Xoán Vázquez
Gent sense casa. Què passa?
Convocada per una trentena de col·lectius —entre els quals figuren el Sindicat d’Inquilines, la PAH, la Federació regional d’Associacions Veïnals, grups ecologistes, sindicats…— una manifestació pel dret a l’habitatge recorrerà els carrers de Madrid el 13 d’octubre, sota el lema “L’habitatge és un dret, no pas un negoci”.
Ancianes que són expulsades dels seus habitatges per bancs i fons voltor, joves que no poden accedir a un habitatge per les desproporcionades pujades de lloguers i davant una minoria que s’enriqueix. Tot i que des de l’any 2012 hi ha una normativa que regula les mesures de suspensió de desnonaments sobre l’habitatge habitual per a la protecció dels col·lectius més vulnerables, la realitat és que de gener a març de 2024 els desnonaments han augmentat un 12% respecte a aquest període de l’any 2023 fins a assolir la xifra de 7.424.
Similar és el tema dels lloguers ja que durant el tercer trimestre de 2024 el preu de l’habitatge a tot l’estat ha experimentat un increment interanual de gairebé el 9% i ha aconseguit un rècord històric. Per sobre d’aquesta mitjana estan les Canàries, Madrid i les Balears amb més del 14%. I mentrestant les ciutats es venen al turisme i a l’especulació
Paral·lelament a l’increment del preu de l’habitatge ha crescut el nombre de persones sense llar.
Segons l’INE la mitjana diària de persones acollides pels serveis socials va ser de 21.500, fet que suposa un increment del 22% respecte a l’any 2020. Segons les ONG que treballen amb les persones sense sostre la xifra real seria de 37.000 persones de les que més de 8.000 dormen diàriament al carrer.
El Sindicat d’Inquilines de Madrid ha assenyalat que amb aquesta convocatòria aspiren a recuperar l’esperit de les grans marxes per l’habitatge que es van produir fa més d’una dècada, durant la crisi posterior a la punxada de la bombolla immobiliària i perquè això passi la ciutadania ha de “prendre els carrers” perquè fa “molt temps que paga la crisi de l’habitatge”.
Tot el poder a les mútues
Si no sabéssim que darrere de les últimes propostes en matèria d’incapacitat temporal i mútues hi ha “el govern més progressista de la història”, podríem pensar que està legislant reformes que van cap al desmantellament del sistema públic i avançant cap a un model privat i economicista de la salut, en què se’ls donarà tot el poder a aquestes associacions d’empresaris que són les mútues.
Aquesta via de dotar de més poder les mútues, iniciada a la dècada dels 90, es veurà engrandida amb la Llei de mútues i un reial decret sobre la incapacitat temporal que suposaran buidar de contingut i competències els sistemes públics de salut i els seus professionals i tot això acompanyat d’una burocràcia més gran.
I com a colofó, hi ha la darrera proposta de la ministra de Seguretat Social de crear baixes mèdiques “flexibles” que permetin treballar. La ministra ha assenyalat que això sempre seria respectant la voluntarietat… tot i que oblida que la voluntarietat en les relacions laborals està viciada per la desigualtat de poder entre empresaris i treballadors.
