Liam Winning
El 15 de novembre, al Centre Històric de la Ciutat de Mèxic, milers de persones van sortir als carrers contra del govern de Claudia Sheinbaum.
Convocats per sectors lligats a negociants i campanyes de dretes, la marxa va utilitzar el símbol d’One Piece, utilitzat en rebel·lions juvenils com al Nepal i Madagascar [veure el nostre butlletí nº. 66], al costat de multituds de banderes nacionals.
També van reivindicar la imatge de Carlos Manzo, que va ser el bartlle d’Uruapan, a l’estat de Michoacán. Manzo va ser assassinat fa dues setmanes després de parlar en contra del narcotràfic i oposar-se a la política del govern respecte al narco: Manzo exigia polítiques més semblants a les de Bukele a El Salvador, centrades en la repressió i la violència estatals. Les protestes van incloure contingents d’Uruapan, amb alguns familiars de Manzo marxant en contra el govern.
Què representen aquestes protestes?
La suposada causa és en contra de la corrupció de l’Estat, la dominació dels narcos a la societat mexicana, i la violència, especialment després de l’assassinat de Carlos Manzo. La seva mort es va rebre amb crítiques sorolloses en contra del govern, i la seva manera d’enfrontar-se al narcotràfic.
Però tant els que van convocar la marxa com el seu contingut ens mostren el seu caràcter de dretes.
El llenguatge emprat en diversos casos en contra de la presidenta Claudia Sheinbaum va ser clarament masclista i antisemita, i tampoc no es veu com una rebel·lió de la joventut. Més aviat, sembla que la protesta va ser convocada per sectors adinerats, fins i tot empresaris, la dreta catòlica i gent d’edat mitjana cap amunt que són els que voten els partits institucionals de dretes, el Partit d’Acció Nacional (PAN) o el Partit Revolucionari Institucional (PRI).
Els drets denuncien que les polítiques del partit de Sheinbaum, Morena, sobre el narco està amenaçant la “credibilitat de l’Estat”.
Però aquells al Senat (la dreta del PRI i el PAN) que reclamen aquestes demandes en contra del govern també són culpables del mateix, contribuint en excés a la inestabilitat política i social, la corrupció, la violència i la dominació dels narcos durant els sexennis previs a l’ascensió de Morena l’any 2018 amb Andrés Manuel López Obrador.
Els comerciants que estan aliats amb la dreta, junts als polítics del PAN i el PRI cerquen crear una crisi al govern —ja que aquest ha pogut mantenir una alta taxa de popularitat— i recuperar-se després de les eleccions desastroses l’any passat.
Una alternativa anticapitalista
Però tampoc ens podem posar-nos al costat del govern. Sheinbaum, com AMLO abans, cerca progressar amb el procés de militarització del país començat com governs previs durant la guerra contra el narco, amb l’establiment de la Guàrdia Nacional sota AMLO, i la seva integració a les Forces Armades.
I encara que cal defensar les polítiques d’esquerres del govern (en contra de la pobresa, per l’avortament legal…) quan són atacades des de les dretes i rebutjar fortament el masclisme i l’antisemitisme, també hem de reconèixer que hi haurà molta gent amb rancúnia per la situació del país.
Hi va haver molts casos de gent que van assistir a la marxa sense donar suport a cap partit, només pel seu rebuig a la situació actual. Sens dubte hi ha la mateixa rancúnia sobre la inseguretat, la violència, la corrupció, la dominació dels narcos… entre els sectors que surten als carrers per Palestina, en defensa de l’educació pública a les universitats, amb les i els docents que lluiten pels seus salaris, amb les lluites en contra de la precarietat, amb les lluites feministes, amb les lluites dels pobles indígenes.
Però cal explicar que les crítiques de les dretes no són una força legítima contra l’Estat. Mentrestant, l’esquerra anticapitalista ha d’articular una resposta als problemes als què s’enfronta la classe treballadora mexicana, resposta que pugui actuar com un pol d’atracció enfront del govern.
