Juan Antonio Gilabert, Marx21
En plena repressió del president Trump, el director de One battle after another, ens planteja una pel·lícula sobre l’activisme contra l’extrema dreta, que ha arribat al poder, al país més poderós del món.
Paul Thomas Anderson ens planteja, al meu entendre, una mirada el més realista possible, sent una pel·lícula de Hollywood, sobre l’activisme en la lluita directa contra el govern d’EUA, que està sota el control d’un grup racista i d’ultra dreta.
Anderson ens mostra que les persones que s’activen contra les injustícies són gent normal, amb les seves contradiccions i les seves pors. A més a més a la pel·lícula, es mostra com les dones activistes, han d’afrontar, alhora que lluiten contra el sistema, l’opressió que pateixen pel seu gènere. La protagonista, ha de sospesar, ser mare amb seguir en l’activisme, a més de pensar si ha de continuar sent lliure sexualment.
Les persones activistes som persones normals i reals, que ens activem i lluitem des de la nostra personalitat. No hi ha la persona revolucionària perfecta que lluita fredament i mai falla. Això també es mostra a la pel·lícula. Tota la gent activista que és atrapada, acaba denunciant els seus companys i companyes, però això en realitat és normal i cal saber-ho i assumir-ho. Per això cal crear xarxes des de baix, per l’única raó que el moviment no pot estar a les mans d’una cúpula que es pot desarticular, sinó que ha d’estar format per una xarxa d’activistes tan àmplia com sigui possible.
One battle after another, al costat de Civil War, fa un pas més a Hollywood enfront la creixent pujada de la ultra dreta a EUA. Primer van ser pel·lícules com a The Siege, on se’ns mostra que en un ambient de terrorisme com l’11M, l’estat es defensa contra l’intent dels militars i d’algú més de prendre el control (el protagonista és el meu adorat Denzel Washington). Més tard i davant la possibilitat real que l’extrema dreta, arribés al poder, vam poder veure Angel Has Fallen, on els terroristes ja són nord-americans.
A la gent que diu que des d’Estats Units no es pot esperar cap lluita contra l’extrema dreta i menys des de Hollywood, cal dir-li que no té ni idea de què va la lluita obrera i més després dels assassinats a Minneapolis i la vaga feta en aquesta ciutat. Qualsevol lluita és bona per lluitar contra el capital i l’extrema dreta i Hollywood en té moltíssims exemples.
