José Rodríguez
S’ha documentat àmpliament que la migració irregular de persones haitianes cap a la República Dominicana és impulsada per la greu crisi política, la violència, la pobresa extrema i la feblesa institucional a Haití. Tot i això, en la gestió d’aquesta migració, han sorgit models de negocis de corrupció i pràctiques informals que transformen la situació en “molts diners” per al Govern dominicà.
Diversos informes i testimonis indiquen que, a la frontera i dins del territori dominicà, es produeix una dinàmica on agents migratoris, militars i altres individus involucrats en la vigilància fronterera i el control migratori, es beneficien econòmicament, de diferents maneres, de la vulnerabilitat de les persones migrants haitianes.
• Pagaments per entrar il·legalment: Persones migrades haitianes, desesperades per creuar la frontera a la recerca de millors condicions de vida, sovint paguen sumes considerables de diners a contrabandistes i, també a guàrdies fronterers dominicans per poder ingressar al país de forma irregular. Un informe de The Haitian Times (juliol de 2024) esmenta que moltes i molts haitians repatriats reconeixen haver pagat grans sumes de diners per tornar il·legalment a la República Dominicana amb la complicitat de diferents sectors, “particularment l’exèrcit del país veí”. Roderly Saint-Vil, un migrant de 26 anys, va relatar haver creuat la República Dominicana il·legalment, pagant “tarifes exorbitants als guàrdies fronterers i taxistes”.
• Suborns per a l’alliberament: Un cop dins del territori dominicà, les persones migrades indocumentades detingudes per les autoritats migratòries i frontereres, segons testimonis, han de pagar suborns per ser alliberades i evitar la deportació. Harry Saint-Jean, un migrant, va declarar que “els guàrdies a la província de Dajabon cobren 1.000 pesos, aproximadament 19 dòlars, mentre que altres àrees exigeixen 10.000 pesos (192 dòlars) o 7.000 pesos (134 dòlars)”. Això crea un cicle viciós on les persones migrades pateixen explotació contínuament.
• “Negoci de les deportacions”: La publicació Hechos de Hoy (juliol de 2025) assenyala que la migració haitiana irregular no és producte d’una imposició externa, sinó de la “irresponsabilitat dels governs i empresaris dominicans que durant moltes dècades han permès un flux migratori il·legal basant-se en el pagament de suborns”. Afegeix que “els agents de tràfic humà a la frontera cobren per deixar entrar, transportar, deixar tornar i de nou deixar entrar”, cosa que suggereix un sistema on la deportació pot ser un preludi per a un nou cobrament per la reentrada. La mateixa font afirma que “als més pobres entre els pobres de la societat dominicana (les i els immigrants haitians i els seus descendents), els estan desposseint vilment dels seus pocs recursos. És inhumà i cruel”.
• Violacions de domicili i extorsió: El Pulitzer Center (setembre del 2025) descriu com les persones haitianes que viuen als bateyes (assentaments informals de les persones treballadores de la canya de sucre) temen les batudes migratòries i l’extorsió. S’esmenta que “la Direcció General de Migració (DGM) de la República Dominicana està incursionant als bateyes” sota pressió per complir una “quota de deportació setmanal de 10.000” i que “fins i tot persones nascudes a la República Dominicana —amb documents o no— estan sent detingudes i deportades, ignorant flagrantment les lleis, segons organitzacions de drets hgumans”.
La perspectiva de l’Estat dominicà i les crítiques
Des del Govern dominicà, la postura oficial emfatitza la sobirania nacional i la necessitat de controlar la migració irregular per preservar la seguretat i l’estabilitat del país, especialment davant de la greu crisi a Haití. Les autoritats insisteixen que els procediments de deportació respecten els drets humans. De fet, les deportacions han augmentat significativament, superant les 370.000 l’últim any, segons EFE (octubre de 2025), sota una política de “mesures migratòries més estrictes”.
Tot i això, organitzacions de drets humans, tant nacionals com internacionals, han denunciat que aquestes polítiques han portat a abusos, violacions del degut procés i discriminació racial. L’AP (febrer de 2025) reporta que el nombre de presumptes violacions als drets humans —que van des de violacions no autoritzades d’habitatges fins a perfils racials i deportació de mares lactants i menors no acompanyats— està augmentant.
En conclusió, mentre l’Estat dominicà justifica les seves accions en la necessitat de controlar la migració irregular, a la pràctica, la implementació d’aquestes polítiques migratòries ha creat un entorn propici per a la corrupció i l’explotació de les persones migrants haitianes, convertint-se en un “negoci” per a aquella gent que es beneficia de la desesperació i la vulnerabilitat.
Josep Rodríguez és un simpatitzant de Marx21 a la República Dominicana.
