Sophie Squire
La classe treballadora mai no ha estat tan massiva o potencialment poderosa com ho és avui; és un fet que els que estan al poder volen que oblidem.
No volen que les persones treballadores ens adonem que la nostra classe pot ser, com va dir Karl Marx, el “sepulturer del capitalisme”.
La patronal pot ser propietària de les botigues, els centres de trucades, les fàbriques i la maquinària, però res no funciona sense persones treballadores. El capitalisme és un sistema que depèn del benefici. Però l’obtenció de beneficis només és possible perquè la classe capitalista no paga a les seves plantilles el que val la seva feina. La patronal es queda amb el que sobra, la plusvàlua.
En teoria, paguen a les i els treballadors prou per alimentar-se, vestir-se i cuidar les seves famílies. Les i els socialistes anomenen aquest tipus de robatori explotació. Però la societat capitalista no està marcada només per l’explotació: la seva altra característica principal és la competència. Els i les capitalistes rivals estan en una batalla interminable per obtenir els guanys més grans.
L’impuls per competir ha creat un sistema sobre el qual ningú no té realment control. És propens a les crisis i la inestabilitat. És un sistema on els guanys estan per sobre de les necessitats de les persones. I és la força impulsora darrere de totes les crisis entrellaçades que enfronten les persones treballadores avui dia, incloses la guerra, el canvi climàtic i l’opressió.
No obstant això, les condicions que creen un patiment tan massiu per a la gent treballadora també creen el potencial per a una batalla per enderrocar el sistema que els va crear. Per la seva pròpia conveniència, la patronal capitalista va pressionar els i les treballadores perquè es reunissin en pobles i ciutats en expansió. I el constant impuls de la patronal per desenvolupar nova tecnologia per augmentar els seus guanys significa que els i les treballadores mai han estat tan ben equipats per defensar-se.
Organitzar-nos
Les persones treballadores hem pogut organitzar-nos, desenvolupar sindicats i muntar una lluita contra la patronal. Mai una classe explotada a la història havia tingut aquest potencial per apoderar-se i dirigir la societat. Però les i els treballadors només podem assolir aquest canvi mitjançant l’acció col·lectiva.
Les persones treballadores no poden somiar dividir fàbriques o supermercats com els camperols divideixen les parcel·les dels terratinents. Si un o una treballadora es declarava en vaga per un salari, el patró el podia castigar. Però si tota la plantilla sortís junta, la força de la mateixa seria molt més gran.
L’explotació obliga les persones treballadores a unir-se com a col·lectiu, oferint-los el potencial d’unir-se per lluitar. Els i les treballadores són una classe col·lectiva tant a l’explotació com a l’alliberament. Al Socialist Workers Party creiem que la classe treballadora és l’única classe que pot aixafar el capitalisme i marcar el començament d’una societat socialista. La nostra visió de com seria això és clara en dos sentits.
La primera és que les i els treballadors que realment dirigeixen la societat prendran decisions sobre com s’organitza aquesta. La segona és que serà una societat basada en satisfer les necessitats de la humanitat, no en obtenir guanys. Per aconseguir aquesta transformació necessitem un aixecament de milions de persones treballadores a tot el món.
Com va dir Marx, una revolució obrera és l’única manera de lliurar la classe treballadora de “la brutícia dels temps i preparar-la per tornar a fundar la societat”. No creiem que el socialisme es pugui imposar des de dalt mitjançant el parlament o la guerra de guerrilles, o fins i tot escollint bons parlamentaris d’esquerres.
El capitalisme d’Estat, vist a Rússia sota Josef Stalin, va posar els mitjans de producció a les mans dels buròcrates. Va anomenar a això socialisme, però les i els treballadors no tenien el control. L’autèntica tradició marxista mostra que el socialisme només pot venir des de baix, de les mateixes persones treballadores.
La classe treballadora es pot desfer dels horrors del sistema capitalista quan actua unida en benefici dels seus propis interessos com a classe. Com va sostenir Marx, els i les treballadores s’han de convertir en una “classe per si mateixa”. Per això és tan important visitar cada piquet i donar suport a cada vaga. Només la lluita pot enfortir la confiança de les persones treballadores i oferir-los una idea de com podrien prendre el control de les seves vides i destins.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
