Sozialismus von unten
L’èxit electoral d’Alternativa per a Alemanya (AfD) a les eleccions regionals de Turíngia i Saxònia —els millors resultats que ha aconseguit fins ara— és un xoc per al panorama polític a Alemanya. Com va passar això i què hi podem fer?
A Turíngia, l’AfD va créixer 9,4 punts percentuals en comparació de les últimes eleccions regionals i es va convertir en el partit més fort amb un 32,8%. Per tant, pot bloquejar totes les mesures a Turíngia que requereixin una majoria de 2/3 al parlament. A Saxònia, l’AfD va guanyar 3,1 punts percentuals i va acabar just darrere de la CDU amb un 30,6%.
Segons una enquesta postelectoral d’Infraest dimap, la seguretat social, la delinqüència i la migració van ser els tres temes més importants en les decisions electorals a les dues regions. La por al declivi social no és imaginari: des de la crisi del coronavirus i l’inici de la guerra a Ucraïna, la bretxa social entre rics i pobres s’ha ampliat i les grans pèrdues de salaris reals degudes a la inflació només han estat compensades parcialment per les vagues.
L’AfD és un partit fonamentalment feixista que demana obertament la deportació de milions dels nostres conciutadans i col·legues d’origen migrant (en diuen “remigració”). L’èxit electoral a Turíngia és alarmant perquè és la regió del líder nazi Björn Höcke, que durant anys s’ha centrat a treballar amb feixistes fora de l’AfD i mobilitzar força i violència als carrers. L’aparença burgesa de Jörg Urban, el seu líder a Saxònia, amb camisa i corbata és un engany. També va formar part de l’ala feixista de Höcke: se suposa que aquesta es va dissoldre, però només ho va fer formalment sense que canviés res de fons, només l’aparença.
Aquests èxits electorals enforteixen la confiança de l’AfD en si mateixa i encoratjaran molts nazis a fer atacs contra albergs de persones que busquen asil i contra gent migrada.
Les polítiques governamentals van ajudar a pujar els nazis
Els responsables de l’ascens de l’AfD són principalment les polítiques del govern federal, format pel partit social demòcrata (SPD, partit germà del PSOE), el partit liberal (FDP) i els Verds [N.de.T: en diuen “la coalició del semàfor”, pels colors —vermell, groc i verd— dels partits respectius]. Han invertit milers de milions d’euros en un gegantí rearmament i han acceptat a canvi l’abandonament de les infraestructures socials. En vista d’aquests esdeveniments, el posicionament públic d’empreses i empresaris contra l’elecció de l’AfD els surt molt barat: les recomanacions polítiques de corporacions que es beneficien massivament dels salaris baixos a l’Alemanya de l’Est i que donen suport als atacs a les condicions de vida socials no reduiran el suport a l’AfD entre la gent treballadora.
La CDU també en té la part de la culpa, per haver donat oxigen polític a l’AfD quan, després de l’atac de Solingen, es va passar a la propaganda de l’AfD i va demanar la fi de la migració, la deportació massiva de persones refugiades i fortes retallades en les prestacions socials. Els partits del semàfor i la recent fundada Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) van adoptar ràpidament aquest rumb. Va ser gra per al molí de l’AfD. Amb aquesta política, converteix les persones refugiades en bocs expiatoris i víctimes de la política imperialista.
Inestabilitat política i crisi de govern
L’ascens del BSW fins a esdevenir la tercera força es pot explicar principalment per la decepció amb la política de Die Linke [el partit d’esquerra; partit germà d’Esquerra Unida i ara Sumar]. La raó donada pel 70% dels votants de Saxònia per votar pel BSW va ser “perquè estic decebut amb l’esquerra”. Tant Infratest dimap com el Grup de Recerca Electoral estimen que al voltant de la meitat dels votants del BSW van votar anteriorment Die Linke.
No només la decepció amb la política del govern del semàfor al govern federal, sinó també la decepció amb la política governamental de llarga durada de l’esquerra a Turíngia va ajudar l’AfD a ascendir a l’estatus de força d’oposició sense alternativa. Turíngia va registrar la seva participació electoral més gran en 30 anys, i a Saxònia també va aconseguir un rècord del 73,5%. Aquest desenvolupament il·lustra el fet aterridor que molts ex no votants van poder ser activats cap a l’extrema dreta.
Manca d’oposició de l’esquerra
La caiguda del govern de Turíngia liderat per Bodo Ramelow de Die Linke —del 31% en 2019 al 13,1%— és una expressió d’això. Ja el 2020 advertíem en un article sobre les conseqüències de la participació governamental per a l’esquerra. Però Die Linke també actua com a govern de fet a Saxònia.
A nivell nacional, Die Linke s’ha enfocat durant anys a la participació gubernamental amb l’SPD i els Verds i en general ha evitat enfrontar-se públicament amb les seves polítiques.
