Georgiana Ciupag
Entrevistem una companya romanesa sobre les recents eleccions presidencials a Romania, en què l’extrema dreta gairebé va guanyar.
Què defensen el candidat de l’extrema dreta, George Simion, i el seu partit AUR?
El partit ultra AUR, Aliança per a la Unió dels Romanesos, es va fundar l’any 2019. Al ser ultranacionalistes es refereixen a la unió de les persones romaneses, ja siguin a Romania, a Moldàvia o a la diàspora.
Van aprofitar la crisi de la covid de 2020 per donar-se a conèixer i guanyar popularitat. Van saber aprofitar molt bé les xarxes socials per arribar a tothom. Van crear “bulos”. Van fer un tipus de conspiranoia sobre la covid, sobre la situació de confinament, són antivacunes… Defensen en el Parlament de Romania que no es vacunin les dones del virus del papil·loma humà. També estan en contra de la vacunació infantil. Són un món a part.
Aprofitant la situació de 2020 van créixer molt es van fer molt populars entre la població jove. Això és el més preocupant. La gent jove que està cremada de la situació política que es viu a Romania des de fa gairebé 35 anys i que no troba una sortida en el nostre país.
Simion és el fill, entre cometes, de Călin Georgescu, que va ser el primer candidat d’AUR a les presidencials a Romania. Aquelles eleccions es van anular, i tot això es va fer molt malament. L’anul·lació de les eleccions i la prohibició a Georgescu de tornar a presentar-se, va crear un efecte rebot en la gent. Alguna gent que potser no l’haguessin votat o no ho tenien clar van acabar votant-lo.
Simion es refereix a Georgescu com al seu “pare”. Això ens fa recordar molt el Ceauşescu, el dictador de Romania entre 1965 i 1989, que es presentava com el “pare de la nació”.
AUR, Georgescu i Simion, reprodueixen part de la ideologia de règim del Ceaușescu. Estan en contra de la Unió Europea (bé, jo també ho estic, però per motius molt diferents!). Admiren molt a Putin i pensen que ells podrien fer a Romania el que fa Putin a Rússia.
Els obsessiona la defensa de la família tradicional, i són molt LGTBIfòbics. Diuen que amb ells de cap manera es legalitzarà el matrimoni entre dues persones de mateix sexe, no permetrn manifestacions a favor dels drets LGTBI+, no es podrà parlar del tema a les escoles, etc.
Amb el seu l’ultranacionalisme, no només són antimigració, i contra la gent LGTBI+; també són antisemites. Venen la idea conspiranoica que “els jueus controlen el món” i que “Europa està controlada pels jueus”. Diuen que els jueus volen imposar la seva fe, la seva creença i que el cristianisme —el cristianisme ortodox, que a Romania és majoritari— desapareixerà. Això també ho han aprofitat i ha calat a la ment de la gent, que els canviaran la fe, els canviaran les esglésies i les seves maneres d’orar i tot plegat.
Fins i tot és fan eslògans al voltant de la religió. Coses de l’estil: “A Romania som ortodoxos, a Romania tenim les esglésies, a Romania ningú vindrà i dirà com hem de resar o a quin Déu, nosaltres tenim el nostre”. Això ho han utilitzat molt, la fe.
Aquest candidat ultra acaba d’obtenir el 46,4% a les eleccions presidencials a Romania. Com ha passat això?
La societat romanesa està molt cremada. El perfil de simpatitzants i votants de Simion i del seu partit consisteixen en persones joves; persones amb molt poca formació acadèmica o professional; gent en situació d’atur i/o pobresa extrema; o gent que viu en pobles petits i que sobreviuen de l’agricultura o de la ramaderia…
Per què l’han votat? Doncs perquè el seu discurs populista ha calat molt en aquest sector de la ciutadania.
Com he dit abans, Simion ha sabut aprofitar les xarxes socials: és una característica molt típica de l’extrema dreta i aquests no són una excepció. L’han sabut aprofitar i avui en dia, qui més qui menys té un mòbil i accés a les xarxes socials.
Amb aquesta eina han fet arribar un discurs simple, de “defensa dels romanesos”. On Trump diu, “America first”, Simion diu “Romania first”.
