Óscar Corb, Marx21
El partit ultradretà Vox es disfressa de classe obrera per intentar convèncer les persones treballadores de la zona sud de Madrid que és l’opció política que resoldrà els seus problemes.
El gir estratègic de Vox després de la sortida dels marquesos Espinosa dels Monteros i Rocío Monasterio, l’ala ultraliberal del partit, i altres pesos pesants com Javier Ortega Smith, ha culminat amb una nova figura vinculada a la Universitat Complutense, l’historiador Carlos Hernández Quero, que amb un discurs obrerista està intentant canalitzar el descontentament de les classes treballadores i atreure-les vers els seus postulats ideològics, arribant a culpabilitzar de la situació dels barris madrilenys, l’expulsió dels veïns o el deteriorament dels serveis públics a la seva ex-sòcia de govern i presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i fins i tot als fons immobiliaris estrangers.
D’un marquès a un jove amb arracada a l’orella
L’estratègia de Vox de tallar amb el discurs ultraliberal per parlar de coses que històricament ha defensat l’esquerra ja ha estat explotada àmpliament per Marine Le Pen a França.
De fet, Hernández Quero va ser format durant anys a l’ISSEP (Institut des sciences sociales, économiques et politiques), una institució político-acadèmica d’educació superior fundada a França per Marion Maréchal, néta de Jean-Marie Le Pen, i centrada en la difusió d’ideologies ultradretanes.
Amb aquest canvi d’imatge, i havent-se expulsat la pudor de “pijo” que projectava el marquès de cognoms compostos, Vox pretén introduir-se a les perifèries com el cinturó vermell de Madrid (zona sud) o el corredor de l’Henares, on sempre han obtingut uns resultats discrets. Aquests “femers multiculturals”, com Vox els anomena, són un filó de precarietat i desencís polític que volen aprofitar.
En aquest gir estratègic, i com ja va fer Trump amb el vot llatí, també pretenen atraure a les persones migrants que viuen “legalment” a Espanya i presentar com una amenaça als que han de venir i poden disputar-los la seva posició com a força de treball.
Nou discurs, mateixa política
Amb la seva campanya “Madrid sud dempeus” iniciada al barri d’Aluche, Vox tracta de “reivindicar a tots els barris del sud de Madrid especialment abandonats uns serveis públics que funcionin i no estiguin col·lapsats, recuperar la seguretat i la tranquil·litat i que no es perdi la identitat dels barris de Madrid”.
Ha arrencat aquesta campanya Isabel Pérez Moñino, portaveu de Vox a l’Assemblea de Madrid, acompanyada per Hernández Quero, que en una mena de “podemització” del seu discurs, que recorda als inicis del partit morat, ha declarat que “defensar la seguretat als nostres barris no és de dretes ni d’esquerres, és de sentit comú”.
Així, amb el sentit comú com a estendard, ha dit defensar la sanitat pública, el transport, l’habitatge accessible i per suposat “poder caminar pel nostre barri sense que hagi perdut la identitat”.
El seu discurs xenòfob de tota la vida, ara sembla estar revestit de la defensa dels serveis públics, com dicta el “sentit comú”. Però sota aquesta aparença social i obrerista d’una part del seu discurs, cada pas que es tracta de fer en aquesta direcció, per petit que sigui, és bloquejat sistemàticament per les dretes, Vox inclòs, com quan van votat en contra de mesures orientades a gravar els propietaris de segones i terceres vivendes.
Però els seus discursos canviants i sovint contradictoris, tal com explica l’historiador Steven Forti, “no busquen coherència sinó respondre al que els van indicant les enquestes”. I per més que es disfressin de classe obrera i parlin de serveis públics, el seu menyspreu vers els “femers multiculturals” no ha canviat, ja que les persones migrants i els nens estrangers segueixen estant al punt de mira i la migració massiva sembla ser la culpable de “l’auge desmesurat dels preus dels arrendaments”, segons va declarar Hernández Quero al Congrés.
En l’àmbit econòmic, les seves paraules tampoc són coherents amb les seves polítiques, ja que encara que intenten aparentar que vénen per donar suport a la classe obrera i millorar els seus barris, recentment Vox ha votat amb el PP contra les pujades d’impostos als fons immobiliaris, tant a l’Assemblea de Madrid com al Congrés dels Diputats.
Fons voltor
A Hernández Quero semblen molestar-lo els fons voltor que especulen amb la vivenda i deterioren els barris i la salut mental dels veïns, però només si són estrangers.
Però si hi ha alguna cosa que la consciència de classe ens ha ensenyat, és a estar immunitzades contra aquests discursos que defensen el que és públic en aparença però que ho menyspreen en el fons, perquè ja sabem que per a aquest ampli rang de l’espectre ideològic que va des de “l’inofensiu” socioliberalisme fins a la dreta més extrema, els serveis públics no són més que un bé de mercat que cal explotar i amb el que es pot especular sense remordiments en el millor dels casos. En el pitjor, l’estratègia és infrafinançar-los per deteriorar-los i poder argumentar que el que és públic no funciona i la millor solució és privatitzar-los.
