Laura Rivera
Dimecres 16 d’abril passat, el Tribunal Suprem del Regne Unit va emetre una sentència sobre la definició de “dona” al més pur estil anys 50.
Després de sis anys de malbaratar els diners dels seus benefactors milionaris, For Women Scotland aconseguia guanyar un judici que havia perdut en dues ocasions anteriors contra el Govern escocès.
El motiu del cas és que l’any 2018, el Govern escocès va incloure les dones trans als seus comptes sobre paritat de gènere en càrrecs governamentals. El seu raonament es basava en la lectura de la Llei d’Igualtat 2010, que defineix nou característiques protegides contra les quals és il·legal discriminar.
La categoria de “sexe” va ser inicialment redactada de forma inclusiva, entenent-se per “sexe” tant aquell assignat en néixer com l’adquirit a través d’una transició. Aquesta definició reconeix el sentit comú, que diu que les dones no caminem pel carrer sense roba, així que tant dones trans com cis (és a dir, no trans) poden patir masclisme en ser percebudes com a dones, sigui el que sigui que tinguem entre les cames.
El que hauria d’haver estat un detall nimi es va convertir en una batalla legal quan For Women Scotland va ser creat amb l’única finalitat de portar aquest cas a judici i trobar qualsevol excusa legal per atacar les dones trans.
Com que no han dut a terme cap altra campanya pels drets de la dona, el mite que existeixen per protegir-nos cau per si mateix. Són un grup d’odi, únicament i exclusiva.
L’ambient social cada cop més reaccionari ha permès una sentència que redueix les dones a la seva funció biològica.
Segons els homes cis del tribunal suprem, les dones som un úter errant, i la presència d’aquest òrgan ha de condicionar tots els àmbits de la nostra vida.
D’ara endavant, la categoria protegida de “sexe” només cobreix aquelles persones assignades com a dona en néixer. Allò que tantes dones van lluitar durant anys —el dret a ser vistes com alguna cosa més que la nostra biologia— ha estat esborrat de cop i volta.
Excloure
La Llei d’Igualtat 2010 permet crear espais exclusius per a membres de categories protegides sempre que els mitjans siguin proporcionats i la finalitat estigui justificada. Per tant, en esmenar la definició de “sexe”, aquesta sentència obre les portes a poder excloure dones trans d’espais per a dones si es designen espais per a un sol “sexe”.
Tot i que no és una obligació legal que tots els espais per a dones excloguin les dones trans (per exemple, encara no s’ha dit res dels banys), els grups d’odi ja han començat a fer pressió i a amenaçar amb denúncies contra el sistema públic de salut perquè comenci a excloure dones trans dels espais només per a dones dels hospitals.
En un gir encara pitjor dels esdeveniments, la policia de transport ha anunciat que permetrà que homes registrin, arribant a poder despullar en aquest registre, dones trans.
La pregunta és, com pretenen saber qui és trans i qui no? La resposta és aquesta: simplement es basaran en estereotips de gènere de com ha de ser una dona.
És il·legal resistir-se a un registre, així que aquesta sentència ha donat permís per a que un policia despulli qualsevol dona que considerin massa masculina.
Veient l’historial de la policia britànica, sobre el qual s’estima que violenten una dona cada setmana, l’abús de poder és imminent. Però això era per protegir les dones, oi?
Problemes
Aquest cas ens ensenya diverses coses.
La primera és que, si tens prou diners, pots dictar la llei tal com vols.
La segona és que els tribunals, l’Estat i els mitjans no dubten a clavar el genoll davant de la classe dominant, que ha aprofitat per culpar les persones trans dels problemes que ells han causat. En un país on menys de l’1% de les agressions sexuals que es denuncien arriben a penes de presó, on cada tres dies una dona és assassinada per la seva parella home o exparella, el veritable perill per a les dones no ve de les dones trans, sinó dels homes cis.
