Guayarmina Saavedra Serrano
Vivim una de les crisis més greus i persistents de la nostra història recent: la crisi de l’habitatge.
Malgrat els avanços legislatius i les promeses de canvi, centenars de milers de persones s’enfronten diàriament a la inseguretat de no tenir un sostre digne.
Sense habitatge, no hi ha futur; sense habitatge, no hi ha igualtat ni oportunitats. Això no és una situació aïllada, sinó el resultat d’un sistema que privilegia al capital sobre les persones, que perpetua desigualtats i ens arrossega cap a una roda interminable de pobresa i precarietat.
El dissabte passat, 23 de novembre, els carrers de Barcelona van ser testimonis d’una de les manifestacions per l’habitatge més importants de les últimes dècades.
Més de 170.000 persones es van unir darrere de la crida del Sindicat de Llogateres per a exigir que l’habitatge sigui un dret real i efectiu, no un privilegi per a uns pocs. Aquest moment històric demostra la força de la ciutadania organitzada, però també posa de manifest la necessitat urgent d’unir-nos encara més i treballar en conjunt.
El dret a l’habitatge està consagrat en la Constitució, però comparteix espai amb el dret a la propietat privada i la llibertat de mercat. Això significa que, avui dia, l’habitatge no és un dret fonamental al nostre país.
Aquest marc legal reflecteix les prioritats d’un sistema que protegeix els grans propietaris i fons voltor, mentre deixa en la indefensió als qui no poden permetre’s pagar lloguers abusius o s’enfronten a desnonaments injustos. Canviar aquesta realitat requereix no sols la pressió popular, sinó també un coneixement profund de les lleis i com utilitzar-les en la nostra defensa.
Un manifest pel canvi
S’estan construint espais d’unitat, fent una crida a totes les organitzacions, associacions i ciutadanes, des del món local fins a l’estatal, per a unir-se en una lluita comuna pel dret a l’habitatge. Hi ha alguns punts clau que totes aglutinem i que considerem indispensables per a garantir una vida digna, com els següents:
- Expropiació d’habitatges propietat de fons voltor i la SAREB: Aquestes propietats han d’integrar-se als parcs d’habitatges municipals i destinar-se exclusivament al lloguer social. És crucial que aquests habitatges no puguin ser venudes novament, evitant que tornin al mercat especulatiu.
- Limitació dels preus dels lloguers: És imprescindible la reducció del 40%-50% en els preus actuals. En l’última dècada, els lloguers han pujat més d’un 50%, un increment insostenible que empeny a milers de persones a l’exclusió.
- Prohibició de desnonaments per imperatiu legal: El dret a l’habitatge ha d’estar per sobre del dret a la propietat privada i la seva explotació. Ningú hauria de ser expulsat de la seva llar sense una alternativa digna.
Pressió i voluntat política
Reconeixem que en els últims anys s’han aconseguit avanços sobre el paper, com la implementació de mesures per a augmentar l’oferta d’habitatge a preus assequibles, la regulació de zones tensionades en el mercat del lloguer i el suport a joves i col·lectius vulnerables.
Tanmateix, que això sigui efectiu depèn en última instància de la voluntat política. I aquí és on la nostra lluita ha de ser implacable. No podem permetre que aquestes mesures quedin com a promeses buides o es dilueixin per les pressions dels lobbies immobiliaris. Hem d’exigir que s’implementin amb rigor, que s’ampliïn i que siguin permanents. Això només serà possible si mantenim una pressió constant des dels carrers, les associacions i els espais polítics.
Una crida a la unitat
La manifestació és una prova que, juntes, som capaces d’aconseguir grans coses. Però també és un recordatori que la lluita no acaba aquí. Necessitem construir una xarxa de solidaritat que abasti a totes les persones afectades per la crisi de l’habitatge, sense importar el seu origen o situació.
La unitat és la nostra eina més poderosa contra un sistema que ens vol dividides i vulnerables.
L’habitatge no pot continuar sent un luxe reservat per a uns pocs. És un dret i l’hem de conquerir.
Fem una crida a l’organització, a la mobilització i a l’acció directa. Perquè només juntes podem revertir aquesta situació. Perquè sense habitatge, no hi ha futur. I perquè el futur és nostre, si el construïm amb unitat i determinació.
La lluita continua i vencerem!
Deja tu comentario