Paco Priego
Ja portem uns quants llargs mesos del segon mandat de Donald Trump.
És un període en què hem estat testimonis d’una sèrie de decisions tan estrambòtiques que, si ens haguessin estat presentades en una pel·lícula que no fos una comèdia absurda, a l’estil d’Idiocràcia, ens haguessin fet sortir del cinema exigint la devolució dels nostres diners, davant d’aquest enorme desvari impossible de creure que pogués succeir al món real.
I no obstant, la realitat supera la més delirant ficció. Però, malgrat les nombroses violacions de drets civils i humans, o de la destrucció del ja de per si mateix escàs estat del benestar nord-americà, els grans titulars se’ls està emportant la seva erràtica política comercial, tan inestable que porta a dubtar si és l’obra d’un geni boig que pensa fora de qualsevol caixa, o simplement els desvaris d’un idiota a qui el càrrec que ostenta li ve massa gran.
Personalment, no m’agrada atribuir a la maldat allò que pot ser explicat per l’estupidesa.
El que importa és que aquesta política ja comença a causar esquerdes entre els dos blocs que donen suport a Trump. Per un costat tenim els “Make America Great Again” (MAGA, “Fem que Amèrica Sigui Gran de Nou”) de tota la vida, provinents de l’Alt-right populista y reflectits en l’assalt al Capitoli de 2021. Per l’altre, els partidaris de l’oligarquia de Silicon Valley, acabats d’arribar al món MAGA.
Després del fracassat “Dia de l’Alliberament” de Trump, Elon Musk, que ja havia criticat obertament la seva política aranzelària, es va despatxar a X, xarxa social de què és propietari, contra Peter Navarro, assessor de comerç del govern Trump. “Més ximple que un sac de maons”, va ser un dels qualificatius que el va obsequiar, a més de referir-s’hi a ell com “Peter Retarrdo”.
La sortida de Musk
Encara que al principi des de la Casa Blanca es va intentar treure ferro a la disputa, el mal ambient era ja difícil d’amagar.
Això, unit al malestar dels accionistes de les empreses de Musk —sobre tot de Tesla, afectada per la negativa imatge de marca que l’alineament del seu cap visible amb les polítiques de Trump causava— va acabar provocant la sortida d’Elon Musk del gabinet Trump.
Tanmateix, ens equivocaríem si penséssim que amb això, els MAGA clàssics han guanyat en la seva guerra contra els partidaris de la tecno-oligarquia. Encara que sigui Musk qui s’emporta tots els focus, en realitat Trump té assegut al seu costat, com el seu segon de bord, al veritable home de Silicon Valley al govern: el seu vicepresident, J.D. Vance.
A diferència de la majoria d’actors del panorama polític nord-americà, provinents de famílies acomodades, Vance va néixer a Middletown, Ohio, una petita ciutat de l’anomenat “Cinturó de l’Òxid”, en una família de classe treballadora. Una família, a més a més, clarament desestructurada.
Si Vance fos un malvat de pel·lícula, seria aquella classe de malvat amb què empatitzem, en veure com la vida ho ha maltractat. Amb una mare amb problemes d’addiccions, i un pare absent, Vance va ser criat a efectes pràctics pels seus avis materns, el cognom dels quals va adoptar legalment l’any 2014.
De fet, és el tercer cognom que ha ostentat a la seva vida, després dels de Bowman, el seu pare biològic, i Hamel, el del tercer marit de la seva mare.
Criat en un ambient de manca d’oportunitats, després de graduar-se a l’escola secundària l’any 2003, va prendre la sortida que molts joves nord-americans en la seva mateixa situació trien per escapar-se de la pobresa: enrolar-se a l’exèrcit. Vance va servir durant quatre anys als Marines, i va estar destinat durant algun temps a l’Iraq, encara que no en llocs de combat.
Després de llicenciar-se el 2007, Vance (o Hamel, com encara es deia llavors) es va acollir a l’anomenada G.I. Bill, un programa d’ajuda a veterans que li va permetre finançar la seva educació universitària. Important remarcar aquesta dada, veient les retallades salvatges que el govern de què forma part està fent en els mateixos.
Aquí es va descobrir que aquell noi que s’havia enrolat per escapar-se de la misèria era en realitat un geni. L’any 2009 es va graduar amb les màximes qualificacions en ciències polítiques i filosofia a l’Ohio State University. Posteriorment va ingressar a la facultat de dret de la prestigiosa universitat de Yale, graduant-se l’any 2013.
Tres esdeveniments importants ocorren durant l’estada de Vance a Yale.
El primer ja ho hem esmentat, és en aquesta època quan decideix adoptar legalment el cognom Vance.
El segon, que un dels seus professors li suggereix posar per escrit les memòries de la seva joventut. El resultat serà el llibre Hillbilly Elegy, subtitulat com a “memòries d’una família i una cultura en crisi”, que es publica l’any 2016, convertint-se en un best-seller que Netflix portaria a la gran pantalla l’any 2020, amb Glenn Close interpretant l’àvia de Vance. La pel·lícula rebria crítiques mixtes. Hillbilly Elegy ens permet entreveure l’inici del procés de seducció per la ultradreta d’aquell noi brillant però marginat.
El tercer esdeveniment és que estant a Yale és quan Vance entra en contacte amb el gran mecenes de la ultradreta nord-americana, Peter Thiel, durant una conferència que aquest va donar a la citada universitat.
