El canvi climàtic provoca incendis forestals, que alhora provoquen més canvi climàtic.
David Leiva
El món està perdent més boscos que mai, i per primera vegada els incendis han superat l’agricultura i la tala com a causa principal.
Segons un informe de l’Institut de Recursos Mundials (WRI), només l’any passat es van destruir 6,7 milions d’hectàrees de boscos tropicals. És una superfície gairebé de la mida de Panamà.
Hi ha una clara relació amb el canvi climàtic, ja que l’any passat va ser el més calorós que s’ha registrat mai. Les condicions seques i caloroses —combinades amb el patró climàtic d’El Niño i l’efecte del canvi en l’ús de la terra— van fer que els incendis fossin més intensos i difícils de controlar.
Els incendis també provoquen més canvi climàtic. La crema de boscos va alliberar més de quatre vegades les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tot el transport aeri de l’any 2023. Els incendis forestals estan empenyent espècies úniques cap a l’extinció i obligant els pobles indígenes a abandonar casa seva. Danyen la salut de les persones, sobrecarreguen el subministrament d’aigua i amenacen els mitjans de subsistència.
L’informe també destaca com la pobresa i els conflictes empitjoren la situació. A la República Democràtica del Congo, els índexs de pèrdua de boscos s’han disparat. Les condicions han estat inusualment caloroses i seques. I el conflicte en curs amb grups rebels als que dóna suport la veïna Rwanda ha provocat més inestabilitat i més tala de boscos.
Alerta vermella
Al Brasil, l’expresident d’extrema dreta Jair Bolsonaro va lliurar la selva tropical als grans productors de carn de boví i soja. Les coses han millorat una mica des que el president Lula, del socialdemòcrata Partit dels Treballadors (PT), va tornar al poder l’any 2022.
Però els incendis representen ara el 66% de la pèrdua forestal. Aquesta xifra s’ha multiplicat per sis des de l’any 2023. Elizabeth Goldman, codirectora de la plataforma Global Forest Watch del WRI, va dir: “Aquest nivell de pèrdua de boscos no s’assembla a res que hàgim vist en més de 20 anys de dades. És una alerta vermella mundial. Les nostres economies, les nostres comunitats, la nostra salut… res no pot sobreviure sense els boscos”.
Les dades haurien de fer sonar les alarmes sobre l’impacte del canvi climàtic a la fauna i la flora del planeta i de les persones. Però els gegants dels combustibles fòssils continuen extraient carbó, petroli i gas que saben que amenaçaran la nostra supervivència. I els líders mundials treballen mà a mà amb els capitalistes dels combustibles fòssils.
Al novembre, els líders mundials es reuniran a Belem, Brasil, per a les converses de la COP sobre el clima a la selva amazònica. No podem confiar que els delegats en aquestes converses facin els canvis sistèmics a la societat necessaris per aturar el col·lapse climàtic.
Paradoxalment, els preparatius per a les converses han implicat l’augment de la capacitat aeroportuària i la construcció de carreteres noves. Per tot això, les negociacions haurien de ser el centre de les protestes massives al Brasil i a tot el món.
Podríem aturar la catàstrofe climàtica si visquéssim en un món que controléssim democràticament.
Necessitem reemplaçar el capitalisme, un sistema impulsat per la competència, pel socialisme, un sistema organitzat col·lectivament des de baix, per satisfer les necessitats de totes les persones. I aviat.