Diu que els romanesos no hem de sotmetre’ns a la Unió Europea perquè a canvi de fons europeus hem de complir certes normes. El cert és que aquestes normes sí que afecten directament a la societat. En canvi, els fons europeus que s’haurien de destinar per millorar el país es perden entre la corrupció, entre els projectes que es queden en paper mullat i mai arriben a beneficiar la població…
I d’aquí ve aquest disgust, aquest malestar per part de la població romanesa envers la UE. Simion se n’aprofita, i de tots els mals que passen a Romania, culpa a Unió Europea.
I per una altra banda admira a Putin, admira a Trump d’Estats Units i ensenya als romanesos el model de política que fan aquests dos com el model de política que s’hauria de fer a Romania.
Els romanesos primer, els recursos per a nosaltres, i una patada al cul a la Unió Europea.
Els ha votat molta gent també pel model polític que portem vivint des de la revolució de 1989 fins avui en dia.
Fins a la revolució vivíem mancats de drets, en un règim que es feia dir comunista, però realment va ser un capitalisme d’estat on les i els treballadors no tenien drets, on la gent no tenia recursos, etc. Però malgrat tot això, moltes persones senten que ara viuen pitjor que llavors, i tenen nostàlgia per l’època de Ceaușescu. En una enquesta, la majoria de la població tenia una bona opinió del dictador caigut.
I Simion, el seu discurs i el seu programa electoral, recorden molt a les polítiques de Ceaușescu. “Tancar les fronteres, els recursos només per a nosaltres i viurem millor i ens farem amics de Rússia perquè Putin és un heroi.”
Amb la guerra d’Ucraïna, Romania ha hagut d’acceptar gent refugiada ucraïnesa. Ha acceptat, amb les condicions que imposa la Unió Europea: havien de destinar els fons, havien de fer una acollida, etc. Molts romanesos que viuen en situació de pobresa extrema, gent que té dificultats per sobreviure, s’ha emprenyat perquè diu que “no, és que als altres els donen un pis i feina i a nosaltres el govern no ens dóna res.” Simion ho ha aprofitat per girar la situació al seu favor, per assenyalar els governs anteriors de mala gestió.
També és culpa de les esquerres, perquè fins ara Romania ha estat governada majoritàriament per partits que es fan dir d’esquerres, però que apliquen polítiques de dretes.
Fa molts anys que Romania pateix una corrupció enquistada, una falta de política social i molta gent pateix pobresa extrema.
I apareix un messies com Simion, i et diu el que tu vols sentir i et diu que té la solució perquè tu surtis demà mateix de la pobresa… doncs, per suposat, el votes. Això ha passat a Romania.
Qui és el candidat guanyador, Nicusor Dan? Té solucions als problemes de la gent pobre i treballadora?
Doncs no, categòricament no ens ofereix res.
Nicusor Dan és exalcalde de la capital, Bucarest. Es presenta com a candidat independent, no sota les sigles de cap partit, però defensa polítiques neoliberals i de dretes.
No ofereix cap solució per a la gent de la classe treballadora o la gent pobra; farà polítiques continuistes. Acceptarà les condicions que la Unió Europea ens imposa i continuarem vivint de la mateixa manera que hem viscut fins ara. El seu programa no preveu millores del benestar social.
No proposa cap mesura per cobrir la falta de metges que hi ha al sistema sanitari romanès, ni planteja un projecte perquè Romania tingui un sistema sanitari mínimament digne. El que hi havia se’l van carregar, i ja no existeix la seguretat social. Ara per accedir a atenció mèdica —per anar a un metge, per una simple revisió…— has de pagar, i això amb diners que la gent no en té.
Tampoc té un projecte per al sistema educatiu que està coix de les dues potes ja. Falten professors, falta un programa d’ensenyament, falten escoles d’educació especial o d’inclusió dels infants que tenen situacions especials dins el sistema educatiu.
Nicusor Dan farà les mateixes polítiques que el president anterior, Klaus Iohannis. Seguirà les directrius de la UE al peu de la lletra i ja està.
Però de polítiques reals que s’ajustin a les necessitats socials de Romania, que ofereixin millores sociopolítiques, no n’hi ha. Cap dels candidats a la segona volta no m’ha convençut. És per quedar totalment decepcionada.
El candidat ultra va obtenir vora el 70% del vot de la gent romanesa a l’Estat espanyol. Com s’explica això?
És molt difícil de digerir que la majoria de gent que jo conec, que compartim amistats i espais, votin l’extrema dreta de Romania.
