Carmen Gómez Serrano
El llibre va caure a les meves mans arran de l’assistència a la seva presentació a l’Espai la Figa de L’Hospitalet farà uns quants mesos.
Em va semblar tan interessant tant la presentació com el debat posterior que em vaig comprar un exemplar del llibre, que ja anava per la segona edició.
Nando Cruz, el seu autor, desmembra magistralment un per un tots els punts que formen la creació i posada en marxa dels macrofestivals, tant a nivell nacional com internacional: des de la cervesa fins als gots de plàstic. Des de com impacten els macrofestivals als circuits de música en viu de tota la vida fins al seu impacte mediambiental.
Cal destacar el capítol dedicat al món laboral en què es deixa clar les diferències abismals entre el que cobren els grups cap de cartell i el que es cobra per treballar de cambrer, cambrera o de hand (ajudant de muntatge) i les condicions precaríssimes en què s’ha convertit treballar en un macrofestival.
També, el capítol dedicat a la sostenibilitat ens dóna una aproximació de l’impacte brutalíssim de CO2 al territori. Aquí ens morirem de gust en veure que cita Marx dues vegades.
Amb la frase d’una tiktoker que diu que els macrofestivals són a la música allò que els creuers són al turisme, el lector megalòman i amb esperit crític gaudirà cadascuna de les seves pàgines i no deixarà indiferent ningú. Es devora i es gaudeix alhora, ple de bona ploma i abarrotat de dades contrastades que faran una delícia la seva lectura.
No t’ho pots perdre.
Deja tu comentario