Francament, si un home vol fer mal a una dona, li surt més rendible fer-ho obertament i a plena llum del dia com a home, ja que en aquesta societat els violadors i maltractadors reben millor tracte que les dones trans que només estan vivint la seva vida.
En un país on el Govern ha retallat 10.000 llocs del sistema de salut públic, on els costos de l’escola bressol arriben a 1.747 euros al mes, on el Govern ha retallat les pensions de les dones vídues però no ha pujat impostos a les grans fortunes, on les mares estan deixant de treballar perquè no es poden permetre enviar els seus fills a una guarderia, el causant del nostres problemes no són les dones trans, és un sistema que deixa que uns quants s’ho emportin tot i ens força a la resta a barallar-nos per les engrunes.
Aquest cas també ens adverteix que, si pels grups d’odi fos, les dones ens dedicaríem només a tenir fills, tenir cura de la llar i ser delicades i femenines, no fos cas que ens acusin de ser una malvada dona trans.
Essència
És una victòria total a l’essencialisme biològic, que creu que les dones cis compartim una essència i experiència universal dictada per la biologia, que ens fa pures i bones, mentre que els homes cis comparteixen una essència totalment diferent que els fa violents, assertius i perillosos.
Però el més important és que aquest cas —i les protestes que ha provocat— ens ensenya com hem de concebre els moviments pels drets humans.
Aquest cas ens ensenya que els drets es lluiten entre totes i per a totes. No és coincidència que els avenços més importants en drets de l’últim segle es donessin en situacions en què els poderosos sentien que tenien l’aigua al coll.
Per exemple, als anys 60, la lluita pel dret a avortar la podrien haver portat a terme només les dones cis. Tot i això, l’esquerra socialista va reconèixer que la unitat fa la força, i res no té més força i poder que la classe treballadora organitzada.
No és una unitat automàtica, i les socialistes britàniques els van haver de guanyar el pols ideològic als seus companys de treball homes, argumentant que el dret a l’avortament és un problema de classe. Les dones cis riques avorten on volen només agafant un avió, les dones cis pobres moren en un carreró amb un avortament clandestí.
Avui dia, les dones trans riques desapareixen durant un mes i reapareixen amb l’aspecte que volen, mentre que les dones trans pobres es veuen forçades als marges, l’atur, els deutes mèdics i la violència transfòbica.
Finalment, tots els sindicats van donar suport al dret a l’avortament i l’enorme central sindical del país —el TUC, Congrés de Sindicats— va fer una crida a milions de treballadors a manifestar-se pel dret a l’avortament. El raonament és simple: si el cap pot fer que ens barallem només perquè tu ets gai, jo sóc dona, el company és negre i la companya és trans, com nassos ens organitzarem perquè ens pagui a totes i tots un salari digne?
Hem de traslladar aquest sentiment al moviment pels drets de les dones trans. I el moviment està demostrant està a l’alçada.
Manifestacions
En els darrers dies, s’han produït més de 20 manifestacions contra la sentència, que han posat al carrer 40.000 persones a ciutats com Londres, Manchester, Glasgow, Leeds, Sheffield, Bristol, Brighton i un llarg etcètera.
La presència dels sindicats és clau, unint la lluita obrera amb la dels drets trans perquè són la mateixa lluita contra un sistema que ens vol enemistades i explotades.
Els aplaudiments més grans són per als discursos que esmenten la unitat entre col·lectius, dones cis i trans, i sobretot la classe treballadora lluitant contra l’1% que és la veritable causa de tots els nostres problemes —els rics.
En els propers dies es produiran reunions massives de diferents sindicats per parlar dels passos següents, amb propostes que inclouen la vaga si s’implementen mesures transfòbiques.
Hem de fer que aquesta sentència sigui impossible d’aplicar. I podem guanyar, però el poder no és a les corts o als governs —està a la classe treballadora que és majoria.
Un món sense opressió és possible, i a les nostres mans hi ha les eines per aconseguir-ho. Solidaritat amb totes les companyes, companys i companyes trans i no binàries, la nostra lluita és la mateixa.
Veure també:
