Un 8M contra el feixisme
Un altre cop, aquest 8 de març s’ha celebrat amb importants manifestacions a ciutats de tot l’Estat espanyol. Aquesta secció recull notes d’activistes en diverses protestes. Els donem les gràcies pels vostres aportacions.
Les manifestacions principals han destacat pel seu rebuig davant l’auge de l’extrema dreta, tant pel sexisme com pel racisme. Aquesta visió molt àmplia de la defensa dels drets de les dones és molt positiva.
Tristament, a diverses ciutats, s’han celebrat accions “alternatives” que no comparteixen aquesta visió àmplia. Més aviat sovint s’han basat en posicions retrògrades.
De vegades aquestes accions tenien lemes islamòfobs, donant suport a imposicions estatals sobre la vestimenta de les dones musulmanes, una visió que l’extrema dreta, especialment, utilitza com a arma. Molt sovint, s’oposaven al reconeixement de les dones trans, que són novament una de les dianes favorites dels ultres.
Finalment, la prostitució requereix una anàlisi més matisada, que tingui com a eix els interessos de les treballadores sexuals i doni suport a la seva autoorganització, dins l’objectiu de construir una societat sense explotació ni opressió… i des d’aquí aconseguir que el sexe deixi de ser una mercaderia. No podem donar suport a les prohibicions estatals i les accions policials que no solucionen res, només impossibiliten la vida a les treballadores sexuals. Però això és exactament el que exigien moltes manifestacions “alternatives”.
Així doncs, estem a favor d’una lluita unitària per l’alliberament de les dones, però ha de ser per a totes les dones, no només per a les dones blanques, acomodades i normatives. No hi pot haver “unitat” sobre la base d’acceptar la islamofòbia, la transfòbia, etc.
Per això, més enllà de matisos sobre algun punt ideològic, celebrem i donem suport a les principals mobilitzacions d’aquest 8 de març, que han estat una expressió excel·lent de la solidaritat davant l’opressió i l’odi.
La propera cita en aquest sentit és la jornada internacional contra el feixisme i el racisme aquest 28 de març.
Marx21
Barcelona
Un cop més, aquest 8 de març, els carrers del centre de Barcelona es van omplir de reivindicació feminista. La manifestació unitària convocada per l’Assemblea 8M va reunir més de 22.000 activistes, segons la Guàrdia Urbana. Estudiants, sindicalistes, famílies… van sortir a protestar contra l’avenç reaccionari en la conjuntura global actual.
La marxa va recórrer el centre de la ciutat des dels Jardinets de Gràcia fins al passeig de Lluís Companys, sota el lema “Davant l’imperialisme colonial i feixista, lluita transfeminista” . Durant el recorregut es van denunciar les vulneracions dels drets polítics, socials i laborals de les dones —incloent-hi per descomptat les lesbianes i les dones trans— així com de les persones no binàries i de totes les dissidències sexuals i de gènere.
Entre les principals consignes va destacar la crítica a l’avenç de l’extrema dreta i les polítiques migratòries. Les manifestants van rebutjar les polítiques de persecució contra les persones migrants impulsades pel govern de Donald Trump i van denunciar les intervencions internacionals a països com Veneçuela, Cuba o Groenlàndia. Així mateix, es van expressar consignes contra les guerres a Ucraïna, l’Iran i l’Afganistan, així com contra el genocidi que continua a Palestina.
La mobilització va deixar clar que el moviment feminista es manté alerta davant de l’avenç del feixisme, el racisme i les amenaces derivades d’una lògica imperialista que, segons les organitzadores, alimenta una onada global de guerres i un ecocidi creixent.
L’any 2026 també marca una data simbòlica per al moviment de dones a Catalunya: el 50è aniversari de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el 1976. Després del final de la dictadura franquista, aquestes jornades van ser un punt d’inflexió en tornar al debat públic les reivindicacions històriques del moviment de dones.
Al document final d’aquestes primeres jornades, les participants van exigir el dret a la lliure disposició del propi cos, la legalització de l’avortament i l’aprovació d’una llei de divorci, entre altres demandes. També van assenyalar que l’estructura de la família patriarcal constituïa la base de moltes funcions repressives i autoritàries de la societat, alhora que van reclamar l’abolició de totes les formes de discriminació a l’àmbit laboral.
Cinc dècades després, aquesta commemoració esdevé una nova oportunitat per continuar lluitant i reflexionant sobre els desafiaments actuals per aconseguir l’alliberament de les dones, des d’una perspectiva internacionalista.
