil, també hi podem trobar raigs d’esperança. Casos tan esquinçadors com el dels cribratges ens ajuden a aprendre que l’única resposta, protecció i altaveu que han tingut milers de dones a l’hora de deixar enrere la por i de no enfrontar-se soles al desemparament institucional, ha estat gràcies a l’organització col·lectiva.
Des de l’any 2019 AMAMA va ampliar les seves fronteres formant una federació de moltes altres associacions, un canvi que ha estat clau per ampliar la seva capacitat d’influència en la presa de decisions sobre polítiques i sanitat al territori andalús. L’associació, AMAMA, que ha empès, denunciat i alçat la veu per totes nosaltres és un exemple clar que quan la lluita parla des de l’organització, el capital, encara que sigui una miqueta, acaba retrocedint.
