Xoán Vázquez
Una de calç…
“Temps estranys, temps rars per a la gent en aquest planeta”, cantava el grup de flamenc rap Las Niñas l’any 2003.
Han passat 21 anys des d’aquesta tornada i hi ha fets que ens retrotreuen a moments que crèiem oblidats.
N’és una bona prova el flashback viscut el passat 2 de desembre, amb la celebració al Senat de la VI Cimera Transatlàntica organitzada per l’anomenada “Xarxa Política pels Valors”. Es tracta d’una mena de plataforma ultra molt activa en les campanyes contra el matrimoni igualitari i l’avortament.
La Xarxa la formen polítics d’ultradreta de vint països, i és clar que la convocatòria de l’acte no va ser un fet aïllat.
Més aviat forma part d’una trama internacional que pretén normalitzar idees retrògrades com les lleis del batec fetal, les ciutats lliures de població LGTBI+ o donar veu a personatges com un diputat d’Uganda que defensa la pena de mort per als homosexuals o el xilè J. A. Kast que defensa la dictadura de Pinochet.
És una trama d’organitzacions i mitjans de comunicació en què conviuen creacionistes, ultres religiosos, homòfobs, antivacunes, terraplanistes o negacionistes. Segons l’informe “La punta de l’iceberg” realitzat pel Fòrum Parlamentari Europeu sobre drets sexuals i reproductius, aquesta xarxa compta amb uns recursos de més de 707 milions de dòlars per dur a terme la seva agenda.
La celebració d’aquesta cimera va ser aprovada el 17 de juliol a la Mesa del Senat, on el PP té majoria absoluta.
Després d’acudir a missa amb diversos assistents, l’exministre de l’Interior del PP i president d’honor de l’organització, Jaime Mayor Oreja va obrir les ponències de la cimera com a president d’honor de l’organització. En la seva intervenció va comparar l’avortament amb l’esclavatge i el va qualificar de “moda dominant i rabiosa”.
La resposta als carrers de Madrid va ser purament testimonial, cosa que resulta inexplicable atesa la gravetat de l’assumpte.
Recordem que l’OMS reconeix el dret a l’avortament com un dret fonamental de les dones i que al voltant de 70.000 dones moren cada any i més de dos milions pateixen seqüeles greus per avortaments clandestins.
Una altra de sorra
Poc han pogut gaudir dels seus quinze minuts de fama —que ens corresponen a cada persona del món, segons Andy Warhol— els delegats de Guadalajara, autors de l’esmena presentada al 41 Congrés del PSOE per vetar la participació de dones trans en les competicions esportives femenines.
I ho diem perquè, mentre aquesta delegació i les seves aliades que s’autodefineixen com a “feministes clàssiques” basaven la seva esmena en un essencialisme biològic que en la ciència ja no existeix, des d’Alcobendas una dona trans, l’actriu Karla Sofia Gascón, es convertia en un fenomen artístic amb més de quinze premis durant 2024 com a millor actriu, entre altres el del Festival de Cannes i el de la Acadèmia de Cinema Europeu.
Els temors davant la visió d’homes que diuen que se senten dones per aprofitar-se solen ser fal·làcies de la ultradreta més que no pas fets reals.
Però no sabem si ara veurem un “efecte crida”, amb multitud d’actors masculins iniciant el difícil procés de transició, per poder gaudir dels enormes avantatges amb què se suposa que se’n beneficien les actrius, especialment les trans, respecte als seus col·legues masculins i cis.
Veure també:
Deja tu comentario