Si va ser Thiel qui primer va veure en Vance fusta de polític, queda per a l’especulació. El cas és que, després d’una breu carrera com a assistent judicial al Districte Est de Kentucky, i posteriorment com a advocat corporatiu, l’any 2016 Vance entra a treballar per a Thiel a Mithril Capital, una firma de capital risc que operava a l’entorn de Silicon Valley, introduint-se així a l’entorn tecnoempresarial.
Gràcies a l’èxit de Hillbilly Elegy, també comença llavors a col·laborar en premsa i televisió. L’any 2019, amb el mecenatge de Thiel, Vance cofunda Narya Capital, firma també dedicada al negoci del capital risc.
En aquesta època és quan comença a involucrar-se al món de la política. L’any 2019 cofunda el grup de pressió conservador Rockbridge Network. També s’involucra a With Honor Fund, un comitè per finançar candidatures de veterans de l’exèrcit. Posteriorment es va involucrar amb l’organització American Moment, un grup dedicat al reclutament i formació de joves conservadors, relacionada amb l’infame Project 2025 del think tank conservador The Heritage Foundation.
És important destacar que aquestes dates coincideixen amb la campanya electoral i primer mandat de Trump (2017-2021). L’opinió que Vance tenia d’aquest llavors era força negativa. Va formar part de Never Trump (“Mai Trump”), moviment conservador que s’oposava a la nominació del futur president com a candidat republicà. L’any 2016 en deia coses com: “Vaig i vinc entre pensar que Trump és un imbècil cínic… o que és el Hitler d’Estats Units”. Que algú com Vance et compari amb Hitler no estic segur de si és un insult o un afalac. Bromes a banda, aquestes van ser paraules de les que posteriorment es va haver de desdir, en començar la seva pròpia carrera política en un Partit Republicà ja plenament colonitzat per la secta MAGA.
L’any 2021 finalment es va decidir a presentar la seva candidatura a senador per Ohio. Novament hem d’esmentar Peter Thiel, que va aportar deu milions de dòlars per finançar la seva campanya.
Al maig de 2022, Vance va guanyar les primàries del Partit Republicà, i al novembre va derrotar el candidat demòcrata, convertint-se en senador per Ohio el gener de 2023. Aquest mateix mes va donar suport a Trump com a candidat a la presidència a les primàries del Partit Republicà. Oblidats quedaven aquells temps de Never Trump.
Al juliol de 2024, Trump acabaria triant Vance per acompanyar-lo en la seva candidatura electoral com a candidat a vicepresident.
La pressió d’importants magnats de Silicon Valley a favor de Vance, hauria decantat la balança a favor seu en detriment de Doug Burgum i Marco Rubio. La resta és prou coneguda, al novembre Trump va guanyar les eleccions, i el gener d’aquest any va ser nomenat president, amb Vance com el seu segon.
Des d’aleshores, el Vance que anomenava imbècil cínic a Trump, ha exercit com el seu bulldog, com es va veure en la topada que va tenir a la Casa Blanca amb el president ucraïnès Zelensky, o amb el discurs amenaçant que va pronunciar a la base militar de Pitufik, a Groenlàndia.
Però realment sent la fe del convers, o és tot teatre? Vance és un geni envoltat d’idiotes, i cal reconèixer-li que creu realment en la meritocràcia. És difícil imaginar-lo còmode en companyia d’incompetents com Pete Hegseth o Robert F. Kennedy jr. Tret que esperi el seu moment per ser califa en lloc del califa.
Classes populars
Trump ha fantasiat amb esquivar la limitació constitucional dels dos mandats, però això és gairebé impossible que passi, sigui per impediment legal, o pel simple fet que és un ancià.
En canvi, Vance és un home relativament jove, ara mateix té 39 anys. A més, és algú que uneix al voltant de la seva figura el votant MAGA de classes populars, que es veu reflectit en la seva biografia, amb els partidaris de l’oligarquia de Silicon Valley, territori on Vance s’ha curtit i té contactes valuosos. És el reemplaçament evident perquè el trumpisme sobrevisqui a Trump.
Naturalment, hi ha el problema de com es presentarà Vance a aquestes eleccions, amb la pèrdua de popularitat que està patint el Partit Republicà pel desastre que està causant Trump, però, i si no fos necessari?
Fem un exercici de política-ficció. Si Trump és destituït per la raó que sigui, Vance automàticament es convertiria en President i podria, durant el temps que li quedés del mandat heretat de Trump, redreçar algunes coses i llavors sí presentar-se amb opcions a la seva reelecció.
I si Trump hagués arribat a completar almenys la meitat del seu mandat abans de ser destituït, en haver ocupat Vance la presidència menys de dos anys, no superaria el mínim temps al càrrec que la Constitució d’Estats Units, en la seva Esmena XXII, estableix per estar subjecte a la restricció de dos mandats. Si es donés aquest cas, i Vance guanyés les eleccions, podria tornar a ser candidat en acabar el seu mandat. És un home jove, així que és clar que tant ell com els que li han donat suport, esperen que completi dos mandats com a president algun dia. I difícilment podrà tenir la ultradreta un altre aspirant tan capacitat, amb el seu carisma i els seus contactes, en cap futur proper. És ara o mai.
Sé que això sembla una bogeria, però coses més boges hem vist aquests quatre mesos llargs. En qualsevol cas, avui dia, potser Vance és el major perill latent en l’ecosistema de la ultradreta. Una figura a la qual, eclipsada per Trump, ningú no està prestant l’atenció que mereix. Probablement, un gravíssim error.
Setmanes després de redactar aquest article, apareix això al Twitter de Musk;