Alternativa anticapitalista
Al govern regional de Turíngia, Die Linke, com a administrador del sistema capitalista, va participar en deportacions i retallades socials. El suport del líder del partit, Ramelow, als enviaments d’armes alemanyes per a la guerra a Ucraïna i el seu suport a la militarització alemanya, inclosa la reintroducció del servei militar obligatori, han contribuït a l’enfonsament del suport al partit.
No només el BSW, sinó també l’AfD es van poder aprofitar del buit polític. La relativa flexibilitat de la ideologia feixista va permetre a l’AfD perfilar-se com a suposat “partit de la pau”. Tot i que l’AfD, liderat per feixistes als estats de l’est d’Alemanya, vol abordar la qüestió social amb un anticapitalisme ètnic, el seu programa de partit, poc conegut, continua sent neoliberal i antiobrer.
El que cal per allunyar la gent dels nazis d’AfD seria una alternativa consistent i una oposició visible al capitalisme i les seves crisis. La debilitat de l’esquerra a l’hora de presentar aquest sistema alternatiu ha donat lloc a les forces d’extrema dreta.
La BSW exercirà un paper important en les negociacions sobre la formació de govern. Die Linke a Turíngia no ha après res de la seva derrota, però està considerant tolerar o participar en un govern amb la dreta conservadora de la CDU i el BSW. Si el BSW participés al govern, simplement copiaria l’error de Die Linke i, tard o d’hora, conduiria a la seva caiguda. Això contribuiria a un enfortiment més gran de l’AfD, en particular a causa de la posició racista del BSW respecte a la migració. Com ha demostrat l’experiència, una estratègia de front popular per a un govern estatal sense l’AfD com a “mal menor” només contribueix al creixement a mitjà termini dels nazis de Höcke.
No obstant això, hi ha un perill real que la derrota dels partits establerts augmenti la pressió sobre la CDU perquè integri l’AfD en un govern o ho toleri.
Mobilització de masses antifeixista per a les properes lluites
Una resistència eficaç a l’ascens dels nazis de l’AfD només es pot aconseguir mitjançant mobilitzacions extraparlamentàries, vagues i activitats sindicals. La indignació davant l’objectiu declarat de l’AfD de deportar massivament milions de persones va portar manifestacions massives als carrers a principis d’any. Les protestes han disminuït des de llavors.
Però també a Turíngia i Saxònia hi ha moltes persones que estan en contra de l’AfD. A Bautzen i Leipzig, davant l’amenaça nazi, manifestants es van unir a participants a les accions de l’Orgull LTGBI+ i van enviar així un senyal clar contra les mostres de força neonazis.
A Jena-Lobeda, 2.000 activistes contra el feixisme van utilitzar bloquejos malgrat la repressió policial per impedir que l’AfD pogués celebrar el seu acte electoral amb el principal candidat, Höcke. Després de les contramobilitzacions, l’AfD va haver de cancel·lar la seva festa anunciada diumenge de les eleccions al barri berlinès de Neuköll.
Les persones antifeixistes hauríem de veure aquestes protestes com a font d’esperança perquè mostren que hi ha una societat civil activa que pot aconseguir l’èxit contra l’extrema dreta. Necessitem construir sobre això. Les contramobilitzacions contra les celebracions de la victòria, les reunions i les aparicions públiques de l’AfD han de fer-se de manera continuada.
Per continuar aconseguint èxits electorals, l’AfD depèn d’amagar en la mesura que sigui possible els seus plans extremistes i el seu terrorisme de carrer feixista. D’altra banda, els seus èxits condueixen repetidament a intents de reforçar les seves organitzacions neonazis mitjançant la mobilització de carrer i convertir-les en un factor de força política independent del poder estatal. La solidaritat de l’AfD amb el terror nazi a Chemnitz l’any 2018 va demostrar que aquesta contradicció sempre pot alimentar una contramobilització.
El moviment contra el feixisme ara hauria de fer tot el possible per combatre l’amenaça d’èxit electoral de l’AfD a les properes eleccions regionals de Brandenburg a finals de setembre i contrarestar les aparicions de l’AfD a la campanya electoral.
Per ampliar la lluita antifeixista contra l’AfD, aliances com Aufstehen gegen Rassismus (De’n Peu Contra el Racisme, moviment germà de UCFR.cat) i Widersetzen (Resistència) tenen un paper important a tot Alemanya. És una tasca de tota persona antifeixista obrir aquestes estructures a tothom que estigui commocionat pels resultats electorals i que hi vulgui actuar. Els i les socialistes també hem de promoure la participació sindical i impulsar la lluita contra l’AfD als llocs de treball.
Els plans de deportació massiva (remigració) de l’AfD amenacen l’existència de milions de la nostra gent veïna i col·lega d’origen migrant. Això fa encara més necessària i possible una amplia i decidida resistència contra els nazis de l’AfD.
Aquest article va aparèixer a la web de Sozialismus von unten, un grup a Alemanya que comparteix la perspectiva de Marx21.net.
