Xoán Vázquez
“Com poses en paraules el que està passant?” Això es preguntaven en una entrevista concedida a The Guardian a l’agost del 2024 els integrants del col·lectiu palestí de hip-hop DAM.
Per a uns músics que han suportat la censura i els boicots i mai no han evitat posicionar-se políticament a través dels temes i les lletres de les seves cançons, l’atrocitat del que està passant a Gaza els ha fet qüestionar-se si realment hi ha algun poder a l’art. La conclusió, després de 26 anys d’existència, amb més de 100 senzills i 3 LPs publicats, és que la música no pot aturar una màquina de guerra.
Tot i així, el grup col·labora amb diverses organitzacions, fent un treball social als barris amb nenes i nens, perquè creuen que des del Rap i el Hip Hop es pot crear un canal d’expressió amè, pacífic i entretingut que contribueixi al desenvolupament de les seves infàncies.
El grup es va formar el 1998 a Lidd, una ciutat de classe treballadora amb un alt nivell de delinqüència i pobresa i de majoria jueva, però amb una important població àrab. La banda està formada pels germans Nafar i el seu amic Jreri. El seu nom significa sang —tant en hebreu com en àrab— però també és l’acrònim de Da Arabic MCs.
Durant aquests més de vint anys, la banda ha lluitat per ser reconeguda en primer lloc com a artistes, no pas definits per la seva nacionalitat. Les lletres de les seves cançons tenen les característiques clàssiques del rap, a les quals afegeixen la frustració de sentir-se ciutadans de segona al lloc on han nascut.
Connotacions polítiques
DAM va començar als anys noranta, l’època dels acords d’Oslo. Van començar a fer música en anglès i després en hebreu. Van actuar en clubs de Tel Aviv, tenint com a referents Tupac Shakur i la música del grup de rap algerià MBS (Le Micro Brise Le Silence).
De mica en mica van anar desenvolupant el seu so únic que barreja melodies palestines tradicionals, entonació de rap àrab, així com ritmes i línies de base occidentals de hip-hop.
Les primeres cançons de DAM no tenien connotacions polítiques, però les mateixes experiències vitals els van anar radicalitzant.
El 3 de setembre de 2000, un amic de Tamer Nafar va morir assassinat a trets. A ell li van dedicar la primera cançó amb referències polítiques, titulada Booba.
El 29 de setembre de 2000 va esclatar la segona intifada, i la banda va publicar el tema Posheem Hapim me Peshaa (Criminals Innocents). A partir d’aquí van deixar de cantar en hebreu.
Però l’impuls a la seva carrera va arribar l’any 2001, amb la publicació del tema Meen Ehrabi (Qui és el terrorista?) que es va convertir en un hit després de ser descarregat més d’un milió de vegades del lloc web de la banda).
“La segona intifada de 2000 al 2005, va ser un període de més violència que ho va canviar tot. De sobte, els nostres espectacles i música van ser censurats i boicotejats. I vam comprovar que créixer palestí amb ciutadania israeliana en l’ocupació és complicat. Ets una crisi d’identitat viva”.
La llei de lleialtat cultural
Però a mesura que s’incrementava la seva popularitat entre els joves dels territoris ocupats, han esdevingut un dels objectius predilectes de la dreta i la ultradreta israeliana.
Són objectiu particular de la ministra de Cultura i exgeneral de brigada israeliana, Miri Regev, que no ha dubtat a atacar obertament la banda. A més, és la promotora d’una llei de lleialtat cultural que restringeix la llibertat d’expressió, perquè nega finançament a tota expressió cultural que no expressi la seva devoció per l’Estat d’Israel, alhora que censura qualsevol producció cultural vinculada a la Nakba.
La ministra va intentar prohibir un dels seus concerts, i Tamer Nafar va respondre en declaracions a AFP: “Regev no és més que una portaveu governamental per propagar el verí racista”.
En un reportatge aparegut a l’Agència de notícies ANRED es recorda que l’any 2003 el grup, en col·laboració amb Abir al Zinati, cantant palestina de R&B, va crear la cançó Born Here (Nascut Aquí).
Va ser una al·lusió a una popular cançó israeliana del Duo Datz, que deia: “Jo vaig néixer aquí, els meus nens van néixer aquí, i aquí és on vam construir les nostres cases amb les nostres mans”.
DAM va modificar la lletra per cantar “Jo vaig néixer aquí, els meus avis van néixer aquí, i aquí és on vosaltres vau destruir les nostres cases amb les vostres mans”.
