Què passa amb les baralles entre partits al Congrés? En això consisteix la política ara?
Jesús Melillero
En termes generals, se sol contraposar la política a allò que seria la politiqueria.
En una visió que entenc liberal, la política seria la practicada per persones decents i responsables que miren pel bé de la ciutadania. El segon terme al·ludeix el polític com la persona que taca el servei a la població, en forma de corrupció o en qualsevol altra acció deshonesta.
Per a la majoria de la gent corrent, estaríem al segon escenari. L’enriquiment de la parella d’Ayuso o els aconseguidors Koldo o Aldama demostrarien com els grans partits posen en pràctica aquest concepte.
Tot i això, la politiqueria entesa d’aquesta manera ens porta directament a l’antipolítica i a les conspiracions, i d’aquí acaba guanyant l’extrema dreta.
Perquè reduir la política al que passa al Parlament i situar-lo en un pla merament moral, obre les portes a la demagògia, a les respostes fàcils a problemes complexos i el que encara és pitjor als “salvadors” de la pàtria.
Des de l’esquerra —o per dir-ho més clarament, des d’una anàlisi marxista— la política és el resultat d’un context històric, social i el que és més important, de la lluita de classes. No es pot demanar als polítics capitalistes que serveixin la majoria de la ciutadania —és a dir, que siguin allò que s’entén per decents— quan els seus partits depenen del finançament dels bancs i de la seva lleialtat a un règim burgès, sense oblidar que els seus propis estatus i riquesa individual depenen de ser lleials als de dalt.
Per això les crides hipòcrites al diàleg, al sentit d’estat o a l’esperit de la Transició, són una màscara que amaga els interessos de classe.
Perquè el rebuig a finals de gener per part del PP, VOX i Junts a les tímides mesures socials que presentava el govern en un paquet amb diverses lleis —com la revaloració de les pensions o la prolongació del bo al transport públic— no s’expliquen per la manca de sensibilitat —segurament també— i de decència —ídem—, sinó al convenciment que s’està defensant implacablement els interessos dels de dalt.
Per això la importància de la formació política, de la guerra cultural en què estem immersos, també connectada a la lluita de classes, per no imposar un relat artificial sobre un altre igualment irreal, sinó de tenir les millors eines per analitzar la realitat.