És gent que ha marxat del país majoritàriament per motius econòmics, per millorar la seva vida —que tenen tot el dret, com tothom— però si han millorat una miqueta el seu nivell de vida es creuen superiors a la resta dels romanesos. És increïble, però és així.
Diuen que no volen acabar vivint tota la seva vida a l’Estat espanyol, sinó que pensen que en un futur, quan hagin reunit els diners suficients, tornaran a Romania per viure la seva vellesa allà. És un projecte bonic però molt poc realista.
I què passa? Només veuen possible aquesta tornada amb Simion. Perquè ell ha dit que els altres països europeus on viuen els romanesos s’aprofiten de Romania i que nosaltres som la mà d’obra barata.
És el mateix discurs populista que a Romania, però adaptat a cada país de la diàspora. És trist veure que un percentatge tan alt és adepte a l’extrema dreta.
Què vol dir tot això? Que són antimigració com Simion, però ells són migrants. Són LGTBIfòbics, però conec més d’un que té un fill o filla LGTBI+.
Voten en contra dels seus propis interessos.
És com la gent d’aquí que vota VOX. “Jo voto en contra de la migració”, però en realitat estan votant en contra de la sanitat pública, de l’educació, d’unes pensions dignes, etc.
De vegades, els comentaristes es refereixen a Romania com un país “ex comunista”? És cert, això?
Doncs no, estan confonent conceptes. S’han encarregat de dir que “Romania ha estat comunista, i mira com de malament vivien”, però no, Romania no ha estat comunista en cap moment. El que vam tenir era capitalisme d’estat, que és molt diferent al comunisme.
Vam tenir una dictadura durant 40 anys que l’encapçalava Ceaușescu, que es feia dir el pare de la pàtria i la seva dona era la mare de la pàtria. Aplicaven un tipus de polítiques de capitalistes, però les disfressaven de comunisme. En deien comunisme però realment era una altra cosa.
No hi havia drets laborals durant aquest període de dictadura. No hi ha havia una distribució justa del capital, del sistema de producció entre els obrers… No hi ha havia una distribució dels recursos entre totes i tots els romanesos, entre totes les persones treballadores d’aquella època.
Tot el contrari, tot el que es produïa era destinat a l’estat, s’encarregava l’estat de gestionar-ho, i de tornada et deixaven alguna engruna del que tu produïes perquè no morissis de gana. L’estat burocràtic controlava el sistema de producció i decidia com distribuir els beneficis.
Això no és comunisme, d’això se’n diu capitalisme d’estat.
Existeix una esquerra real a Romania? O com a mínim moviments socials, sindicats…?
No hi ha un moviment d’esquerres real a Romania. No hi ha una organització d’esquerres amb força que pugui girar aquesta situació preocupant que viu actualment Romania.
De fet, molts països del món viuen aquest problema del gir cap a la dreta.
A Romania hi ha hagut partits polítics al poder que porten sigles d’esquerres, com ara el Partit Socialdemòcrata, el PSD, però com he dit, d’esquerra només tenen el nom, ja està.
No han fet mai polítiques d’esquerres, no han beneficiat a la majoria social, la població no ha rebut en cap moment suport de la classe política. No han intentat fer que el país avanci cap a una justícia social, amb drets laborals dignes, dret a la sanitat digne, dret a l’ensenyament digne i gratuït, etc.
Se suposa que hi ha hagut una transició de la dictadura a la democràcia, però quina democràcia? Vivim sota un sistema capitalista i el venen com la Llibertat i la Democràcia.
De sindicats, n’hi ha a Romania, però ben pocs i estan sotmesos al sistema, a les normes que imposa el Parlament de torn.
Hi ha algunes associacions que lluiten pels drets fonamentals, però són ben poques i petites. Conec algunes que lluiten pels drets del col·lectiu LGTBI+, per exemple. Algun moviment fan i alguna manifestació han fet, però tenen poca influència, reben molt poc suport de la gent. Aquestes associacions intenten fer-se un lloc i defensar els drets, però és difícil.
Per exemple, hi ha ben pocs moviments feministes a Romania. Moltes dones no tenen aquest sentiment de defensar els seus propis drets, i de fer-se escoltar i reivindicar-se com una dona de la classe treballadora.
Ara comencen a manifestar-se una mica, algunes petites associacions que han començat a sorgir, però la situació no és fàcil.