Fabiana Valdoski, Marx21
Tarragona
Vam participar a la manifestació del 8M a Tarragona, convocada per la Plataforma Feminista del Camp de Tarragona. El recorregut va començar a la plaça de la Imperial Tàrraco i va finalitzar a la plaça de la Font davant de l’Ajuntament. Va ser una manifestació unitària amb el lema lluita feminista, lluita antiracista.
Hi havia prou gent per ser Tarragona una ciutat petita i no molt propensa a que la gent es mobilitzi. L’ambient va ser molt bo amb gent de totes les edats, sobretot cal destacar que hi havia moltes noies joves. També, van participar famílies amb nens petits i dones grans.
En aquest sentit, destacaria la escassetat de nois joves, un fet que és força preocupant, ja que denota la manca d’implicació d’aquesta nova generació. La part positiva per contrarestar és la quantitat de noies joves, com he dit abans, que sí van participar. Es veu clarament la diferent implicació que hi ha entre gèneres de la mateixa edat.
Van participar moltes dones migrants, fet molt important degut a la situació especial que pateixen de vulnerabilitat, i en línia, amb el lema de la manifestació.
L’ambient va ser festiu i reivindicatiu amb diferents cartells i eslògans com “Visca, visca la lluita feminista” i “Contra el feixisme, més feminisme”. M’han cridat l’atenció cartells concrets fets en cartrons portats de casa amb frases com “No em diguis princesa, jo sóc una vikinga”.
Als parlaments finals molt reivindicatius es va destacar la lluita especial de les dones migrants i trans, entre altres col·lectius de dones que també tenen unes circumstàncies molt complicades.
En conclusió, ha estat una jornada reivindicativa i festiva a la nostra ciutat amb un seguiment popular bastant considerable.
Lidia Sánchez, activista d’UCFR, Tarragona
Sevilla
Sevilla va tornar a sortir al carrer el 8M, amb dues manifestacions diferenciades.
La capital andalusa va tornar a tenyir-se de reivindicació feminista amb motiu del Dia Internacional de la Dona, en una jornada marcada per la celebració de dues manifestacions diferents: una que va sortir des de la Torre Pelli i una altra des de la Plaza Nueva.
La convocatòria iniciada a la Torre Pelli va reunir al voltant d’unes vintitantes mil persones, entre dones i homes, que van marxar per defensar els drets de les dones i reclamar avenços reals en les qüestions referents a la igualtat. Durant el recorregut es va viure un ambient de forta participació, companyonia i compromís amb la causa feminista.
Tot i la divisió de les mobilitzacions a la ciutat durant aquest 8M, la jornada va tornar a posar de manifest la força del moviment i la determinació de milers de persones que continuen reclamant igualtat, justícia i el reconeixement ple dels drets de les dones.
Marielo Vargas, activista gitana, Camas, Sevilla
Madrid
Dies després, encara estic amb la ressaca del diumenge 8 de març 2026. Després de viure la sororitat, l’acorpament, i veure tenyit de morat tot Madrid, segueixo embriagada de felicitat.
La manifestació va ser convocada per la Comissió 8M, en nom del feminisme internacionalista i antifeixista.
No vam restar callades: es va alçar la veu a l’uníson. Un ramat de dones va omplir Cibeles i no hi cabia ni una agulla. Un cop juntes, som imparables. Un cop més juntes som invencibles.
Alguns dels lemes més seguits van ser: “Amigues, al feixisme ho parem les feministes”, “De nord a sud, d’est a oest, la lluita segueix, costi el que costi”, “Feministes antifeixistes, som més a tot arreu”…
Així recorrem des d’Atocha, passant per Cibeles fins a metro Sevilla, acompanyades per totes unint-se veus amb sons de batucades.
No és tendència, és reivindicació, per les que ja no hi són, per les que actualment estan amb aquesta batalla. I per nosaltres.
Que visqui la lluita de les dones.
Ángeles García Corbelle, Móstoles, Responsable de l’Àrea de Feminisme de Podemos Alcorcón Ensanche Sur
Aranjuez
A Aranjuez es van dur a terme diverses activitats convocades per l’Assemblea Feminista amb la col·laboració de la CNT.
El dia 6 de març es va realitzar un vídeo fòrum amb la pel·lícula Ellas hablan i després de la projecció es va fer un debat. També es va fer un taller sobre el tema, justícia i dona.
El dissabte 7, es va dur a terme la col·locació d’una placa simbòlica a una plaça amb el nom de Plaza de las piqueteras per recordar i homenatjar totes les lluites col·lectives de les dones. Després es va procedir a la lectura d’un manifest al que va seguir una “cafeta” feminista.
El diumenge 8, es va fer la manifestació pròpiament dita a Madrid.
Xoán Vázquez, Marx21
