Camilla Royle
L’avenç del feixisme a Europa s’està accelerant. A Àustria, el Partit de la Llibertat (FPÖ), de tendència feixista, va obtenir el nombre més gran de vots a les eleccions del diumenge 29/09, amb un 29,1% dels mateixos.
És poc probable que el FPÖ aconsegueixi formar govern, però el partit conservador ÖVP, amb un 26% dels vots, no descarta formar-hi una coalició.
Aquest és l’últim d’una sèrie d’èxits electorals recents de l’extrema dreta.
A França, el partit feixista Rassemblement National va obtenir més del 30% dels vots a les eleccions europees del juny passat. I el mes passat, el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) va encapçalar les enquestes a l’estat alemany de Turíngia.
Manfred Ecker, del grup socialista Linkswende Jetzt, va dir: “Això és una crida a les armes per al moviment antiracista. És el pitjor resultat que podríem haver esperat. El moviment és l’únic que els pot aturar”.
“El FPÖ aprendrà de l’extrema dreta a la resta d’Europa, com la dels Països Baixos i Hongria”.
Activistes a Àustria s’han organitzat contra el FPÖ. Divendres abans de les eleccions, diversos centenars de persones van interrompre l’últim miting electoral feixista, malgrat els intents de la policia de mantenir separats els dos grups.
Les i els antiracistes han acusat obertament el FPÖ de ser nazi. I tenen raó. El FPÖ és un partit antiimmigració i antiislamista que va sorgir dels moviments neonazis dels anys 50. Va ser fundat pel criminal de guerra convicte de les SS, Anton Reinthaler.
No té una ala de lluita de carrer com els feixistes tradicionals i li agrada treure importància als seus orígens nazis, però manté forts vincles amb organitzacions de carrer com el Moviment Identitari.
El seu líder, Herbert Kickl, ha demanat que les persones migrades siguin retornades als seus països d’origen i vol revocar els permisos de residència a les persones de Síria i Afganistan. Aspira a ser “Volkskanzler”, o canceller del poble, un terme que també s’utilitza per referir-se a Adolf Hitler.
Les persones musulmanes es troben a la diana d’aquests atacs. Kickl copia el llenguatge dels identitaris en parlar de defensar la “identitat cultural” d’Àustria davant de l’islam.
Els seus discursos electorals estan plens de referències poc vetllades a “intrusos que ens volen fer mal” i a la seva postura de donar suport a la família austríaca “amant de la llibertat” per sobre de qualsevol altra cosa.
Kickl també és una amenaça per a les persones trans i no binàries: ha parlat de protegir els nens del “rentat de cervell transgènere”. Vol que la constitució estableixi que només hi ha dos gèneres i que es creï una oficina de denúncies que pugui sancionar els professors amb idees polítiques “equivocades”.
Durant el seu anterior mandat com a ministre de l’Interior, Kickl va ser responsable de la policia i la seguretat. Sota la seva direcció, el ministeri es va proposar de reclutar més de 4.000 policies —per això va publicar anuncis de reclutament en llocs web d’extrema dreta— i va equipar la policia amb fusells d’assalt.
El creixement de l’FPÖ s’ha produït en un context en què altres partits no han combatut el racisme o han cedit davant seu. El socialdemòcrata SPÖ ha pressionat perquè s’imposin restriccions a les persones refugiades i ha demanat als seus seguidors que no parlin de migració.
El FPÖ ha pogut triomfar gràcies al fracàs total de la classe política a l’hora d’explicar la crisi climàtica, la Covid-19 i l’empitjorament del nivell de vida al món. És urgent construir un moviment unitari davant de l’amenaça feixista a Àustria i en qualsevol altre lloc on es manifesti.
Foto: Activistes de Linkswende jetzt, grup germà de Marx21 a Àustria participen en una protesta contra l’FPÖ.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
