Clare Fester, companya destacada del nostre grup germà a Estats Units, Marx21 USA, analitza la lluita i els seus reptes.
Tal com Trump 2.0 va prometre, durant el seu segon any al poder s’ha produït una allau d’accions i polítiques antimigrants.
Com a part del One Big Beautiful Bill Act (la “Gran i Bella Llei”) de Trump, el pressupost de l’ICE és ara més gran que el de la majoria dels exèrcits: ha passat de 8.700 milions de dòlars a 27.600 milions.
A la campanya electoral, Trump va prometre deportar “els pitjors dels pitjors”. Tot i això, tres quartes parts de les prop de 70.000 persones en situació de detenció migratòria, el desembre de 2025, no tenien condemnes penals.
Ja és clar que moltes de les persones deportades han estat tornades a situacions de perill. Quatre dones haitianes deportades des de Puerto Rico —colònia d’EUA— l’any passat van ser trobades decapitades al riu a l’altra banda de la frontera, a la República Dominicana.
Minneapolis
Mentre les batudes de l’ICE continuen a ciutats i pobles de tot el país, a finals de l’any passat l’epicentre de la guerra de Trump contra les persones migrants es va traslladar a Minneapolis, Minnesota, sota el nom de “Operació Metro Sorgeix”.
Tot i que el moviment local ja estava responent a les batudes de l’ICE, tot es va intensificar després que l’agent de l’ICE, Jonathan Ross, executés Renée Nicole Good, el 7 de gener.
Good i la seva dona Becca actuaven com a observadores legals ciutadanes durant una operació de l’ICE. Quan ella va començar a marxar al seu cotxe, Ross li va disparar quatre vegades. Després, l’ICE va negar l’accés als serveis mèdics abans que Good morís. Acabava de deixar el seu fill de sis anys a l’escola.
Es van convocar grans protestes i una “apagada econòmica” per al 23 de gener. Les protestes van treure milers de persones als carrers de Minneapolis amb temperatures sota zero. L’endemà, agents federals van executar un altre observador legal ciutadà, l’infermer de l’UCI i afiliat a un sindicat del sector públic, Alex Pretti.
Els enregistraments mostren clarament Pretti filmant com l’ICE tractava violentament una dona i intervenint quan els agents li van ruixar gas pebre. Les imatges també mostren que l’arma que Pretti portava legalment ja havia estat retirada del seu cos abans que els agents li disparessin deu vegades.
En tots dos casos, la campanya de difamació de l’administració Trump va ser immediata.
Trump va afirmar que Good “va atropellar brutalment” l’agent que la va matar. El vicepresident JD Vance va dir que va ser “una tragèdia causada per ella mateixa”. Alguns informes van afirmar que va envestir l’agent amb el cotxe i que aquest va patir hemorràgies internes, una afirmació clarament absurda per a qualsevol que hagi vist les imatges.
Pretti va rebre el mateix tracte: va ser etiquetat immediatament com a “terrorista domèstic” la intenció del qual era “massacrar les forces de l’ordre”.
Classe treballadora
La vaga general convocada els dies entre els assassinats de Good i Pretti (divendres 23 de gener), i el posterior principalment atur estudiantil del 30 de gener, van suposar enormes avenços per al moviment pels drets de les persones migrants a Estats Units.
La gent activista veu a la vaga una arma capaç d’interrompre el sistema i atacar els beneficis per pressionar la classe dirigent perquè cedeixi en matèria migratòria. Això eleva dramàticament l’horitzó polític del moviment.
Diversos grans sindicats, entre ells Amalgamated Transit Union (ATU) Local 1005, SEIU Local 26 (treballadors de serveis), UNITE HERE Local 17 (hostaleria), Communication Workers of America Local 7250 i St. Paul Federation of Educators Local 28 —així com les AFL-C de Minnesota (central sindical estatal)— van donar suport a les convocatòries de vaga general del 23 de gener. Centenars de negocis a Minneapolis van tancar aquell dia.
Per a la jornada d’acció del 30 de gener, el moviment ja s’havia estès a nivell nacional, amb milers de persones als carrers. A Aurora, Colorado, tot el districte escolar va tancar perquè les autoritats sabien quants treballadors i estudiants planejaven abandonar els seus llocs.
Hi ha molta discussió sobre si les accions del 23 i el 30 de gener es poden considerar realment vagues generals. Tot i que diversos sindicats van donar suport públicament a la convocatòria, tots es van cuidar d’assenyalar que no estaven cridant a la seva afiliació a una vaga política, que seria il·legal. Una cosa així requeriria una preparació molt seriosa dins del moviment sindical organitzat.
També hi ha una confusió de tàctiques en aquestes convocatòries, ja que moltes persones les descriuen com una “apagada econòmica” que anima a no sortir ni comprar res aquell dia. Però no tenim més poder com a consumidors que es queden a casa. Quan tenim més força és quan sortim al carrer com les persones treballadores que fem funcionar el sistema, i que tenim el poder d’aturar-lo.
Tot i així, aquest ha estat l’atur laboral més significatiu pels drets de les persones migrants a Estats Units des d’almenys 2006, durant les vagues i protestes del Dia sense Immigrants.
Ara hi ha molta feina per davant per a les i els sindicalistes de base, per tal de construir els fonaments per fer vagues més coordinades en el futur. Una combinació de protestes massives i aturades laborals té el poder d’aturar l’ICE. Totes les mirades estan posades ara al Primer de Maig, que marcarà el 20è aniversari del moviment de l’any 2006.
Bipartidisme
És positiu que cada vegada més gent s’adoni que només el nostre propi poder pot posar fi a aquesta maquinària de deportació criminalment racista, perquè els demòcrates han ofert una defensa força feble. Eviten donar suport a les crides per abolir completament l’ICE.
En canvi, sovint demanen més diners perquè els agents de l’ICE estiguin més ben formats. Però l’assassí de Good era el sicari millor i més entrenat —de manera “bipartidista”— del món: primer per la guerra de l’Iraq, després pel Departament de Seguretat Nacional d’Obama, l’ICE de Trump, l’ICE de Biden i de nou l’ICE de Trump.
Els demòcrates en ciutats liberals tenen cura de projectar una imatge de suport al moviment: seria una imprudència menysprear completament desenes de milers de persones als carrers, especialment de cara a les eleccions de meitat de mandat (programades per al novembre, són l’únic que realment els importa).
Però són batlles demòcrates els que envien les policies locals per dissoldre les protestes. No tenen cap problema amb l’aplicació de les lleis migratòries, la separació de famílies o les deportacions; simplement les duen a terme de manera diferent als republicans.
Durant el primer any de cadascú al càrrec, Obama va registrar 973.937 expulsions, Trump 387.340 i Biden 1,3 milions. El primer any del segon mandat de Trump, es va deportar 777.580 persones.
És molt positiu que cada vegada més gent estigui recorrent a la vaga general com a estratègia del moviment, perquè no hi ha cap polític que aboleixi l’ICE per nosaltres.
Cada persona que va agafar un dia de baixa o vacances, o que va organitzar prou companys perquè el seu centre de treball no tingués més remei que tancar, cada resolució sindical de santuari i cada conversa al costat de la màquina de cafè sobre què fer a continuació estan aplanant el camí per al tipus de resistència que necessitem.
