Moviment antiguerra
Asturies
Tot i que, com a tal, a Asturies no hi ha un moviment unitari organitzat des de baix contra la guerra, també és cert que, quan han esclatat els conflictes armats, com la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, el genocidi de Gaza, i la invasió del Líban i Síria perpetrada per Israel, la societat asturiana ha sortit al carrer per a mostrar el seu desacord i la seva solidaritat amb els pobles afectats.
D’una banda, el conflicte a Ucraïna, en esclatar, va treure la gent al carrer a Asturies per a fer protestes. Dit això, les persones que es van manifestar aquells dies es podrien dividir entre els qui eren pro-OTAN i els que eren anti-OTAN.
Ningú estava a favor del conflicte, però els discursos maniqueus obligaven la gent a empassar-se certs gripaus, ja sigui amb “Que dolent és Putin!” o “Que dolent és EUA”. Malauradament, la postura de “Ni OTAN, ni Putin!” no va aconseguir fer-se majoritària, cosa que ha dificultat la creació d’un moviment unitari antiguerra.
D’altra banda, el genocidi a Gaza i la repressió contra el poble palestí a Cisjordània sí que han aconseguit unir la població asturiana en contra de l’expansionisme d’Israel. Inicialment, la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Palestí d’Asturies, que també forma part de la xarxa estatal per Palestina, RESCOP, ha aconseguit realitzar i mantenir accions, concentracions i manifestacions durant un període força llarg.
En veure que el moviment anava creixent, els partits institucionals i els sindicats majoritaris han anat prenent nota i mostrant el seu suport. Tanmateix, això també ha causat una desmobilització de les persones activistes, ja que al PSOE, Sumar i, en part, també a Podem, no els interessa tenir un moviment fort en què es posin de manifest les seves contradiccions.
De fet, encara que la Plataforma diu que està a favor del moviment BDS (Boicot, Sanció i Desinversió), en ser també part de la RESCOP, la realitat és que, durant tot aquest temps, no ho han promogut a Asturies. Avui dia, el BDS a Asturies ho estan promovent activistes que van sortir de la plataforma per diferències estratègiques després de l’entrada dels partits institucionals i els sindicats majoritaris.
Pel que fa al recent conflicte al Congo, cal veure si hi haurà mobilització a la regió per part de la societat. En general, és un conflicte del qual a la majoria de les persones del carrer no coneix res.
Asturies té un enorme potencial per construir un moviment antiguerra unitari i fort des de baix, però la realitat és que és difícil forjar aquest moviment si les idees de l’estratègia unitària des de baix no es prenen seriosament. – Rubén James Vargas
Sevilla
Des de la victòria de Trump i les seves declarades ganes d’expansió, el moviment contra la guerra de Sevilla s’ha activat, malgrat les diferències.
El 19 de març es va fer un acte contra el rearmament de l’Estat espanyol. Les dissensions a Sevilla es continuen mostrant en dos bàndols molt diferenciats: a favor i en contra de Putin. Però el nou imperialisme d’Estats Units i la petició de rearmament de l’OTAN i la UE, han fet reviure el moviment a Sevilla.
D’altra banda, a nivell andalús, seguim amb el repartiment de les bases d’EUA entre Ecologistes en Acció (Morón de la Frontera) i PCPE (Rota). Cada bàndol fa la seva manifestació i ningú no accepta donar suport a l’acció de l’altre bàndol. La marxa a Rota serà el 6 d’abril. – Juan Antonio Gilabert Gil
8M
Asturies: una manifestació multitudinària i inclusiva
El dissabte 8 de març, els carrers de la ciutat asturiana de Xixón es van omplir predominantment del color violeta. Al voltant de deu mil persones van celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
La manifestació va comptar amb la participació de diversos col·lectius feministes d’Asturies, com ara Muyeres Internacionalistas i el Movimiento Feminista. Pel que fa a la música, hi va haver diverses batucades, pandereteres i percussions feministes.
La manifestació també va comptar amb la presència de diversos partits, sindicats i altres organitzacions socials, com XEGA (drets LGTBI), la Plataforma de Solidaritat amb Palestina, el BDS i el Sindicat d’Inquilins, entre molts grups afins.
Hi va haver pancartes de tota mena, amb tocs d’humor i reivindicatives de la lluita feminista. També es va passejar a la Santina de Queervadonga, que portava una pancarta que deia: “Contra el feixisme, ella ens guia”. Un grup cristià d’extrema dreta ha denunciat aquesta acció per suposat “delicte d’odi”.
En general, hi va haver un ambient festiu i força alegre, on les i els veïns de Xixón saludaven la manifestació des de les finestres, i els petits negocis van decorar els seus aparadors amb missatges de suport vers les feministes.
Tot i que algunes persones, en els dies previs a la manifestació, havien circulat missatges sectaris que asseguraven que la manifestació no seria inclusiva, argumentant que seria predominantment un espai TERF (Feministes Radicals Trans Excloents), la realitat del dia va ser molt diferent.
A més de les banderes feministes, les altres banderes que onejaven amb força freqüència al llarg de la manifestació van ser les banderes LGTBI+, la bandera trans i la bandera palestina. Si hi havia persones transexcloents, no es notava.
Tot i aquest bon ambient, hi va haver alguns moments de tensió durant la processó de la manifestació i al final, durant el discurs dels diferents col·lectius, quan uns masclistes van intentar desbaratar la manifestació amb un megàfon i un cartell.
El millor és que no se’ls va entendre res i les mateixes persones de la manifestació van aconseguir expulsar-los. Dit això, en totes les manifestacions que he vist a Asturies, mai abans no havia experimentat aquest intent de disrupció. Això, perquè després es digui que no cal lluitar pels drets de les dones.
Els discursos en concloure la manifestació van comptar amb la participació de dones de diferents col·lectius feministes, col·lectius migrants com Muyeres Pachamama, el sindicat SAD (Servei d’Ajuda a Domicili), dones pensionistes, activistes palestines i de XEGA, que van ajudar a enfocar i entrellaçar les lluites. – Rubén James Vargas.
